Archive for Abril de 2012

Les Cròniques d’Allenàrnia: Back in the BRD / Las Crónicas de Allenarnia: Back in the BRD

21 Abril 2012

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Doncs si, escolten: he tornat A Alemanya. Per més que veja món, visca noves experiències o conega noves gents, sembla que estic abocat a regressar a terres teutones.

No em malinterpreten: per a mi sempre és un plaer deixar-me caure per aquells latituts. Sempre sóc ben rebut i gaudisc de grates companyies, bells paisatges i festes. Sobretot, festes.

Aquesta vegada el viatge ha estat breu, de manera que no els oferiré el relat dels meus anars i tornars per Munic. Els deixe, simplement, un parell de les meues anècdotes o reflexions que crec que han de ser contades:

1. Com sempre, el poble alemany m’ha tractat amb cordialitat, atenció i respecte. Ja anara preguntant una direcció a un transeünt o comprant un bitllet de metro, la gent m’ha atés amb una cortesia que ja m’agradaria que més d’un/a ensenyara alguna vegada per ací.

2. Em fascina com mantenen les tradicions a Munic. S’imaginen que els meus col·legues i jo fórem diàriament vestits de faller? Ací reneguem dels nostres vestits regionals, excepte per a les grans festivitats, com va explicar el Doctor Repronto. Encara que els lederhosen ens puguen semblar ridículs, admire la seua devoció per mantenir la seua herència cultural.

 Imagen

Tradició!

(more…)

He’s back (one more time)!

6 Abril 2012

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Mare meua, què de merda té açò. Buf, tanta pols no pot ser bo per a la meua al·lèrgia… I per què dimonis hi ha ací un gros mig mort menjant-se el cadàver d’altre gros?!

Slowpoke! Quan et vaig dir que et deixava al càrrec del bloc perquè jo m’anava a salvar al món amb els meus amics/gues perroflautas, vaig pensar que estaries a l’altura de les circumstàncies! Ni una sola actualització en quasi 11 mesos i açò està fet un fàstic! Què has de dir en la teua defensa?

Slooooooooooooooooow…

Modera eixe llenguatge, cavalleret!

Sloooowpoke…

A qui pretenc enganyar? Sóc incapaç d’empipar-me amb tu. A més, deixar-te al comandament de la nau no va ser una decisió molt sàvia per la meua banda. Hauria deixat a la Mort al càrrec, però em va dir alguna cosa de que anava a tindre molts embolics a Síria i el Líban i no sé que de Bin Laden i Kim Jong Il…

Sloooow… Slooowwww…

I què vols que et diga? Mantenir les actualitzacions del bloc era impossible! Primer, treballant pels matins i deixant-me la pell per les vesprades i les nits amb els i les indignats/ades des del 17 de maig fins a juliol; després, tot l’estiu fent de les meues a Londres; quan vaig tornar, ja no estava a Cofrents, sinó que em vaig traslladar a Altea, de manera que el concepte del blog es va veure ressentit… Per no parlar del fet de no tindre Internet a casa…

Clar, per al senyoret tot és taaaaaaaaaaaaaan fàcil! De setembre fins a ara no he parat de triscar. Mira que vaig pensar a tornar més d’una vegada, però els meus compromisos anti-sistema i la meua (per una vegada) atrafegada, festera i fascinant vida personal no m’ho permetien. Havia molt a fer i en tan poc temps… L’única cosa que lamente és no haver contat coses importants que han succeït. Que m’han succeït.

A més, tornar ara és una bogeria! No sé si en un món on les coses es conten en 140 caràcters, aquest blog segueix tenint sentit… Per no parlar de la tropa: els col·laboradors han partit a viure les seues vides i participar en altres projectes.

Pokepoke…

Huuuuuuuuuum, un casting podria ser divertit… Tanmateix, tampoc tinc els mitjans ni el temps…

Slow…

Bé, canviar a una periodicitat d’actualitzar 1 vegada a la setmana, usant etiquetes, RSS, facebook i twitter… No sona gens malament…

Tens raó! Encara queden moltes gañanadas que viure i que contar! És més, tal com està el món, no es pot perdre ni una sola veu crítica.

Val, ho faré! Pense reobrir el garito… i, aquesta vegada, és personal.

Slooooooooooooooowpooooooookeee…

Ejem, cert. Aqueixa frase ací no pegava, però és que sempre he volgut dir-la…

Sloooow…?

El retorn? Doncs està clar! Després de les vacances: que per molt lluitador per la llibertat que siga, seguisc sent espanyol, collons!

Així que ja ho saben: torna el Gañán! Amb l’esperit de sempre, però amb més ganes de donar canya que mai! I ho farà, com de costum… a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!!!

Sloooooowpoke…

Slow, ben dit!

1

1

Spanish version

Madre mía, qué de mierda tiene esto. Buf, tanto polvo no puede ser bueno para mi alergia… ¡¿Y por qué demonios hay ahí un gordo medio muerto comiéndose el cadáver de otro gordo?!

¡Slowpoke! ¡Cuando te dije que te dejaba al cargo del blog porque yo me iba a salvar al mundo con mis amigxs perroflautas, pensé que estarías a la altura de las circunstancias! ¡Ni una sola actualización en casi 11 meses y esto está hecho un asco! ¿Qué tienes que decir en tu defensa?

Slooooooooooooooooow…

¡Modera ese lenguaje, caballerete!

Sloooowpoke…

¿A quién pretendo engañar? Soy incapaz de enfadarme contigo. Además, dejarte al mando de la nave no fue una decisión muy sabia por mi parte. Habría dejado a la Muerte al cargo, pero me dijo algo de que iba a tener mucho lío en Siria y el Líbano y no sé que de Bin Laden y Kim Jong Il…

Sloooow… Slooowwww…

¿Y qué quieres que te diga? ¡Mantener las actualizaciones del blog era imposible! Primero, trabajando por las mañanas y dejándome la piel por las tardes y las noches con lxs indignadxs desde el 17 de mayo hasta julio; después, todo el verano haciendo de las mías en Londres; cuando volví, ya no estaba en Cofrentes, sino que me trasladé a Altea, de manera que el concepto del blog se vio resentido… Por no hablar del hecho de no tener Internet en casa…

¡Claro, para el señorito todo es taaaaaaaaaaaaaan fácil! De septiembre hasta ahora no he parado de trajinar. Mira que pensé en volver más de una vez, pero mis compromisos anti-sistema y mi (por una vez) ajetreada, fiestera y fascinante vida personal no me lo permitían. Había mucho que hacer y en tan poco tiempo… Lo único que lamento es no haber contado cosas importantes que han sucedido. Que me han sucedido.

Además, ¡volver ahora es una locura! No sé si en un mundo donde las cosas se cuentan en 140 caracteres, este blog sigue teniendo sentido… Por no hablar de la tropa: los colaboradores han partido a vivir sus vidas y participar en otros proyectos.

Pokepoke…

Huuuuuuuuuum, un casting podría ser divertido… Aun así, tampoco tengo los medios ni el tiempo…

Slow…

Bueno, cambiar a una periodicidad de actualizar 1 vez a la semana, usando etiquetas, RSS, facebook y twitter… No suena nada mal…

¡Tienes razón! ¡Todavía quedan muchas gañanadas que vivir y que contar! Es más, tal y como está el mundo, no se puede perder ni una sola voz crítica.

Vale, ¡lo haré! Pienso reabrir el garito… y, esta vez, es personal.

Slooooooooooooooowpooooooookeee…

Ejem, cierto. Esa frase ahí no pegaba, pero es que siempre he querido decirla…

¿Sloooow…?

¿El regreso? ¡Pues está claro! Después de las vacaciones: que por muy luchador por la libertad que sea, sigo siendo español, ¡coñe!

Así que ya lo saben: ¡vuelve el Gañán! ¡Con el espíritu de siempre, pero con más ganas de dar caña que nunca! Y lo hará, como de costumbre… ¡¡¡a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!!!

Sloooooowpoke…

¡Slow, bien dicho!

Guess what?

5 Abril 2012

He’s coming back…