Archive for Mai de 2010

Em passe el dia salivant… / Me paso el día salivando…

30 Mai 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Encara recorde quan fa 2 anys vaig haver de presentar-me a les oposicions per a poder arribar on estic ara. Per aquella època un dels temes que més m’interessava era el 13, el qual tractava l’evolució de l’ensenyament de les llengües estrangeres des del segle XIX fins als nostres dies. I és que és interessant veure com canviaven les perspectives depenent del moment històric en el qual es trobaren:

1

En el XIX, el normal era ensenyar amb els mètodes deductius de l’antiga escola aristotèlica: s’ensenyaven normes i llistes de paraules que s’havien d’aprendre de memòria i se centraven en el llenguatge escrit.

1

Arribat el segle següent, les coses van canviar bastant gràcies a les aportacions de la lingüística i la psicologia, especialment de l’estructuralisme. Les majors aportacions les va facilitar Ferdinand de Saussure i el seu Curse de linguistique générale de 1913 al parlar de la llengua com una organització de conceptes. Les seues tesis van ser ampliades per Sapir i Whorf, que sostenien que a causa de la relació inherent entre el llenguatge i el pensament es requeria d’una competència socio-cultural.

1

Malgrat dels grans avanços que van suposar, prompte es va demostrar que el estrucuralismo era incomplet. Al cap i a la fi, s’havia basat en el conductisme com teoria psicològica. El conductisme postulava que mitjançant els estímuls i reforços necessaris, qualsevol podria aprendre el que fora, fins i tot una llengua estrangera. Prompte es va veure que aquest plantejament fallava perquè no es tenien en compte els processos cognitius dels subjectes.

1

Un dels més famosos exponents del conductisme va ser Iván Pávlov. Exacte, el del gos: Pávlov és conegut sobretot per formular la llei del reflex condicionat, que va desenvolupar entre 1890 i 1900 després que el seu ajudant Twimyer observara que la salivació dels gossos que utilitzaven en els seus experiments es produïa davant la presència de menjar o dels propis experimentadors, i després va determinar que podia ser resultat d’una activitat psíquica. Va realitzar el conegut experiment consistent a fer sonar una campana just abans de donar aliment a un gos, arribant a la conclusió que, quan el gos tenia fam, començava a salivar només escoltar el so de la campana.

1

I per fi arribem al quid de la qüestió: podran dir el que vulguen dels mètodes conductistes, però el del condicionament és completament cert. Expliquen sinó com és possible que el mes de maig em pose tan malalt: és i sempre serà el mes previ als exàmens i a la llibertat que els segueix. Dóna igual que siguen les oposicions, el selectiu o els exàmens de final de curs en el col·legi o la universitat. El meu cos s’ha acostumat que aquesta època de l’any siga dolenta: inquietud, tribulacions, aclaparaments,… I tot perquè això és el que he estat vivint tots els majos dels últims anys de la meua vida. Al cap i a la fi, els estímuls que ens condicionen poden ser tant bons com dolents… I per a acabar d’adobar-ho, va i el mes que ve tinc 3 exàmens de l’escola oficial d’idiomes i el teòric del permís de conduir. A aquest pas, els mesos de maig van a ser sempre un suplici per a mi. Això sí, quan passen i arriba el final de juny em quede d’un tranquil…

1

Bo, res més per avui. A veure si el dimarts els puc portar l’entrada freak que els vaig prometre. Espere que em siga possible. Romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

(more…)

Anuncis

Regust agredolç / Regusto agridulce

25 Mai 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

I bé, ahir va acabar Lost. Sembla que va ser fa 2 mesos que vaig començar a veure-la… Ah, no, espera, que sí que va ser fa 2 mesos. Tanmateix, crec que s’han dir un parell de coses després de la reacció d’alguns fanses (entre els quals em vaig incloure fins que se’m va passar el calentó).

1

Ho admet: la mala llet que em va suposar que quedaren preguntes sense resposta, va fer que no valorara el bo que va tenir el final. Això sí, com em vaig anar a currar primerenc i vaig tornar a casa tard de l’autoescola, vaig tenir temps de reflexionar sobre el tema. I dic reflexionar i no discutir perquè sembla que en aquesta santa vall ni déux veia Lost… En fi, procedim:

1

Què sabem de la sèrie després del final?

Doncs, el que queda clar de la conversa entre Jack i el seu pare és que la realitat alternativa en realitat és alguna mena de purgatori, un món creat pels protagonistes per a poder reunir-se després de les seues morts, ja foren abans o després que la de Jack, el salvador de l’illa. Al cap i a la fi, com diu Christian Sephard: “l’important no és quan, sinó on estan.”

1

En qualsevol cas, després del sacrifici de Jack, Hurley i Ben passen a ser els nous Jacob i Richard i Lapidus, Miles, Richard, Kate, Sawyer i Claire tornen a casa amb l’avió de l’Ajira. A més, sembla bastant probable que Desmond puga tornar a casa gràcies a que Hurley puga canviar les regles com nou guardià de l’illa.

1

De la conversa que mantenen Hugo i Ben s’extrau, a més, que ambdós van fer una bona labor i, que si Hurley està “en el purgatori”, el més plausible és que ell també trobara un candidat.

1

És a dir: una sèrie de personatges trencats i perduts viu una experiència que els canvia per a sempre. Tots es guareixen gràcies al poder de l’amistat i de l’amor i es retroben per a transcendir després de la mort, sense importar la seua fe (la vidriera de l’església té símbols de les religions majoritàries del món). LIlla es converteix, per tant, un símbol de l’aïllament (motiu per que Jacob triava als seus candidats) i perd importància pel que fa a la història principal, que és la dels personatges. Per tant, un final adequat i emotiu per a una gran sèrie, que possiblement estiga fet així perquè els losties puguem seguir especulant sobre l’illa ad eternum.

(more…)

Temps Perdut / Tiempo Perdido

23 Mai 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Senyores; senyors:

1

Avui s’acaba Lost, l’última sèrie de culte fins a la data, amb centenars de milers de fans i que ha estat tot un fenomen en Internet. Una sèrie que els seus adeptes han seguit durant 6 anys i que amb la qual jo em vaig posar al dia en 6 setmanes aquest 2010.

(more…)

Què inesperat… / Qué inesperado…

20 Mai 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

El pas del temps és curiós. Les generacions que vénen no solen compartir els punts de vista amb els seus predecessors. No obstant això, una sèrie de valors i idees sí prevalen per al manteniment del sistema. Quan és necessari un canvi del mateix, aquestes idees es descarten. A dia d’avui, amb la caiguda de la Unió Soviètica i la consolidació del capitalisme, les idees dels aliats occidentals de la Segona Guerra Mundial són els imperants en major o menor mesura. Per això, nosaltres, els quals els vam succeir, vam heretar la por i el fàstic que ens produeix la figura d’Adolf Hitler (excepte en el cas de l’extrema dreta, que em dóna bastant pena). El que ha canviat bastant és el tractament cap a la persona del Führer.

(more…)

En una galàxia no tan, tan llunyana / En una galaxia no tan, tan lejana

18 Mai 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Sol donar-se el cas que en temps difícils com el quals ens toca viure, la gent s’evadeix de la realitat submergint-se en mons fantàstics que poc o gens tenen a veure amb el nostre. Com ja s’imaginaran, servidor de vostès no és una excepció: encara que no renuncie a lluitar pels meus drets, necessite desconnectar si no vull que la mala llet m’inflame i consuma. Que com ho faig? Jugue a la consola, llig, estic aprenent a conduir, em duc treball a casa, isc a córrer amb els meus companys,…

1

El que passa és que m’he fixat que, sense ni tan sols haver-me adonat, he tornat a fixar el meu interès en l’univers Star Wars. Algunes ocasions ha estat de forma intencionada (recorden el post del cubisme), però la major part de les vegades no ha estat conscient. I saben el que he descobert? Que la fantasia creada per Lucas no és tan fantàstica. Oberven:

1

Després de la destrucció de la primera Estrella de la Mort, el bo de Lord Vader es veu obligat a cercar suport econòmic extern a l’Imperi…

1

…, mentre que l’Emperador fa el propi cercant treball.

1

(more…)

Fins als collons / Hasta los cojones

13 Mai 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Es veia vindre. Feia temps que ho comentàvem en el col·legi: “ens la van a clavar als funcionaris.” “Aprofitant la mala imatge que donen els de les finestretes, ens van a fotre a tots.”, dèiem mig de broma mig de debò. I ja ha passat.

1

Els puc preguntar una cosa? Expliquen-me per què un govern que té la cara dura d’anomena-se a si mateix socialista injecta en la banca (privada), més de 1.250 milions d’euros i després fa retallades del sector públic per a estalviar 15.000 en un any. Presentes un pla de 9 punts i tens les santíssimes pilotes de crear un possible desè punt que grave més impostos a les rendes més altes. No sé, potser això hauria d’haver estat… el teu primer punt, babau dels ous! Però de què vas, cellut?

(more…)

Micro-pensaments (7) / Micro-pensamientos (7)

11 Mai 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Sempre he cregut que compartir els coneixements és una cosa bona: ens pot arribar a enriquir mitjançant del debat i ajuda a la millor comprensió del pròxim. Aquesta idea es donava per sobreentesa ja que, al cap i a la fi, jo els brinde les meues petites reflexions del dia a dia. Per això mateix considere que no seria just que em quedara per a mi solament un troset de saviesa que tot un visionari va tenir a bé compartir amb mi. Aquest enorme gurú es diu Luis, és de Burgos i només el vaig conèixer, vaig desitjar que guardara algun parentiu amb mi, tal és la seua grandesa.

1

El dia que el vaig veure per primera vegada, em va dir just abans d’acomiadar-se: “Mira, jo hi ha tres coses en la vida que mai entendré:

“- la Lluna de dia

“- la pluja en la mar

“- i les mamelles en els homes”

1

Ahí queda això! Entoma aquesta, Descartes! Això és un filòsof de debò. Del carrer. El pensador del poble (i mai millor dit, si tenim en compte el poblet en el qual viu).

1

1

Spanish version

Siempre he creído que compartir los conocimientos es algo bueno: nos puede llegar a enriquecer a través del debate y ayuda a la mejor comprensión del próximo. Esta idea se daba por sobreentendida ya que, a fin de cuentas, yo les brindo mis pequeñas reflexiones del día a día. Por eso mismo considero que no sería justo que me quedase para mí solo un trocito de sabiduría que todo un visionario tuvo a bien compartir conmigo. Este enorme gurú se llama Luis, es de Burgos y nada más le conocí, deseé que guardase algún parentesco conmigo, tal es su grandeza.

1

El día que le vi por primera vez, me dijo justo antes de despedirse: “Mira, yo hay tres cosas en la vida que jamás entenderé:

“- la Luna de día

“- la lluvia en el mar

“- y las tetas en los hombres”

1

¡Ahí queda eso! ¡Chúpate ésa, Descartes! Eso es un filósofo de verdad. De la calle. El pensador del pueblo (y nunca mejor dicho, si tenemos en cuenta el pueblecito en el que vive).

Siguem seriosos, senyors! / ¡Seamos serios, señores!

9 Mai 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Estic un poc fart, la veritat. Es pregunten de què? Doncs de la denominada com premsa “seriosa”, aquella que ens manté al dia amb les notícies que els poderosos ens volen ensenyar i que callen la resta. Per què la seguisc llegint si tinc aqueixes pàgines de contrainformació en els enllaços de la dreta d’aquest blog? Doncs per a contrastar un poc, però la veritat és que comencen a traure’m de polleguera, bàsicament per:

1

– la seua falta de rigurositat i imparcialitat (que fins i tot pot derivar en casos de mentides patològiques), ja que tots els mitjans obeeixen a una sèrie d’interessos econòmics i aquestos prevalen sobre el seu deure informar a la ciutadania.

1

– la poca serietat amb la qual es donen les notícies.

1

Així, en la seua edició digital d’ahir (8/5/2010) podíem llegir en El País el següent:

(Facen clic per a veure la imatge a grandària completa)

1

“El rey no necesitará ni radioterapia ni quimioterapia y podrá volver a trabajar en 15 días.” El rei? Treballar? Ja, clar. No ha treballat mai a sa puta vida i va a començar ara, no? I l’església catòlica jutja i persegueix la pederastia dins de les seues files, no et fot!

1

Avui no ens queden més coses a dir (i què volen, és diumenge). I per a més atacs contra el sistema, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

Estoy un poco harto, la verdad. ¿Se preguntan de qué? Pues de la denominada como prensa “seria”, aquella que nos mantiene al día con las noticias que los poderosos nos quieren enseñar y que se callan el resto. ¿Por qué la sigo leyendo si tengo esas páginas de contrainformación en los enlaces de la derecha de este blog? Pues para contrastar un poco, pero la verdad es que empiezan a sacarme de quicio, básicamente por:

1

– su falta de rigurosidad e imparcialidad (que incluso puede derivar en casos de mentiras patológicas), ya que todos los medios obedecen a una serie de intereses económicos y éstos priman sobre su deber de informar a la ciudadanía.

1

– la poca seriedad con la que se dan las noticias.

1

Así, en su edición digital de ayer (8/5/2010) podíamos leer en El País lo siguiente:

(Hagan click para ver la imagen a tamaño completo)

1

“El rey no necesitará ni radioterapia ni quimioterapia y podrá volver a trabajar en 15 días.” ¿El rey? ¿Trabajar? Ya, claro. No ha trabajado nunca en su puta vida y va a empezar ahora, ¿no? Y la iglesia católica juzga y persigue la pederastia dentro de sus filas, ¡no te jode!

1

Hoy no nos quedan más cosas que decir (y qué quieren, es domingo). Y para más ataques contra el sistema, ¡permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Nosaltres, els valencians (V)

6 Mai 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Valenciano: Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia. (6ª entrada en el diccionari de la RAE).

1

1

En alguna ocasió ja els he comentat el tema de com està la denominació de la llengua del poble valencià dins del conflicte obert que segueix havent en la configuració de la nostra identitat. Avui, pretenc ensenyar-los amb un exemple del dia a dia la malsana obsessió de les nostres administracions a demostrar que no compartim llengua amb els vils catalans i els invisibles balears. Procés en el qual, per cert, el govern valencià s’ha gastat una xicoteta fortuna: 16.000€ de l’ala.

1

I és que l’obsessió de la Generalitat per no reconèixer fins a ara, després de 28 sentències judicials, la validesa de la titulació de Filologia Catalana per a eximir de la prova de coneixements de valencià en les oposicions docents ha costat en l’últim any i mig més de 16.500 euros a les arques públiques corresponents a les costes imposades a la Conselleria d’Educació pel tribunal Suprem (TS) i el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) en 11 sentències. A açò caldria sumar les despeses dels cossos jurídics del Consell i de l’administració de justícia implicats en aquests processos. Encara que sembla que el nostre benvolgut Consell s’està cansant perquè el dilluns vam saber que, per primera vegada reconeixen, encara que de forma implícita, la Filologia Catalana entre els títols que avalen els coneixements de la llengua vernacla.

1

En la convocatòria publicada el passat 30 d’abril en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) s’inclou en un annex el llistat de titulacions que eximeixen de valencià. Entre elles, figura la Llicenciatura en Filologia, Secció Hispànica (Valencià) o Llicenciatura en Filologia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana). La novetat respecte a bases anteriors és que s’afig una “coletilla” que diu: “sense perjudici del que disposa l’annex del Reial decret 1954/1994, de 30 de setembre”, que al·ludeix al títol de Filologia Catalana, que , al cap i a la fi, és l’únic existent, vigent i reconegut per l’Estat.

(more…)

Tot torna / Todo vuelve

3 Mai 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

[Entrada dedicada a tots els treballadors i treballadores en atur o en actiu que van eixir el 1er de Maig a manifestar-se. Visca la lluita de la classe obrera!]

1

1

Les modes són així: el que en una dècada va estar a l’última, va quedar desfasat la següent, només per a ser recuperat amb nostàlgia un temps després. Bo, això és així excepte per als 80, que mai es van anar.

1

De vegades, passa que es creen productes per a ser consumits en una època en concret i després ja queda rar consumir-los. Avui, el cas que ens pertoca és el d’una cançó apareguda a l’any 96. Però abans… RETROSPECTER!!!

(more…)