La hipocresia de ser comunista / La hipocresía de ser comunista

*Entrada bilingüe*

Catalan version

No sé si vostès lligen molt la premsa o no. La veritat és que el període estival és dur: aprofitant les vacances d’estiu, la gent tria abstraure’s de la realitat i ignora de forma quasi sistemàtica el que ocorre en el món. No obeeix a la casualitat que siga aquesta època la preferida per mandataris de tot el món per a prendre certes decisions impopulars i evitar així les mobilitzacions. Com a exemple, la reforma de 25 lleis duta a terme pel PP a colp de decret o les massacres que s’estan vivint a Ucraïna i Palestina.

Sabent de la descoordinació dels treballadors i crítics amb el sistema, els mitjans opten també per explicar-nos les coses d’una altra forma, és a dir: ràpid i malament. Tal ha sigut el cas de la fallida de Gowex, l’empresa de wi-fi i màxim exponent de la suposada recuperació econòmica de la qual es vanen els liberals.

El cas de Gowex no és puntual. Ja hi ha hagut altres empreses que han falsejat els seus comptes i que, a més, han presumit de com de bé els anaven les coses fins que els han enxampat. Perquè ja saben: falsejar comptes sense que t’enxampen és enginyeria financera i és legal, la qual cosa és especialment sagnant si es té en compte que els qui es defineixen a si mateixos com a liberals (com el barrut de Jenaro) es llancen a “emprendre” amb diners públics (en aquest cas, en forma de préstecs de l’ICO) mentre s’advoquen per la desaparició de les subvencions o la reducció de salaris i drets de la classe treballadora.

Ací ho tenen: un liberal ha enfonsat a la seua empresa finançada amb fons públics perquè s’ha volgut enriquir fent trampa. Res de nou sota el sol capitalista i ningú diu res. Igual que a ningú sembla sorprendre que FAES reba subvencions de l’estat perquè puguen seguir dient que es donen massa subvencions. Aquestes incoherències mai són denunciades per raons òbvies: els mitjans tenen un amo i no li poden mossegar. Però el que sí poden fer és complir les ordres que se’ls donen i denunciar les “incoherències” dels altres:

Segur que tots/es recorden aquella notícia que denunciava que Pablo Iglesias es compra la roba en Alcampo. Guau. En Alcampo? De debò? Paren les rotatives! Pablo Iglesias és un hipòcrita incoherent amb la seua ideologia perquè no es teixeix el mateix la roba! La compra en una gran superfície! I després pretendrà que els membres del congrés renuncien a la seua pensió després de 7 anys treballats!

1

El dia després / El día después

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Ja han passat les eleccions europees. Aqueixes eleccions que a pocs han importat i que tant significat tenen. Tant és així, que m’he vist obligat a reobrir un bloc que ja donava per clausurat de forma extraoficial des de fa 2 anys i reflexionar sobre el tema. Al cap i a la fi, el que va passar ahir no es pot comentar amb només 140 caràcters.

Per a mi, la clau d’aquestes eleccions és aquesta:

Miren la gràfica i posen-se a tremolar, amics. El feixisme gaudeix d’una salut de ferro a Europa i no se’l pot parar. Bé, no el volen parar. No ens enganyem, els poders financers estan encantats amb aquests resultats: el sistema bipartidista no ha sigut derrotat (per gran que haja sigut l’hòstia en aquest país) i, si tot la resta falla, els partits feixistes estan llestos per a arreplegar el testimoni i imposar amb puny de ferro els dictats del capital. Ja va passar el segle passat: quan els burgesos intueixen que una alternativa s’està preparant, trauen als feixistes a passejar, per a que destruïsquen als seus enemics i que perpetuen el seu sistema econòmic.

Poca gent sembla estar donant-li importància a aquestes dades. Jo estic aterrit. El confeti que estem llançant per a festejar l’entrada en la UCI del bipartidisme ens impedeix veure els núvols negres que s’acosten als nostres caps.

Sobre els resultats espanyols, només tinc poc a dir, però ací va:

1

Promet ser breu / Prometo ser breve

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Avui és 15 de maig, primer aniversari de la manifestació que va donar origen al moviment dels/les indignats/ades i al que em vaig unir als 2 dies del seu naixement i amb el qual seguisc participant. Vaig a ser breu, que ací a el País Valencià se’ns ha solapat aquest natalici amb la preparació de les vagues en el sector educatiu convocades per als pròxims dies.

Gràcies.

Ha passat un any i la cosa segueix fotuda. És més, ha anat a pitjor. I el que li queda.

Però en el temps que vaig estar en aqueixa plaça, compaginant la meua dedicació altruista amb el meu ofici, vaig viure una de les experiències més gratificants i emocionants de la meua vida.

Reconec que em vaig unir al moviment no només per convicció: ho vaig fer per a distraure’m i concentrar-me en altres coses perquè travessava un mal moment personal. I admet que tot el que vam fer em va fer sentir-me útil i realitzat. Vaig aprendre una barbaritat de coses, sobretot a veure els punts en comú entre diferents formes d’entendre el món, sent algunes d’elles completament desconegudes per a mi. A més, vaig conèixer a gent meravellosa a la qual estic orgullós de poder anomenar no només companys/es de lluita, sinó també amics i amigues.

I ací ho deixe. Açò no s’acaba. Més aviat al contrari: açò no ha fet més que començar.

Salut i avant!

1

1

Spanish version

Hoy es 15 de mayo, primer aniversario de la manifestación que dio origen al movimiento de l@s indignad@s y al que me uní a los 2 días de su nacimiento y con el que sigo participando. Voy a ser breve, que aquí en el País Valenciano se nos ha solapado este cumpleaños con la preparación de las huelgas en el sector educativo convocadas para los próximos días.

Gracias.

Ha pasado un año y la cosa sigue jodida. Es más, ha ido a peor. Y lo que le queda.

Pero en el tiempo que estuve en esa plaza, compaginando mi dedicación altruista con mi oficio, viví una de las experiencias más gratificantes y emocionantes de mi vida.

Reconozco que me uní al movimiento no sólo por convicción: lo hice para distraerme y concentrarme en otras cosas porque atravesaba un mal momento personal. Y admito que todo lo que hicimos me hizo sentirme útil y realizado. Aprendí una barbaridad de cosas, sobre todo a ver los puntos en común entre diferentes formas de entender el mundo, siendo algunas de ellas completamente desconocidas para mí. Además, conocí a gente maravillosa a la que estoy orgulloso de poder llamar no sólo compañer@s de lucha, sino también amig@s.

Y aquí lo dejo. Esto no se acaba. Más bien al contrario: esto no ha hecho más que empezar.

¡Salud y adelante!

Memòries de pluja, música i càmping / Memorias de lluvia, música y camping

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Doncs ja veuen, hamijos:

Enguany, després de 5 anys d’absència per la meua banda, vaig tornar al festival arte-nativo, el Viñarock. I què volen que els conte d’una experiència tan intensa? La de grups que he vist en directe? El molt que m’ha plogut i el fred que he passat? El poc que he anat al bany? El regular que he dormit?

Doncs em van a permetre que m’isca per la tangent i deixe la resposta a aqueixes preguntes un poc en l’aire i que li dedique aquest post a les persones amb les quals he tingut el privilegi de gaudir a mort aquests 4 dies i que m’han fet viure una de les experiències més plenes i divertides de la meua vida. Així doncs, tropa: va per vostès!

Partim de la base que no estava molt convençut d’anar a aquest Viña: tenia l’entrada des de feia temps, però no amb qui anar-hi i estava un poc xafat d’ànim. Però els meus col·legues Juanito i Quique no es van resignar i es van oferir a anar amb mi en canvi de ser jo el conductor. No em va semblar mala idea, així que ens preparàrem els dies d’abans i vam partir a l’aventura.

Les Cròniques d’Allenàrnia: Back in the BRD / Las Crónicas de Allenarnia: Back in the BRD

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Doncs si, escolten: he tornat A Alemanya. Per més que veja món, visca noves experiències o conega noves gents, sembla que estic abocat a regressar a terres teutones.

No em malinterpreten: per a mi sempre és un plaer deixar-me caure per aquells latituts. Sempre sóc ben rebut i gaudisc de grates companyies, bells paisatges i festes. Sobretot, festes.

Aquesta vegada el viatge ha estat breu, de manera que no els oferiré el relat dels meus anars i tornars per Munic. Els deixe, simplement, un parell de les meues anècdotes o reflexions que crec que han de ser contades:

1. Com sempre, el poble alemany m’ha tractat amb cordialitat, atenció i respecte. Ja anara preguntant una direcció a un transeünt o comprant un bitllet de metro, la gent m’ha atés amb una cortesia que ja m’agradaria que més d’un/a ensenyara alguna vegada per ací.

2. Em fascina com mantenen les tradicions a Munic. S’imaginen que els meus col·legues i jo fórem diàriament vestits de faller? Ací reneguem dels nostres vestits regionals, excepte per a les grans festivitats, com va explicar el Doctor Repronto. Encara que els lederhosen ens puguen semblar ridículs, admire la seua devoció per mantenir la seua herència cultural.

 

Tradició!

He’s back (one more time)!

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Mare meua, què de merda té açò. Buf, tanta pols no pot ser bo per a la meua al·lèrgia… I per què dimonis hi ha ací un gros mig mort menjant-se el cadàver d’altre gros?!

Slowpoke! Quan et vaig dir que et deixava al càrrec del bloc perquè jo m’anava a salvar al món amb els meus amics/gues perroflautas, vaig pensar que estaries a l’altura de les circumstàncies! Ni una sola actualització en quasi 11 mesos i açò està fet un fàstic! Què has de dir en la teua defensa?

Slooooooooooooooooow…

Modera eixe llenguatge, cavalleret!

Sloooowpoke…

…

…

A qui pretenc enganyar? Sóc incapaç d’empipar-me amb tu. A més, deixar-te al comandament de la nau no va ser una decisió molt sàvia per la meua banda. Hauria deixat a la Mort al càrrec, però em va dir alguna cosa de que anava a tindre molts embolics a Síria i el Líban i no sé que de Bin Laden i Kim Jong Il…

Sloooow… Slooowwww…

I què vols que et diga? Mantenir les actualitzacions del bloc era impossible! Primer, treballant pels matins i deixant-me la pell per les vesprades i les nits amb els i les indignats/ades des del 17 de maig fins a juliol; després, tot l’estiu fent de les meues a Londres; quan vaig tornar, ja no estava a Cofrents, sinó que em vaig traslladar a Altea, de manera que el concepte del blog es va veure ressentit… Per no parlar del fet de no tindre Internet a casa…

…

Clar, per al senyoret tot és taaaaaaaaaaaaaan fàcil! De setembre fins a ara no he parat de triscar. Mira que vaig pensar a tornar més d’una vegada, però els meus compromisos anti-sistema i la meua (per una vegada) atrafegada, festera i fascinant vida personal no m’ho permetien. Havia molt a fer i en tan poc temps… L’única cosa que lamente és no haver contat coses importants que han succeït. Que m’han succeït.

A més, tornar ara és una bogeria! No sé si en un món on les coses es conten en 140 caràcters, aquest blog segueix tenint sentit… Per no parlar de la tropa: els col·laboradors han partit a viure les seues vides i participar en altres projectes.

Pokepoke…

Huuuuuuuuuum, un casting podria ser divertit… Tanmateix, tampoc tinc els mitjans ni el temps…

Slow…

Bé, canviar a una periodicitat d’actualitzar 1 vegada a la setmana, usant etiquetes, RSS, facebook i twitter… No sona gens malament…

…

Tens raó! Encara queden moltes gañanadas que viure i que contar! És més, tal com està el món, no es pot perdre ni una sola veu crítica.

Val, ho faré! Pense reobrir el garito… i, aquesta vegada, és personal.

Slooooooooooooooowpooooooookeee…

Ejem, cert. Aqueixa frase ací no pegava, però és que sempre he volgut dir-la…

Sloooow…?

El retorn? Doncs està clar! Després de les vacances: que per molt lluitador per la llibertat que siga, seguisc sent espanyol, collons!

Així que ja ho saben: torna el Gañán! Amb l’esperit de sempre, però amb més ganes de donar canya que mai! I ho farà, com de costum… a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!!!

Sloooooowpoke…

Slow, ben dit!

1

1

Spanish version

Madre mía, qué de mierda tiene esto. Buf, tanto polvo no puede ser bueno para mi alergia… ¡¿Y por qué demonios hay ahí un gordo medio muerto comiéndose el cadáver de otro gordo?!

¡Slowpoke! ¡Cuando te dije que te dejaba al cargo del blog porque yo me iba a salvar al mundo con mis amigxs perroflautas, pensé que estarías a la altura de las circunstancias! ¡Ni una sola actualización en casi 11 meses y esto está hecho un asco! ¿Qué tienes que decir en tu defensa?

Slooooooooooooooooow…

¡Modera ese lenguaje, caballerete!

Sloooowpoke…

…

…

¿A quién pretendo engañar? Soy incapaz de enfadarme contigo. Además, dejarte al mando de la nave no fue una decisión muy sabia por mi parte. Habría dejado a la Muerte al cargo, pero me dijo algo de que iba a tener mucho lío en Siria y el Líbano y no sé que de Bin Laden y Kim Jong Il…

Sloooow… Slooowwww…

¿Y qué quieres que te diga? ¡Mantener las actualizaciones del blog era imposible! Primero, trabajando por las mañanas y dejándome la piel por las tardes y las noches con lxs indignadxs desde el 17 de mayo hasta julio; después, todo el verano haciendo de las mías en Londres; cuando volví, ya no estaba en Cofrentes, sino que me trasladé a Altea, de manera que el concepto del blog se vio resentido… Por no hablar del hecho de no tener Internet en casa…

…

¡Claro, para el señorito todo es taaaaaaaaaaaaaan fácil! De septiembre hasta ahora no he parado de trajinar. Mira que pensé en volver más de una vez, pero mis compromisos anti-sistema y mi (por una vez) ajetreada, fiestera y fascinante vida personal no me lo permitían. Había mucho que hacer y en tan poco tiempo… Lo único que lamento es no haber contado cosas importantes que han sucedido. Que me han sucedido.

Además, ¡volver ahora es una locura! No sé si en un mundo donde las cosas se cuentan en 140 caracteres, este blog sigue teniendo sentido… Por no hablar de la tropa: los colaboradores han partido a vivir sus vidas y participar en otros proyectos.

Pokepoke…

Huuuuuuuuuum, un casting podría ser divertido… Aun así, tampoco tengo los medios ni el tiempo…

Slow…

Bueno, cambiar a una periodicidad de actualizar 1 vez a la semana, usando etiquetas, RSS, facebook y twitter… No suena nada mal…

…

¡Tienes razón! ¡Todavía quedan muchas gañanadas que vivir y que contar! Es más, tal y como está el mundo, no se puede perder ni una sola voz crítica.

Vale, ¡lo haré! Pienso reabrir el garito… y, esta vez, es personal.

Slooooooooooooooowpooooooookeee…

Ejem, cierto. Esa frase ahí no pegaba, pero es que siempre he querido decirla…

¿Sloooow…?

¿El regreso? ¡Pues está claro! Después de las vacaciones: que por muy luchador por la libertad que sea, sigo siendo español, ¡coñe!

Así que ya lo saben: ¡vuelve el Gañán! ¡Con el espíritu de siempre, pero con más ganas de dar caña que nunca! Y lo hará, como de costumbre… ¡¡¡a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!!!

Sloooooowpoke…

¡Slow, bien dicho!

Guess what?

He’s coming back…

Acampanyat (VI): … per una democràcia real / Acampañado (VI): … por una democracia real

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Avui seré breu: Democràcia Real Ja va ser un èxit. M’assec orgullós d’haver format part d’aqueixa expressió per un sistema que li torne el poder al poble. Si volen que la lluita seguisca, no dubten a acudir a les concentracions de les diferents ciutats espanyoles:

1

Madrid – Puerta del Sol

Toledo – Plaza de Zocodover

Sevilla – Plaza de la Encarnacion

Santiago de Compostela – Obradoiro

Cordoba – El Bulevar

Zaragoza – Plaza del Pilar

Alacant- Plaça de la Muntanyeta

VAlència – Plaça de l’Ajuntament

Jaen – Plaza de las Batallas

Santander – Plaza de la Porticada

Barcelona – Plaça de Catalunya

A Coruña – Obelisco

Granada – Fuente de las Batallas

Lanzarote – La plazuela – Arrecife

Las Palmas de Gran Canaria – Plaza de San Telmo

Málaga – Plaza de la Constitución

Tenerife – Plaza de la Candelaria

Bilbao – Teatro Arriaga

Palma de Mallorca – Plaza de España

Xixón/Gijón – Plaza del Ayuntamiento

Huelva – Plaza Antiguo Colombino

Vigo – Calle del Príncipe

Murcia – La Glorieta

Burgos – Plaza Mayor

Pamplona – Plaza del Ayuntamiento

Oviedo – Plaza Escandalera

Segovia – Plaza del Acueducto

Ourense – Praza Maior

Valladolid – Plaza Fuente Dorada

Cáceres – Plaza Mayor

Cartagena – Plaza de los Juncos

Cádiz – Pza San Juan de Dios (ayuntamiento) a las 21:00 hs

Lleida – Plaza Ricard Vinyes

León – Plaza Botines

Soria – Plaza Mayor

1

Perquè no demanem l’abstenció! Demanem la fi del bipartidisme miserable que destrueix el nostre futur com societat! Que els quals ens governen siguen els quals trie la voluntat popular, no els consells d’administració de les diferents empreses!

1

I per a acabar, els deixe amb un parell de reflexions.

1

Estem en la recta final. Encara es poden canviar coses. Sàpiguen com romanent tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version 

Hoy seré breve: Democracia Real Ya fue un éxito. Me siento orgulloso de haber formado parte de esa expresión por un sistema que le devuelva el poder al pueblo. Si quieren que la lucha siga, no duden en acudir a las concentraciones de las diferentes ciudades españolas:

1

Madrid – Puerta del Sol

Toledo – Plaza de Zocodover

Sevilla – Plaza de la Encarnacion

Santiago de Compostela – Obradoiro

Cordoba – El Bulevar

Zaragoza – Plaza del Pilar

Alicante – Plaza de la Montañeta

Valencia – Plaza del Ayuntamiento

Jaen – Plaza de las Batallas

Santander – Plaza de la Porticada

Barcelona – Plaza de Catalunya

A Coruña – Obelisco

Granada – Fuente de las Batallas

Lanzarote – La plazuela – Arrecife

Las Palmas de Gran Canaria – Plaza de San Telmo

Málaga – Plaza de la Constitución

Tenerife – Plaza de la Candelaria

Bilbao – Teatro Arriaga

Palma de Mallorca – Plaza de España

Xixón/Gijón – Plaza del Ayuntamiento

Huelva – Plaza Antiguo Colombino

Vigo – Calle del Príncipe

Murcia – La Glorieta

Burgos – Plaza Mayor

Pamplona – Plaza del Ayuntamiento

Oviedo – Plaza Escandalera

Segovia – Plaza del Acueducto

Ourense – Praza Maior

Valladolid – Plaza Fuente Dorada

Cáceres – Plaza Mayor

Cartagena – Plaza de los Juncos

Cádiz – Pza San Juan de Dios (ayuntamiento) a las 21:00 hs

Lleida – Plaza Ricard Vinyes

León – Plaza Botines

Soria – Plaza Mayor

1

¡Porque no pedimos la abstención! ¡Pedimos el fin del bipartidismo cicatero que destruye nuestro futuro como sociedad! ¡Que los que nos gobiernen sean los que elija la voluntad popular, no los consejos de administración de las diferentes empresas!

1

Y para acabar, les dejo con un par de reflexiones.

1

Estamos en la recta final. Todavía se pueden cambiar cosas. Sepan cómo permaneciendo tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Acampanyat (V): … i per què no votar a uns altres / Acampañado (V): … y por qué no votar a otros

*Entrada bilingüe*

Catalan version

I ara toca parlar del PSOE, perquè a València els fa vergonya usar allò de País Valencià i el de PSPV ja no s’estila. Per no parlar de la qüestió de la llengua, no siga que es passen de catalanistes i aquesta massa indecisa no els vote per radicals.

1

El PSOE no para de dir que aquestes eleccions s’han de votar en clau local i autonòmica i no en clau estatal. Discrepe: és que Jorge Alarte, candidat del PSOE a presidir la Generalitat, ha mostrat algun tipus de dissidència pel que fa al discurs oficial del seu partit? S’ha oposat a alguna mesura presa per l’executiu central? De bo de bo creiem que és compatible que des de Madrid ens retallen drets amb que ens els mantinga o amplie el senyor Alarte? Quant ho dubte…

1

Amics i amigues: si volen votar al PSOE, facen-lo. Però no ho facen sota el pretext d’estar votant a l’esquerra o al vot útil per a vèncer al PP. Perquè, si es fixen, totes les mesures preses per aquest govern no han estat rebutjades pel PP (perquè estan d’acord amb elles), només pels partits de veritable esquerra com IU. Els anomenats partits nacionals s’embardissen en debats amb molta verborrea i poca substància. Només dissenteixen en les formes, no en els continguts. Així que ixen molt en la tele dient-se de tot, però després es reparteixen els trossos del pastís i complauen als seus amos: banquers i empresaris que condonen els deutes que ambdós contrauen durant les campanyes en canvi de futurs favors. No s’ho creuen? Repassem:

1

– El PSOE va portar a terme el rescat a la banca amb fons públics només començar la crisi. I, damunt, no es deia a quins bancs se salvava perquè no perdérem la nostra confiança en els causants d’aquest merder. El PP va estar d’acord.

1

– El PSOE ha fet una de les pitjors reformes laborals de la història perquè els mercats (aqueixos desconeguts que dicten els designis del món sense haver estat triats) li demandaven flexibilitat laboral. Així doncs, ara es pot acomiadar a un treballador adduint possibles pèrdues i en comptes de cobrar de l’atur 45 dies per any treballat, es cobren 20 i la meitat de l’acomiadament el paga el govern. Benefici net per a les empreses com Telefònica, que van a acomiadar al 25% de la seua plantilla a Espanya perquè els seus alts directius (com Zaplana) puguen pujar-se el sou.

Per la seua banda el PP es va abstenir, però ara demana amidades encara més dràstiques.

1

– També és responsable el PSOE de la reforma de les pensions, que allarga la nostra edat de jubilació fins als 67 anys. I això si té vostè sort i troba treball prompte i comença a cotitzar JA. El PP, que s’ho passa pipa fent de capdavanter de la 3ª edat, només es va quedar que es congelaven les pensions. La gent jove és més prescindible i difícil de manipular.

1

– Parlem de la Llei Sinde-Biden? Sí, aquesta que ens va fer el govern dels EUA i permet el tancament de webs sense garanties judicials. Aquesta que va impulsar el PSOE amb els seus col·legues de la SGAE i que va rebre el suport de PP i CiU. No els sembla una delícia?

1

– Passem a l’energia nuclear: el PSOE duia en el seu programa el tancament de nuclears i ara va i resulta que els allarga la vida útil, com és el cas de Cofrents. El PP, per descomptat, ha estat d’acord.

1

– Ai, què haurà estat d’aquell Zapatero darrere de la pancarta del No a la guerra! Perquè hem augmentat la nostra presència a Afganistan i ara som part del grupet que està atacant el Líban. Perquè cal protegir a la població d’un tio al que li veníem armes. Clar, que a Síria, Palestina i el Sàhara no moren innocents a les mans dels seus governs. Ai, calla. Que allí no hi ha petroli. I, com ve sent habitual, el PP ha donat el seu suport a aquest embull.

1

Han vist el diferents que són el PSOE i el PP? Res a veure l’u amb l’altre! Són dos pols completament oposats.

1

Senyores; senyors:

1

Hi ha més formes de fer les coses. Existeixen més possibilitats de les quals es creuen. No es deixen enganyar o arrossegar per la massa. Cerquen a un partit que represente els seus interessos i, per minoritari que siga, voten-lo. Sempre serà millor que dipositar la seua confiança en dos partits que duen governant des del 82 i ja han tingut moltes oportunitats de canviar les coses a millor.

1

Voten amb ganes, amb il·lusió i amb esperança de canvi. No ho facen per por. Potser, i només potser, si tots ho férem així, la cosa seria ben distinta.

1

Encara queden dies; encara puc donar més canya i menjar-los més el cap. Però per a això haurien de romandre tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

Acampanyat (IV): Per què no votar a uns… / Acampañado (IV): Por qué no votar a unos…

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Com? Encara estem amb el mateix? Segueixen pensant que votar al PPSOE és una bona idea? Encara creuen que ells poden salvar-los de la catàstrofe que ells mateixos han organitzat? Vinga ja! Ah, que és de debò… Doncs deixen-me que tracte de dissuadir-los una vegada més. A continuació els presente motius per a no votar ni farts de vi al PP a el País Valencià:

1

1. Tenim el major nivell de fracàs escolar, xiquets/as que han passat tota la seua etapa escolar en barracots, som la 3ª autonomia que menys inverteix per alumne/a, a més de ser l’autonomia que pitjors resultats obté en primària.

2. Contem amb la pitjor sanitat d’Espanya i som la 2ª autonomia que menys inverteix en sanitat per habitant. No obstant això, s’obstinen en publicitar el nou hospital La Fe com un gran projecte plenament operatiu…

1

3. Els valencians i valencians som els ciutadans amb els 2º salaris més baixos encara que estiguem entre els quals més hores treballen.

1

4. La inversió en I+D+I és un 30% més baixa que la mitjana espanyola.

1

5. Som l’autonomia amb major deute/PIB: cada valencià deu 4.356 €

1

6. La renda per càpita respecte a la mitjana espanyola ha baixat en aquests últims 15 anys, situant-nos entre les autonomies més pobres, situació que s’agreuja al ser la 3ª autonomia amb major taxa d’atur amb 600.000 aturats.

1

7. S’ha destruït de forma irreversible la costa per una construcció salvatge, “motor econòmic” de la Comunitat i que ens ha dut a tindre una de les majors taxes d’atur d’Europa.

1

8. S’han lapidat milions d’euros en projectes fracassats: Terra Mítica, la Fórmula 1, la Ciutat de la Llum a Alacant, Mundo Ilusión, l’Aeroport de Castelló (sí, aquest que és perquè es passegen les persones), la Volvo Ocean Race, el Ágora, La Torre de la Música, Les tres torres de Calatrava que no es van a construir,…

1

9. Les empreses públiques del Consell són cada vegada més insostenibles, les fundacions del Consell tanquen amb 95,2 mil. de deute i el Consell no executa ni la meitat dels projectes ferroviaris.

1

10. Som una de les autonomies on pitjor s’aplica la llei de dependència: un 42% esperen rebre les ajudes que els corresponen.

1

11. La vergonya que suposa que Camps no haja volgut rebre a les famílies de les víctimes del major accident de metro en la història d’Espanya. 43 morts + 47 ferits = 0 responsables.

1

12. La indignitat que és l’acceptar que els dirigents de les principals institucions estiguen imputats per corrupció i seguisquen en els seus càrrecs. Fem un cop d’ull ràpid. Tenim:

– El cas Gürtel

– El finançament il·legal

– El cas Fabra

– El cas Brugal

– La trama de fundacions, com per exemple: Blasco subvenciona amb 390.500 euros a una fundació que lidera la seua esposa

– Els diners que mai va arribar a Nicaragua

– Els vestits de Camps

– 250 càrrecs públics imputats

– 1/3 diputats del PP estan imputats

1

13. Conseqüentment, som la segona autonomia menys transparent i la qual més fallades té del Tribunal Constitucional per vulnerar els drets dels diputats de l’oposició.

1

14. Els nostres mitjans de comunicació estan completament al servei del govern, manipulant i ocultant informació, censurant qualsevol notícia crítica amb el Consell. Aquesta mateixa censura es dóna en les Corts amb els vetos constants a l’oposició.

1

15. La nostra llengua pròpia ha perdut difusió i recolçament constant, i més si tenim en compte la censura a TV3 i els atacs als partidaris de la unitat de la llengua. Però clar, calia gastar milions d’euros en recursos davant el tribunal constitucional per a recórrer que el valencià i el català no són la mateixa llengua i acabar claudicant i acceptant els fets lingüístics, històrics i socials.

1

16. I, finalment, el PP duu 16 anys governant en la nostra comunitat i és hora de propiciar un canvi que restaure les institucions i instaure un govern al servei de la ciutadania.

1

Segur que em deixe coses en el tinter; que cada ciutadà pot pensar en una raó per a no votar al PP. Segur que, d’una forma o altra, aquest govern els ha perjudicat. Si és així, compartisquen-ho. I recorden: no voten a aquesta colla de criminals i interessats. Per favor.

1

Per a anar acabant, uns minuts musicals de dos grups amb estils molt distints, però amb una cosa en comú: la llengua i les ganes de canvi. Amb vostès, ARRAP i Al Tall:

1

I això és tot per avui. Seguisquen atents perquè el pròxim dia parlarem de per què no s’ha de votar als traïdors del PSOE. Ja ho saben: per a seguir amb la lluita pel canvi, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1