Archive for Març de 2010

Micro-pensaments (6) / Micro-pensamientos (6)

30 Març 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Estava mirant la previsió del temps per a les vacances i em trobe amb que la possibilitat de pluja és del 49%. De debò? 49%? No seria més fàcil dir “Pot ser que ploga, pot ser que no”?

1

1

Spanish version

Estaba mirando la previsión del tiempo para las vacaciones y me encuentro con que la posibilidad de lluvia es del 49%. ¿En serio? ¿49%? ¿No sería más fácil decir “Pue’ que llueva, pue’ que no”?

Anuncis

Dolça ironia / Dulce ironía

29 Març 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Fa ja un temps que vaig decidir dur la meua càmera de fotos a totes bandes per a retratar aqueixes coses que, des del meu punt de vista, són dignes d’esment. L’altre dia anava pel carrer quan vaig veure açò:

1

Supose que vostès també s’han adonat del problema que presenta el cartell, no? Com redimonis tens una llibreria i no saps com s’escriu el nom del teu negoci? És que no lliges els llibres que vens? O pitjor encara: és que per ventura vens llibres amb faltes d’ortografia? Vaja vostè a saber…

1

I per a més posades en evidència de negocis de tot tipus, romanguen tuneados a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

Hace ya un tiempo que decidí llevar mi cámara de fotos a todas partes para retratar esas cosas que, desde mi punto de vista, son dignas de mención. El otro día iba por la calle cuando vi esto:

1

Supongo que ustedes también se han percatado del problema que presenta el cartel, ¿no? ¿Cómo diantres tienes una librería y no sabes cómo se escribe el nombre de tu negocio? ¿Es que no lees los libros que vendes? O peor todavía: ¿es que acaso vendes libros con faltas de ortografía? Vaya usted a saber…

1

Y para más puestas en evidencia de negocios de todo tipo, ¡permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!


La mare, la filla, l’ogre i els santíssims collons / La madre, la hija, el ogro y los santísimos cojones

23 Març 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Be, estic de tornada, benvolguts lectors i lectores. Cert és que ahir podria haver escrit ja perquè vaig regressar el diumenge del temperat nord espanyol, però és que estava tan cansat que vaig decidir donar-me lliure el dia d’ahir. De totes maneres, avui vull parlar d’una cosa que em va succeir en el viatge de tornada, més precisament durant el tram Burgos-Madrid.

1

Em trobava jo acomodat en el meu seient de l’autobús just abans de l’eixida quan vaig veure que darrere meua s’asseien una mare i una filla. A l’altre costat del passadís, s’asseien l’altra filla d’aquesta senyora i una dona que vaig suposar que era la tia de les criatures. A mi em tocava el seient de passadís, igual que a la més menuda de les xiquetes, d’uns 5 o 6 anys. Pot ser que siga un tòpic que si et toca un mocós o mocosa darrere, et dóna el viatge. Encara que açò és un tòpic, perquè davant meua havia altra xiqueta d’aqueixa edat i ningú es va assabentar que estava. En qualsevol cas, els meus pitjors auguris es van complir: a mi sí em va tocar una pedorra just darrere:

1

Xisclava, plorava, es queixava, s’alçava i, sobretot, em donava puntades i espentava el meu seient. Sincerament: no tenia jo el cos per a aguantar tal panorama durant més de 2 hores de viatge que dura el trajecte, però vaig pensar que la mare faria alguna cosa. Com d’equivocat estava! La mare només estava pendent de satisfer els desitjos de la xiqueta perquè callara, amb nuls resultats. Als 10 minuts de la partida, davant la impossibilitat de dormir tranquil, vaig reunir tota la paciència que vaig poder, vaig somriure i amb el to més amable del que vaig poder fer apilament em vaig girar i vaig dir: “Hola!” Aquesta va ser la nostra conversa:

1

JO: Hola!

XIQUETA: Hola…

JO: Jo em dic Carlos. Tu com et dius?

XIQUETA (Un poc confusa, mira a la seua mare): Martina…

JO: Hola, Martina. Em pots fer un favor? Mira, resulta que hi ha molt de tros de Burgos a Madrid i estic molt cansat. I clar, no em puc dormir si em dónes puntades en el seient. Eh que ja no em vas a donar més?

XIQUETA: No…

JO: Moltes gràcies!

1

A la qual cosa, diu la mare: “Ui, no m’havia adonat que estava donant puntades”. Ni vaig mirar a la cara a la dona del fàstic que em va donar en el moment, però vaig deduir dels seus diàlegs posteriors que no era ni cega ni sorda. Com cony no t’adonaves, tros de tocacollons?

1

Després d’aquest incident, vaig aconseguir dormir-me durant una mica més d’una hora, fins que em va despertar el volum ridículament estrident de la pel•lícula “Un chihuahua en Beverlly Hills” (una pel•lícula molt pitjor del que sembla, s’ho assegure). Llavors, l’adorable Martina va tornar a la càrrega: volia tot el que tenia la seua germana i ens va fer partícips a tots els allí presents del seu descontentament, plorant i xisclant a tot volum. El moment culminant va ser quan va reclamar per a si el mòbil de la seua mare per a fer fotos. La mare va acabar per donar-li el maleït aparell perquè callara. Però no va tenir prou i li va donar un gran atac quan la seua progenitora va guardar el telèfon.

1

Vist que no callava, la mare va prometre donar-li un regal a l’arribar A Madrid i la xiqueta, ja histèrica perduda, es va posar a remoure’s i em va donar altra puntada. Quan ja pensava que m’anava a esclatar la vena del front, vaig escoltar que la mare deia: “No dónes puntades o el xic de davant es girarà i et cantarà les 40”. Toca’t els collons! He de ser jo el qual faça el teu puto treball! Però de què cony vas, inútil de merda?! Què bonic és ser la mare que dóna de tot a la malcriada dels ous mentre els altres som els ogres que posem a la xiqueta en el seu lloc! Mala pècora…

1

Cansat com estava, vaig optar per respirar profund i aguantar, perquè si m’arribe a girar, els hi cante les 40 a les dues, amb hòstia inclosa. I miren, que no tenia jo ganes de muntar el número en el bus, encara que sé de bona font que m’hauria dut més d’una ovació.

1

Pares i mares del món: si no saben educar als seus fills

a) no esperen que un altre ho faça per vostès. Si no saben fer la seua labor, no els tinguen.

b) no foten als altres duent-los en transport públic. Perquè pot ser que altre dia jo no estiga tan simpàtic o que els toque un desaprensiu que els explique les coses ben explicadetes.

1

I per a més relats de fúria continguda i criatures insuportables, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

(more…)

Dissabte gandul / Sábado gandul

16 Març 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Aquest dissabte vaig estar a Picassent (València), on vam gaudir d’un concert gratuït de Los Gandules. Un concert divertit, àgil i participatiu, ple de destralades i xiuletades d’alguns idiotes, però brillant. Rita Barberà, Bunbury i Macaco es van dur el seu, per no esmentar a u del públic que els va recriminar que tocaven “com el cul” i que es va llevar el barret de merda que duia posat després d’un tema dedicat especialment per a ell. La nit va estar plena frases èpiques, encara que reproduir-les descontextualizadas fan que perden la gràcia. Així doncs, els deixe millor amb un vídeo de la nit, en el qual un servidor té un paper decisiu (si no contem la meua espifiada al cridar “Cuéntanoslo” en Blas en frac i el meu solitari i fora de temps “Petardos sí, bombetas no”):


(more…)

Missatges contradictoris / Mensajes contradictorios

10 Març 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Benvolguts drugos:

La vida és complicada i no sempre podem assolir totes les metes morals que ens plantegem, ens ensenyen o ens imposen. Va dir un filòsof grec, el nom del qual no recorde: “Fill meu, feix sempre el que jo diga i mai el que jo faça”. Aquesta màxima la emprem especialment els pares i mares i els educadors i educadores. Així, ens trobem a pares que es fumen 2 cartons de tabac diari i li diuen als seus fills que no poden fumar o al mestre que menja xiclet quan l’hi té prohíbit als xiquets. Afortunadament, jo, fins a ara, no he caigut en aquestes incongruències. El que s’ha dit: fins a ara. Perquè resulta que en el col·legi ens han instal·lat contenidors de reciclatge i els estem ensenyant als i les alumnes a reciclar. Observen:

1

Veuen el que ix al fons, veritat? Moralitat: vosaltres recicleu, xiquets, que el medi ambient, si això, ja se’l carreguen amb l’energia nuclear i els residus que genera. Missatge contradictori? No, home, no. Si això, una bestiessa com un piano.

1

I per a més lliçons confuses, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

Bienhallados drugos:

La vida es complicada y no siempre podemos alcanzar todas las metas morales que nos planteamos, nos enseñan o nos imponen. Dijo un filósofo griego, cuyo nombre no recuerdo: “Hijo mío, haz siempre lo que yo diga y nunca lo que yo haga”. Esta máxima la empleamos especialmente los padres y madres y los educadores y educadoras. Así, nos encontramos a padres que se fuman 2 cartones de tabaco diario y le dicen a sus hijos que no pueden fumar o al maestro que come chicle cuando se lo tiene prohíbido a los niños. Afortunadamente, yo, hasta ahora, no he caído en estas incongruencias. Lo dicho: hasta ahora. Porque resulta que en el colegio nos han instalado contenedores de reciclaje y les estamos enseñando a los alumnos y alumnas a reciclar. Observen:

1

¿Ven lo que sale al fondo, verdad? Moraleja: vosotros reciclad, niños, que el medio ambiente, si eso, ya so le cargan con la energía nuclear y los residuos que genera. ¿Mensaje contradictorio? No, hombre, no. Si eso, una chorrada como un piano.

1

¡Y para más lecciones confusas, permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Coses que passen / Cosas que pasan

8 Març 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Els meus estimats drugos:

La de voltes que dóna la vida! En menys de 1 mes m’he disfressat més que en els últims 4 anys junts i tot pel disseminat de les festes de Carnestoltes en aquestes terres. Ací els deixe els meus millors moments de les disfresses d’enguany:

(more…)

Desenvolupament / Desarrollo

3 Març 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

El meu poble ja saben que és bastant curiós. Tant que aquesta setmana celebrem el Carnaval i cremem la Falla el 1 de Maig. Amb aquests antecedents, no els estranyarà que el desenvolupament tecnològic d’aquesta bella localitat siga una mica irregular. Atenció a l’ordre en el qual van arribar els següents avenços que han fet més fàcil la vida quotidiana:

1

1. Carreteres asfaltades

2. Aigua corrent en les cases

3. Llum en els carrers i en els habitatges

4. Telèfon

5. Energia nuclear

6. Internet

1

I per últim, amb dos collons, des de fa cosa d’un any, tenim açò:

(more…)