Acampanyat (III) / Acampañado (III)

11 Mai 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

No només d’eleccions viu l’ésser humà: el canvi passa per la participació i la lluita pel canvi contra el sistema. Aprenguem formes pacífiques de fer-ho:

1

Entrevista a Antonio Graella i Pilar Almenar, portaveus de la plataforma “Democracia Real Ya! Toma la calle” a València: “Defensem una democràcia participativa que trenque amb el vici del bipartidisme”

1

“Nosaltres els aturats, els mal remunerats, els subcontractats, els precaris, els joves….no som mercaderia en mans de polítics i banquers”. Amb aquesta contundent proclama la Plataforma “Democracia Real Ya! Toma la calle” ha convocat manifestacions el pròxim 15 de maig, a les 18,00 hores, en el centre de totes les capitals de l’estat espanyol. La convocatòria transcendeix sigles, banderes i ideologies: s’apel·la a la gent del carrer en la seua condició de ciutadà/na. Antonio Graella i Pilar Almenar, portaveus de “Democracia Real Ya!” a València expliquen en aquesta entrevista els objectius i propostes de la nova iniciativa.

1

Com naix Democracia Real Ya?

Fa uns cinc mesos, d’una manera molt senzilla. Quatre persones de Madrid obrin una pàgina en Facebook en la qual van penjant la informació i les convocatòries, a les quals van sumant-se ciutadans particulars i organitzacions socials. Hi ha actualment uns 400 col·lectius adherits en tot l’estat i, el pròxim 15 de maig, la gent eixirà al carrer, a més d’en 37 ciutats de l’estat espanyol, en països com França, Alemanya, Portugal i República Txeca. En València vam estar prop d’un mes i mig organitzant-nos.

1

A qui es dirigeix la plataforma i quins són els seus principals objectius?

Nosaltres no som polítics, líders, periodistes ni professionals de la comunicació. Som una plataforma que funciona al marge de partits i sindicats, i que reivindica, de manera pacífica, la democràcia participativa i la unió dels moviments socials a partir d’un funcionament assembleari. Volem que se’ns tinga en compte com ciutadans i trencar amb l’actual bipartidisme que vicia la democràcia. Joves, desocupats, mestresses, treballadors autònoms, subcontractats, precaris són, en tant ciutadans o organitzats en col·lectius, els nostres principals destinataris.

1

Penseu que la crisi econòmica i els seus punyents efectes socials han ajudat que sorgisca aquesta iniciativa?

Sens dubte. L’estat espanyol frega els 5 milions de desocupats. Som campions d’Europa en atur, precarietat i falta de transparència. En paral·lel, els alts directius de les empreses espanyoles són els millor pagats de la UE i el seu sou no ha deixat de pujar des que va començar la crisi. Les grans empreses, per si no fos poc, declaren beneficis milionaris mentre signen Eres i deixen sense treball a centenars de persones. Si a açò s’agrega que els bancs es queden amb les nostres cases i ens condemnen a seguir pagant-los quasi per a tota la vida, vam pensar que hi ha raons més que sobrades per a eixir al carrer.

1

Com es pot sotmetre a control a bancs i entitats financeres? Hauria de recuperar l’estat la seua capacitat d’intervenció?

Per descomptat. Per exemple, som partidaris de prohibir qualsevol rescat o injecció de capital a entitats bancàries. A les quals tinguen dificultats se’ls ha de deixar que s’enfonsen o, com alternativa, ser nacionalitzades amb la finalitat de constituir una banca pública sota control social. Sobra dir els bancs haurien de retornar tot el capital públic rebut. A les entitats financeres, a més, se’ls elevarien els impostos i se’ls prohibirien les inversions en paradisos fiscals. Totes aquestes mesures es completarien amb sancions als moviments especulatius i la dolenta praxi bancària.

1

És a dir, que l’estat recupere la fiscalitat com eina per a repartir la riquesa.

Començant per un augment del tipus impositiu a les grans fortunes i l’eliminació de les SICAV, societats d’inversions en les quals els rics col·loquen els seus patrimonis. Continuant pel control real i efectiu del frau fiscal i de la fugida de capitals a paradisos fiscals, i la recuperació de l’impost sobre el patrimoni. Però aquestes mesures no són suficients si s’apliquen en un sol país, per això plantegem l’aplicació d’una taxa a les transaccions internacionals, la denominada Taxa Tobin.

1

Quines propostes concretes plantejau per a la lluita contra l’atur?

Hi ha un conjunt de mesures que considerem essencials. Per exemple, el repartiment del treball mitjançant les reduccions de jornada i la conciliació de la vida familiar i laboral, fins a acabar amb l’atur estructural, és a dir, per sota del 5%; tornar a les jubilacions als 65 anys i no admetre augments fins que desaparega l’atur juvenil; restablir el subsidi de 426 euros per a tots els desocupats de llarga durada. A més, caldria fer impossibles els acomiadaments col·lectius o per causes objectives en les grans empreses amb beneficis.

1

I en matèria d’habitatge?, ara que els desnonaments estan a l’ordre del dia.

Precisament plantegem en aquest sentit que es permeta la dació en paga dels habitatges per a cancel·lar les hipoteques, una mesura que alleujaria la situació de moltes famílies i que el govern de Zapatero es nega a acceptar. Una altra de les idees és potenciar el lloguer. En primer lloc, amb ajudes a joves i persones amb pocs recursos perquè puguen arrendar un habitatge. A més, l’estat hauria d’expropiar l’estoc d’habitatges construïts i que no s’han venut per a oferir-les en règim de lloguer protegit.

1

En el vostre manifest arribeu a dir que “uns ens considerem progressistes, altres més conservadors; uns tenim ideologies ben definides, uns altres ens considerem apolítics”. Pot açò dur a la dispersió i atraure companyies no desitjades?

Aquest punt mereix un aclariment. La plataforma és apartidista però no apolítica. Els afiliats i militants de partits i sindicats poden participar, però com ciutadans particulars. La qüestió és promoure processos inclusius, que no excloguen a ningú. És aquesta la raó, que ningú se sent exclòs, per la qual no figuren en la plataforma sigles de partits ni de sindicats. Òbviament, pel contingut de les nostres propostes, no s’acostarà a nosaltres cap organització d’extrema dreta.

1

Subratlleu a més la vostra estructura assembleària, que trenca amb les tradicionals fórmules organitzatives dels partits polítics.

Si defensem una democràcia real i participativa, l’estructura organitzativa més natural i coherent és l’assemblea, perquè tot el món puga participar pel simple fet de ser ciutadà. Pensem, a més, que la participació política no es pot limitar a votar cada quatre anys i per això, a més de les assemblees, defensem iniciatives com la recollida de signatures per a presentar una iniciativa legislativa popular. Per exemple, en el Patio Maravillas de Madrid van arribar a reunir-se 150 persones, entre ciutadans particulars i representants d’organitzacions socials, per a suggerir idees i debatre propostes. El mateix hem fet en el centre cultural Arte-Facto de València.

1

Hi ha algun referent amb el qual us sentiu identificats?

Ens sembla molt significatiu el que està ocorrent a Islàndia com exemple d’assoliments que pot arribar a la mobilització ciutadana, entre uns altres, negar-se mitjançant referèndum a pagar el deute amb els bancs, perseguir als banquers responsables de la crisi o l’elaboració d’una nova constitució amb la participació dels ciutadans. M’agradaria subratllar, de totes maneres, la importància de plantejar propostes en positiu i no quedar-se en la crítica. És a dir, no només queixar-se. També cal organitzar-se i lluitar.

1

Finalment, en el vostre manifest parleu d’una “revolució ètica”, En quin sentit la considereu necessària?

Hi ha una evidència avui dia. El poder econòmic i financer s’imposa a les persones. Per això, la revolució ètica consisteix a recuperar la dimensió humana de la vida i anteposar-la al món de l’economia i les finances. En altres paraules, recuperar la democràcia, que de manera tan lamentable ha anat degradant-se fins al punt que hem d’adjectivar-la, com “real” o “participativa”, quan parlem d’ella. Açò posa de manifest que a la democràcia la hi han buidat de contingut.

1

I res més per avui: les reivindicacions ciutadanes seguiran demà. No se les poden perdre, com sempre, a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal.

1

1

Spanish version

No sólo de elecciones vive el ser humano: el cambio pasa por la participación y la lucha por el cambio contra el sistema. Aprendamos formas pacíficas de hacerlo:

1

Entrevista a Antonio Parrilla y Pilar Almenar, portavoces de la plataforma “Democracia Real Ya! Toma la calle” en Valencia: “Defendemos una democracia participativa que rompa con el vicio del bipartidismo”

1

“Nosotros los desempleados, los mal remunerados, los subcontratados, los precarios, los jóvenes….no somos mercancía en manos de políticos y banqueros”. Con esta contundente proclama la Plataforma “Democracia Real Ya. Toma la calle” ha convocado manifestaciones el próximo 15 de mayo, a las 18,00 horas, en el centro de todas las capitales del estado español. La convocatoria trasciende siglas, banderas e ideologías: se apela a la gente de la calle en su condición de ciudadan@. Antonio Parrilla y Pilar Almenar, portavoces de “Democracia Real Ya” en Valencia explican en esta entrevista los objetivos y propuestas de la nueva iniciativa.

1

¿Cómo nace Democracia Real Ya?

Hace unos cinco meses, de una manera muy sencilla. Cuatro personas de Madrid abren una página en Facebook en la que van colgando la información y las convocatorias, a las que van sumándose ciudadanos particulares y organizaciones sociales. Hay actualmente unos 400 colectivos adheridos en todo el estado y, el próximo 15 de mayo, la gente saldrá a la calle, además de en 37 ciudades del estado español, en países como Francia, Alemania, Portugal y República Checa. En Valencia llevamos cerca de un mes y medio organizándonos.

1

¿A quién se dirige la plataforma y cuáles son sus principales objetivos?

Nosotros no somos políticos, líderes, periodistas ni profesionales de la comunicación. Somos una plataforma que funciona al margen de partidos y sindicatos, y que reivindica, de manera pacífica, la democracia participativa y la unión de los movimientos sociales a partir de un funcionamiento asambleario. Queremos que se nos tenga en cuenta como ciudadanos y romper con el actual bipartidismo que vicia la democracia. Jóvenes, parados, amas de casa, trabajadores autónomos, subcontratados, precarios son, en tanto ciudadanos u organizados en colectivos, nuestros principales destinatarios.

1

¿Pensáis que la crisis económica y sus lacerantes efectos sociales han ayudado a que surja esta iniciativa?

Sin duda. El estado español roza los 5 millones de parados. Somos campeones de Europa en desempleo, precariedad y falta de transparencia. En paralelo, los altos directivos de las empresas españolas son los mejor pagados de la UE y su sueldo no ha dejado de subir desde que empezó la crisis. Las grandes empresas, por si fuera poco, declaran beneficios millonarios mientras firman EREs y dejan sin trabajo a cientos de personas. Si a esto se agrega que los bancos se quedan con nuestras casas y nos condenan a seguir pagándolos casi de por vida, pensamos que hay razones más que sobradas para salir a la calle.

1

¿Cómo se puede someter a control a bancos y entidades financieras? ¿Debería recuperar el estado su capacidad de intervención?

Por supuesto. Por ejemplo, somos partidarios de prohibir cualquier rescate o inyección de capital a entidades bancarias. A las que tengan dificultades se les debe dejar que quiebren o, como alternativa, ser nacionalizadas con el fin de constituir una banca pública bajo control social. Sobra decir los bancos tendrían que devolver todo el capital público recibido. A las entidades financieras, además, se les elevarían los impuestos y se les prohibirían las inversiones en paraísos fiscales. Todas estas medidas se completarían con sanciones a los movimientos especulativos y la mala praxis bancaria.

1

Es decir, que el estado recupere la fiscalidad como herramienta para repartir la riqueza.

Empezando por un aumento del tipo impositivo a las grandes fortunas y la eliminación de las SICAV, sociedades de inversiones en las que los ricos colocan sus patrimonios. Continuando por el control real y efectivo del fraude fiscal y de la fuga de capitales a paraísos fiscales, y la recuperación del impuesto sobre el patrimonio. Pero estas medidas no son suficientes si se aplican en un solo país, por eso planteamos la aplicación de una tasa a las transacciones internacionales, la denominada Tasa Tobin.

1

¿Qué propuestas concretas planteáis para la lucha contra el paro?

Hay un conjunto de medidas que consideramos esenciales. Por ejemplo, el reparto del trabajo mediante las reducciones de jornada y la conciliación de la vida familiar y laboral, hasta acabar con el desempleo estructural, es decir, por debajo del 5%; volver a las jubilaciones a los 65 años y no admitir aumentos hasta que desaparezca el paro juvenil; restablecer el subsidio de 426 euros para todos los parados de larga duración. Además, habría que hacer imposibles los despidos colectivos o por causas objetivas en las grandes empresas con beneficios.

1

¿Y en materia de vivienda?, ahora que los desahucios están a la orden del día.

Precisamente planteamos en este sentido que se permita la dación en pago de las viviendas para cancelar las hipotecas, una medida que aliviaría la situación de muchas familias y que el gobierno de Zapatero se niega a aceptar. Otra de las ideas es potenciar el alquiler. En primer lugar, con ayudas a jóvenes y personas con pocos recursos para que puedan arrendar una vivienda. Además, el estado debería expropiar el stock de viviendas construidas y que no se han vendido para ofrecerlas en régimen de alquiler protegido.

1

En vuestro manifiesto llegáis a decir que “unos nos consideramos progresistas, otros más conservadores; unos tenemos ideologías bien definidas, otros nos consideramos apolíticos”. ¿Puede esto llevar a la dispersión y atraer compañías no deseadas?

Este punto merece una aclaración. La plataforma es apartidista pero no apolítica. Los afiliados y militantes de partidos y sindicatos pueden participar, pero como ciudadanos particulares. La cuestión es promover procesos inclusivos, que no excluyan a nadie. Es esta la razón, que nadie se sienta excluido, por la que no figuran en la plataforma siglas de partidos ni de sindicatos. Obviamente, por el contenido de nuestras propuestas, no se acercará a nosotros ninguna organización de extrema derecha.

1

Subrayáis además vuestra estructura asamblearia, que rompe con las tradicionales fórmulas organizativas de los partidos políticos.

Si defendemos una democracia real y participativa, la estructura organizativa más natural y coherente es la asamblea, para que todo el mundo pueda participar por el mero hecho de ser ciudadano. Pensamos, además, que la participación política no se puede limitar a votar cada cuatro años y por eso, además de las asambleas, defendemos iniciativas como la recogida de firmas para presentar una iniciativa legislativa popular. Por ejemplo, en el Patio Maravillas de Madrid llegaron a reunirse 150 personas, entre ciudadanos particulares y representantes de organizaciones sociales, para sugerir ideas y debatir propuestas. Lo mismo hemos hecho en el centro cultural Arte-Facto de Valencia.

1

¿Hay algún referente con el que os sintáis identificados?

Nos parece muy significativo lo que está ocurriendo en Islandia como ejemplo de logros que puede alcanzar la movilización ciudadana, entre otros, negarse mediante referéndum a pagar la deuda con los bancos, perseguir a los banqueros responsables de la crisis o la elaboración de una nueva constitución con la participación de los ciudadanos. Me gustaría subrayar, de todos modos, la importancia de plantear propuestas en positivo y no quedarse en la crítica. Es decir, no sólo quejarse. También hay que organizarse y luchar.

1

Por último, en vuestro manifiesto habláis de una “revolución ética”, ¿En qué sentido la consideráis necesaria?

Hay una evidencia hoy en día. El poder económico y financiero se impone a las personas. Por ello, la revolución ética consiste en recuperar la dimensión humana de la vida y anteponerla al mundo de la economía y las finanzas. En otras palabras, recuperar la democracia, que de manera tan lamentable ha ido degradándose hasta el punto de que hemos de adjetivarla, como “real” o “participativa”, cuando hablamos de ella. Esto pone de manifiesto que a la democracia se la ha vaciado de contenido.

1

Y nada más por hoy: las reivindicaciones ciudadanas seguirán mañana. No se las pierdan, como siempre, a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Acampanyat (II) / Acampañado (II)

10 Mai 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

I seguim amb la nostra campanya:

Espere que en l’entrada anterior els convencera perquè acudisquen a votar el dia 22. Recorden: el seu vot pot canviar moltes més coses del que els fan creure els quals sempre estan en el poder. Conseqüentment, a més d’anar a les urnes, també han de saber a qui votar.

1

Si és vostè un amant de les mesures que s’estan prenent, no hi ha dubte que valga: vote al PP o al PSOE. Ambdós fan el mateix: destruir les conquestes socials que cap amo ens va regalar; va haver de morir gent en vagues, manifestacions i guerres al llarg de la història per a aconseguir els estats socials i democràtics de dret que els peixos grossos ara ens volen arravassar.

1

Així que jo tinc clar el que faré el dia 22 de maig: anar a votar a la força política que crec que millor defensa els interessos de la ciutadania; la qual es preocupa per les nostres necessitats, no per les dels empresaris i banquers; un partit transparent, democràtic, participatiu i actiu, marginat en els mitjans de comunicació per defensar interessos contraris als dels poderosos. El 22 de maig jo vaig a votar a Esquerra Unida.

1

Els convide que es prenguen un temps i es lligen les seues propostes en política local i autonòmica, amb les seues propostes més concretes per als ajuntaments valencians i la nostra comunitat. No poden saber si val la pena votar-los o no si no ho fan. Creguen-me: EU demostra que hi ha altra forma de fer les coses.

1

I els deixe amb una cosa més lleugera. En primer lloc, el vídeo de campanya per a el País Valencià:

1

I per a rematar, aquest altre vídeo, basat en un text del genial Eduardo Galeano:

1

No desesperen molt: només queden 10 dies de campanya. Espere que siga el temps suficient per a convèncer-los. Encara que només hi ha una forma de saber-ho: romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version 

Y seguimos con nuestra campaña:

Espero que en la entrada anterior les convenciese para que acudan a votar el día 22. Recuerden: su voto pueda cambiar muchas más cosas de lo que les hacen creer los que siempre están en el poder. Consecuentemente, además de ir a las urnas, también han de saber a quién votar.

1

Si es usted un amante de las medidas que se están tomando, no hay duda que valga: vote al PP o al PSOE. Ambos hacen lo mismo: destruir las conquistas sociales que ningún amo nos regaló; tuvo que morir gente en huelgas, manifestaciones y guerras a lo largo de la historia para conseguir los estados sociales y democráticos de derecho que los peces gordos ahora nos quieren arrebatar.

1

Así que yo tengo claro lo que haré el día 22 de mayo: ir a votar a la fuerza política que creo que mejor defiende los intereses de la ciudadanía; la que se preocupa por nuestras necesidades, no por las de los empresarios y banqueros; un partido transparente, democrático, participativo y activo, marginado en los medios de comunicación por defender intereses contrarios a los de los poderosos. El 22 de mayo yo voy a votar a Izquierda Unida.

1

Les invito a que se tomen un tiempo y se lean sus propuestas en política local y autonómica, con sus propuestas más concretas para los ayuntamientos valencianos y nuestra comunidad. No pueden saber si vale la pena votarles o no si no lo hacen. Créanme: IU demuestra que hay otra forma de hacer las cosas.

1

Y les dejo con algo más ligero. En primer lugar, el vídeo de campaña para el País Valenciano:

1

Y para rematar, este otro vídeo, basado en un texto del genial Eduardo Galeano:

1

No desesperen mucho: sólo quedan 10 días de campaña. Espero que sea el tiempo suficiente para convencerles. Aunque sólo hay una forma de saberlo: ¡permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Acampanyat / Acampañado

9 Mai 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Bo. Doncs ja estem de campanya electoral. Se senten amb ganes? Ja. Clar. Normal. Veure als moniatos de torn llançant perles per la TV o als seus candidats locals besant xiquets no és plat de bon gust. De fet, segurament el estar fart els duga a no acudir a les urnes el dia 22. Jo no pense obligar a ningú a fer res que no vulga, però pensen açò:

1

Per desgràcia, se’ns diu que aquest és un país “democràtic”. No se’ns permet formar part activa en la presa de decisions. En lloc d’això, ens enganyen a l’afirmar que delegar durant 4 anys en un representant és la millor manera de gestionar els nostres diferents governs. La majoria d’aqueixos representants no tornen a consultar als seus electors fins que necessiten que els tornen a triar.

1

Vist com està l’assumpte, el que hem de fer és votar a forces polítiques que defensen un canvi: cal aconseguir una democràcia participativa que li retorne el poder al poble i no convertisca els nostres vots en una simple mercaderia que mantinga l’estatu quo. Si, malgrat tot açò, encara no estan convençuts per a anar a votar, deixen-me que els presente la reflexió que ens brinda el bloc La libreta en blanco sobre la importància de votar. Vegen que no és el mateix abstenir-se, votar en blanc o ficar en la papereta un vot nul:

1

Si no votes, probablement és per a expressar el teu descontentament amb la situació de la política espanyola. Probablement digues “estic en contra d’un sistema que em pren el pèl, així que no participe en el sistema“. Alguns dels quals han muntat la pàgina de Facebook de malestar.org, pensen així. Molts de vosaltres segur que també. No obstant això, els no-vots en el sistema electoral espanyol no conten mai. Ni per a malament, ni per a bé.

1

Posem-nos en antecedents. En 2010 igual que en 2006, la força més votada en les eleccions catalanes va ser l’abstenció, amb un 40% i 43% d’abstencions respectivament. Cap partit va superar aqueixos percentatges en cap de les dues ocasions. Ni tan sols el partit més votat, CIU. De fet en les de 2006, a pesar de no haver guanyat cap, els partits del tripartitt es van proposar tombar al partit més votat i ajuntant els seus trocets, van fer govern per sobre de la voluntat popular.

1

El cas del referèndum per a la Constitució Europea és el més xocant. Segons el Govern, de cara a la Unió Europea, vam ser el primer país a aprovar la Constitució Europea per majoria en referèndum. El cas és que sí, el 76% dels vots va ser per al sí, per la qual cosa la Constitució va ser aprovada per una àmplia majoria. Això sí, solament va anar a votar el 42% del cens. Quasi el 60% dels espanyols es va quedar a casa. Va ser la participació més baixa de tota la història de la democràcia. Va servir per a demostrar alguna cosa? No. La Constitució es va aprovar malgrat això.

1

Per tant, a Espanya, l’abstenció no significa que estigues en contra del sistema. En Espanya el teu no-vot es va a prendre com un vot a la majoria. Un “em dóna igual el que isca, ja veurem com me les apanye després”. Si realment et dóna igual el que isca, perfecte. Si et dóna igual que puge l’atur, la gasolina, les hipoteques, la delinqüència… En fi, ets lliure de no votar. Però si estàs fart, no tens més remei que anar a votar si vols que se’t escolte. Si no, la teua abstenció se la hi van a passar pel folre.

1

Per altra banda està el vot nul: el vot nul és el vot ambigu. Els vots amb paperetes no oficials, vots a més d’un candidat, vots trencats, vots amb dibuixets,… Tots aqueixos són vots nuls, perquè encara que el votant s’ha personat per a donar el seu vot, el vot no s’até a les regles dels vots.

1

Aquest vot, igual que les abstencions, no suma vots en el còmput global de vots emesos i, per als efectes, és el mateix. Es registra com nul perquè la comptabilització al final de la jornada, entre vàlids, nuls i abstencions, sume el 100% i ningú diga que ha sigut una enganyifa.

1

Històricament, a Espanya, sempre hi ha hagut molt pocs vots nuls. En les generals només ha superat el 1% les primeres 4 eleccions de 1977, 1979, 1982 i 1986, i l’hi podríem atribuir perfectament que estaven encara aprenent com funcionava això de votar.

1

El fet que el vot nul no siga computable ho fa una molt dolenta elecció si vols canviar les coses. Amb caràcter general, a Espanya funciona igual que una abstenció. I si les abstencions no fan res pel canvi, imagina’t el que fan els vots nuls que pràcticament no superen el 2%.

1

Finalment, està el vot en blanc. Segons la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, en el seu article 96, punt 5: “Es considera vot en blanc, però vàlid, el sobre que no continga papereta i, a més, en les eleccions per al Senat, les paperetes que no continguen indicació a favor de cap dels candidats”.

1

Quina és la diferència d’una abstenció i d’un vot nul? El tema que siga un vot “vàlid”. El vot en blanc és vàlid perquè sí compta per al còmput final de vots. Però si et penses que es va a traduir en escons en blanc, t’equivoques de ple. Llavors, què es fa amb ells?

1

Si has escoltat que són vots que es donen al partit més votat, o que es distribueixen entre els més votats, no és cert. Però sí perjudiquen als partits menys votats. En Espanya no s’utilitza un sistema proporcional normal i lògic, en el qual cada partit es duu el tant per cent d’escons que ha aconseguit en les urnes. En Espanya vam utilitzar una complicada fórmula matemàtica, la llei d’Hont, amb una regla d’eixida bàsica: si no arribes al 3% dels vots, no entres en el joc. Els vots en blanc, encara que no se li reparteixen a ningú, si que fan el sac de vots més gran, amb el que els percentatges, es fan més menuts. Com a conseqüència els partits amb menys vots ixen perdent.

1

A més, els articles 68 i 69 de la Constitució Espanyola estableixen que la circumscripció electoral per a les eleccions generals (Congrés i Senat) és la província. Això vol dir que, encara que un partit es passe del 3% en el recompte de vots nacional, si província a província no arriba al 3%, queda eliminat. En les últimes eleccions generals, li va passar A IU de manera escandalosa. Encara que va traure més vots que CIU en les eleccions al Congrés, va traure 8 diputats menys. Per què? Perquè circumscripció a circumscripció havia quedat eliminada, a pesar de tenir un total nacional superior.

1

En les pròximes eleccions municipals i autonòmiques passa tres quarts del mateix. Cada autonomia té la seua pròpia Llei Electoral, sent la Valenciana de les més feridores contra els partits minoritaris, ja que eleva el mínim al 5%. No obstant això, com la circumscripció electoral segueix sent la província, encara que un partit arribe al 5% global en totes les províncies de l’autonomia, o fins i tot al 10%, o al 12%, no tindrà accés a escó si no arriba al 5% almenys en una d’elles.

1

Per això votar en blanc fa més difícil als partits menuts arribar a obtenir escons, o el que és el mateix, fa més fàcil als partits majoritaris obtenir-los. Per aquest motiu el vot en blanc acresca les injustícies electorals.

1

La conclusió és que et pots queixar tot el que vulgues, tenim llibertat d’expressió, però si no sals a votar el 22 de maig, les coses no van a canviar. Clar, veient que abstenir-te no és una opció, trencar la teua papereta tampoc i deixar el sobre buit menys encara… què fem? Doncs votar a forces polítiques que realment es preocupen pels interessos de la ciutadania.

1

Què aconsegueixes amb això? En primer lloc, si diversifiquem el vot, la llei d’Hont és més difícil d’aplicar i menys abusiva. Repartir els escons entre cinc partits on dos queden eliminats i altres dos tenen en conjunt el 70% dels vots restants és afavorir el bipartidisme. Si baixem aqueix 70% i pugem la resta, afavorim que la representació en les corts autonòmiques i els ajuntaments siga més equitatiu i castiguem veritablement a la classe política assentada, perquè llavors és quan veritablement perden poder.

1

En segon lloc, ajudem que les formacions polítiques que queden injustament excloses per la barrera del 3% o el 5% i la circumscripció electoral tinguen opcions a aconseguir escons en les autonomies. Encara que no aconseguisquen tots els quals els corresponen per dret percentualment, almenys tindran l’oportunitat de deixar escoltar la seua veu i defensar el teu vot.

1

Finalment aconseguim un canvi encara més gran: en la ciutadania. Així que no votes indiscriminadament. Informa’t de les alternatives i escull la qual et semble millor a tu. La ciutadania tendeix a pensar que si no votem PP cal votar PSOE, perquè PP i PSOE ens conviden a pensar així. Però això no és cert. Hi ha altres partits als quals, tal vegada per ser menuts, tal vegada per pensar que no van a arribar a aqueix 3%, tal vegada per pensar que és llençar el teu vot, no els dónes ni l’oportunitat de llegir-te el seu programa electoral. I si tenen idees bones? Vas a permetre que es perden aqueixes idees per seguir la mateixa tendència de sempre? I si volen canviar aquest sistema electoral per un millor? No seria això digne de ser votat?

1

Doncs ja saben: no s’ho pensen i acudisquen a les urnes el dia 22. El crear altra Espanya i una veritable democràcia està en les seues mans. I vagen preparant-se perquè aquest parell de setmanes el bloc va a ser monotemàtic: és el mínim que puc fer per a col·laborar. Així que ja saben: per a més informació sobre els efectes del seu vot, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Celebració endarrerida / Celebración atrasada

5 Mai 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

M’haurien de perdonar: el passat 1 de maig va ser el dia de classe treballadora. Vaig assistir aqueix dia a la manifestació, com ve sent costum en mi. Fins i tot vaig eixir en les notícies de la Sexta! El que passa és que enguany aquesta celebració coincidia amb una cosa més familiar: el dia de la mare.

1

Per això, encara que arribe una mica tard, vull desitjar un feliç dia de la mare, eh, nanos?

1

Eh, per què em mireu així? Sobretot tu, Rorschach! Que la teua mare et va criar! Què aneu a fer-me? No. No. Noooooooooooooooo!!!

1

ENCARA ET PASSA POC. PER LLEST. EN FI… PER A MÁS FELICITACIONS INADEQUADES, ROMANGUEN TUNEJATS A LA MATEIXA SLOWPOKORA EN EL MATEIX SLOWPOKANAL.

1

1

Spanish version 

Me tendrán que perdonar: el pasado 1 de mayo fue el día de clase trabajadora. Asistí ese día a la manifestación, como viene siendo costumbre en mí. ¡Hasta salí en las noticias de la Sexta! Lo que pasa es que este año esta celebración coincidía con algo más familiar: el día de la madre.

1

Por eso, aunque llegue algo tarde, quiero desear un feliz día de la madre, ¿eh, chicos?

1

Eh, ¿por qué me miráis así? ¡Sobre todo tú, Rorschach! ¡Que tu madre te crió! ¿Qué vais a hacerme? No. No. ¡¡¡Noooooooooooooooo!!!

1

AÚN TE PASA POCO. POR LISTO. EN FIN… PARA MÁS FELICITACIONES INADECUADAS, PERMANEZCAN TUNEADOS A LA MISMA SLOWPOKORA EN EL MISMO SLOWPOKANAL.

Dies de col·legi (VI) / Días de colegio (VI)

3 Mai 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Grans ments pensants; éssers completament aïllats del món de l’ensenyament després d’anys en un despatx; ploms que no paren de dir-nos que usem pissarres digitals, tablets i altres bajanades:

1

Vegen i aprenguen.

1

He dit.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

What a rip off!

19 Abril 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Recorden el trash entre amics? Si, home: allò de veure els col·legues pelis cutres en el cinema. Sí, sí, allò de Megapiranya.

1

Resulta que els trailers que es van emetre abans que arrancara la pel·lícula eren l’única cosa seriosa de tot aquell assumpte. Ho promet. Un dels anuncis dels patrocinadors em va molestar. I molt. És aquest:

1

Vaja, vaja. Quina demostració! M’he quedat amb el cul tort. Així es publicita una beguda, tios! Però deixem de costat el meu entusiasme i la meua devoció per la Coca Cola (incoming sarcasm) i deixen-me que analitze per a vostès un parell de punts:

– Aqueixa gent havia demanat una Coca Cola normal i no s’havien prestat voluntaris per a cap estudi de mercat. Què els dóna dret a canviar-los el que havien demanat si ja havien pagat per ell? I no, no m’importa que després els conviden a no-res. I aquesta és una altra.

– No crec que publicitar que el 43% d’aqueixa gent després va demanar Zero siga bona idea. Al cap i a la fi, demostra que el 57% restant sí va notar alguna cosa i no la va voler ni regalada…

– Al posar un got més menut dins del seu, han pagat el mateix per menys quantitat. El que s’ha dit: després els regalen una altra beguda, però m’agradaria veure de quina grandària…

– Ningú s’ha parat a plantejar-se que, potser, poguera haver algú al·lèrgic o intolerant als edulcorants artificials de la Zero? Què passa, que tenien un metge esperant a l’eixida del cinema, no?

– Exactament, què prova aquest anunci, a més de que la majoria de la gent segueix preferint la beguda original? Bo, això i que els creadors de Coca Cola són uns tipets molt deixondits, és clar. Ho dic perquè no demostra absolutament res perquè açò té de mètode empíric el que jo de corista: com sabem que el refresc que han servit és realment Coca Cola Zero i no la clàssica? Perquè ho posa en l’aixeta i en el got? Clar, és cert. Una aixeta i un got de Zero no es poden omplir de Coca Cola perquè si això ocorreguera, seria la fi del món! No et fot…

1

Supose que es pot desprendre de les meues paraules que estic furiós o irritat. Res més lluny: gràcies als publicistes eixerits sempre tinc material per a alguna entrada. La trava és que he d’estar sempre atent a la publicitat i el dany cerebral està en camí de ser irreparable i irreversible…

1

I res més per avui. Estiguen encara atents perquè durant aquestes vacances encara haurà un parell d’actualitzacions més. Però tampoc esperen res de l’altre món, que un servidor ha de descansar. Això és tot. Per a més crítiques despietades a una gran multinacional i la seua forma d’anunciar-se, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version 

¿Recuerdan el trash entre amigos? Si, hombre: aquello de ver los colegas pelis cutres en el cine. Sí, sí, lo de Megapiraña.

1

Resulta que los trailers que se emitieron antes de que arrancase la película eran lo único serio de todo aquel asunto. Lo prometo. Uno de los anuncios de los patrocinadores me molestó. Y mucho. Es éste:

1

Vaya, vaya. ¡Qué demostración! Me he quedado con el culo torcido. ¡Así se publicita una bebida, muchachos! Pero dejemos de lado mi entusiasmo y mi devoción por la Coca Cola (incoming sarcasm) y déjenme que analice para ustedes un par de puntos:

– Esa gente había pedido una Coca Cola normal y no se habían prestado voluntarios para ningún estudio de mercado. ¿Qué les da derecho a cambiarles lo que habían pedido si ya habían pagado por él? Y no, no me importa que luego les inviten a nada. Y ésa es otra.

– No creo que publicitar que el 43% de esa gente luego pidió Zero sea buena idea. Al fin y al cabo, demuestra que el 57% restante sí notó algo y no la quiso ni regalada…

– Al poner un vaso más pequeño dentro del suyo, han pagado lo mismo por menos cantidad. Lo dicho: luego les regalan otra bebida, pero me gustaría ver de qué tamaño…

– ¿Nadie se ha parado a plantearse que, quizás, pudiese haber alguien alérgico o intolerante a los edulcorantes artificiales de la Zero? Qué pasa, que tenían un médico esperando a la salida del cine, ¿no?

– Exactamente, ¿qué prueba este anuncio, además de que la mayoría de la gente sigue prefiriendo la bebida original? Bueno, eso y que los creadores de Coca Cola son unos espabilaos, claro está. Lo digo porque no demuestra absolutamente nada porque esto tiene de método empírico lo que yo de corista: ¿cómo sabemos que el refresco que han servido es realmente Coca Cola Zero y no la clásica? ¿Porque lo pone en el grifo y en el vaso? Claro, es cierto. Un grifo y un vaso de Zero no se pueden llenar de Coca Cola porque si eso ocurriese, ¡sería el fin del mundo! No te jode…

1

Supongo que se puede desprender de mis palabras que estoy furioso o irritado. Nada más lejos: gracias a los publicistas listillos siempre tengo material para alguna entrada. La pega es que he de estar siempre atento a la publicidad y el daño cerebral está en camino de ser irreparable e irreversible…

1

Y nada más por hoy. Estén todavía atentos porque durante estas vacaciones todavía habrá un par de actualizaciones más. Pero tampoco esperen nada del otro mundo, que un servidor ha de descansar. Eso es todo. Para más críticas despiadadas a una gran multinacional y su forma de anunciarse, ¡permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

80 anys no són res / 80 años no son nada

14 Abril 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Camarades. Ciutadans i ciutadanes. Treballadors i treballadores:

Permeteu-me un instant de solemnitat: avui la II República Espanyola haguera complit 80 anys. Ja veeu el llarg recorregut que no va poder realitzar el projecte polític i social més ambiciós de la nostra història recent. I tot perquè els intolerants, els envejosos, els covards, els terrateninets, els nobles, els burgesos, les altes institucions clericals i els militars no van acceptar el nou model d’estat.

1

“Eh! Que durant el bienni negre es cremaven esglésies!” I com era la repressió contra les vagues i manifestacions obreres?

1

“Eh! Que en Paracuellos van matar a un munt de gent!” Més gent va matar el bàndol nacional, llestet. Durant la guerra i durant la dictadura.

1

“Eh! Que açò reobri ferides entre espanyols!” No, si això, les tanca. Perquè els que van guanyar van estar escoltant durant 40 anys com eren de bons. I els seus morts van ser màrtirs. Màrtirs! Si fins i tot els van canonitzar!

1

L’única veritat és que havia un govern legítim que va ser enderrocat per una dictadura feixista i que després aquest govern no va ser restituït, sinó que acceptem a aqueix carallot que és el rei. Recordem que el rei va ser designat per Franco com cap de l’estat i al poble no se li va permetre mai opinar sobre el tema.

1

Fa dos anys, ja vaig deixar clara quina és la meua postura sobre la república i en quins principis s’ha de basar. Avui, per a commemorar aquesta data tan assenyalada, els porte dues coses:

1

En primer lloc, gràcies al diari Público, els oferisc la Constitució del 31. Llegeixen-la, escolten-la i diguen-me si és o no és una autèntica meravella.

1

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Entre col·legues / Entre colegas

12 Abril 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

El divendres passat vaig estar en la FNAC. I no vaig anar a comprar res.

1

“I a què vas anar, Carlos?”

1

A una xarrada. Gràcies per preguntar.

1

“Les que tu tens, guapo.”

1

Quines coses em diuen…. La bona qüestió és que vaig estar en una conferència sobre la influència del món del còmic i la cultura popular que s’inseria dins d’una sèrie de cicles de La Mostra de València, el nostre festival de cinema local. Aquesta xarrada va estar a càrrec de Raúl Minchinela, més conegut per vostès com el Doctor Repronto.

1
I escolten, va anar una autèntica meravella. Per a començar la seua fascinant diatriba, vam visionar primer aquests dos episodis del seu vídeo-bloc, Reflexiones de Repronto:

Alta y baja cultura

Repatriotismo

1

I, a partir d’ací, ens va explicar com es fa un capítol i quines influències té, posant especial èmfasi en el món del còmic (que d’això anava tot). El tipet va resultar molt més simpàtic del que jo m’ho havia imaginat. I em sembla un tio brillant. No dóna puntada sense fil, però no pots perdre’t un segon del seu discurs perquè costa seguir el seu tren de pensament. Tan bé m’ho vaig passar en aquest esdeveniment, que vaig acordar acudir amb altres col·legues a la proposta que ens va llançar a l’acabar el seu col·loqui: vam ser al cinema a marcar-nos un Trash entre amics.

1

“I això què és?”

1

Bona pregunta, astut lector. Avui està inspirat, segons veig. L’experiència Trash entre amigos és transportar al cinema una cosa que fem en les nostres llars: quedar amb els nostres compares per a veure una pel·lícula, sent aquesta el menys rellevant de la vetlada. Et prens unes birres, li pegues un parell de mirades de gairell al film i et pegues unes rialles. Quan açò es fa en una sala d’un cinema, es fa amb les pel·lícules que abunden en l’absurd i en el cas estrany, amb freqüència d’una manera completament accidental: el cinema de sèrie Z, el cinema Trash. Per a mi, encara que no ho diguen els seus promotors de forma explícita, el significat de trash fa referència a una altra de les seues accepcions en anglès: to trash someone és posar-li verd.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Ready… Steady… Go!!!

7 Abril 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Amics i amigues:

Ja tenim ací les eleccions municipals i autonòmiques. El 22 de maig anem a exercir el nostre dret al vot, un mer tràmit que ens permet triar als conserges i xics dels recats de la banca i les grans empreses. Tanmateix, fins que se’ns inflen les pilotes i muntem una com la dels països àrabs, hem de participar activament en les eleccions per a, almenys, tractar de triar a líders que no siguen uns venuts. No s’enganyen: aquesta entrada és super partidista. La meua intenció és difamar als dos grans partits i als nacionalistes en favor d’Esquerra Unida.

1

Però clar, quan no es tenen interessos econòmics contrets amb ens privats, no et donen molta propaganda. Així que he decidit formar part d’una iniciativa que em van enviar via facebook: com sembla que d’unes eleccions a altres tot s’oblida, s’ha llançat una iniciativa publicitària gratuïta i duradora consistent a enllaçar les pàgines web del PSOE, PP, CiU, PNB i CC des dels nostres respectius llocs (com aquest bloc) utilitzant una paraula concreta: corrupció.

1

El que s’obté així és que quan una pàgina web isca la primera quan es fa una recerca d’una determinada paraula en un cercador, isquen molts enllaços dirigits cap a ella (hi ha més variables, però aquesta és la fonamental). Quants més enllaços es creen, més possibilitats haurà que una web ocupe les primeres posicions. Simplificant: si molts enllacem les webs d’aquestos partits utilitzant la paraula “corrupció”, quan algú cerque aquest terme, els primers resultats que apareixeran en el cercador seran les webs d’aquestos partits. El somni de tot polític de poltrona: publicitat gratuïta.

1

D’aquesta forma, vinculem (i mai millor dit) visiblement a aquestos partits amb la corrupció que consenteixen dins de les seues files i que tots patim. Aconseguim que quede reflectit d’una manera més dinàmica que la corrupció no se suprimeix d’unes eleccions a unes altres: queda constància en Internet. Aconseguim fer una publicitat real d’aquestos partits i també aportem un òbol contra l’aquesta xacra que duem anys patint.

1

Crec que aquesta és una bona proposta, amén de l’efecte real que tinga. Però hem de lluitar en tots els fronts. Els anime que se sumen a aquesta iniciativa. Tot esforç és menut per a desfer-nos dels corruptes.

1

I per a acabar, una mica d’humor polític que ens ve de Lepe:

1

Ja ho saben: SyG aposta pel canvi. Unisquen-se! La lluita no ha fet més que començar! I per a més esdeveniments propagandístics, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

Amigos y amigas:

Ya tenemos ahí las elecciones municipales y autonómicas. El 22 de mayo vamos a ejercer nuestro derecho al voto, un mero trámite que nos permite elegir a los conserjes y recaderos de la banca y las grandes empresas. Aun así, hasta que se nos hinchen las pelotas y liemos una como la de los países árabes, hemos de participar activamente en las elecciones para, al menos, tratar de elegir a líderes que no sean unos vendidos. No se engañen: esta entrada es super partidista. Mi intención es difamar a los dos grandes partidos y a los nacionalistas en favor de Izquierda Unida.

1

Pero claro, cuando no se tienen intereses económicos contraídos con entes privados, no te dan mucha propaganda. Así que he decidido formar parte de una iniciativa que me enviaron vía facebook: como parece que de unas elecciones a otras todo se olvida, se ha lanzado una iniciativa publicitaria gratuita y duradera consistente en enlazar las páginas web del PSOE, PP, CiU, PNV y CC desde nuestros respectivos sitios (como este blog) utilizando una palabra concreta: corrupción.

1

Lo que se obtiene así es que cuando una página web salga la primera cuando se hace una búsqueda de una determinada palabra en un buscador, salgan muchos enlaces dirigidos hacia ella (hay más variables pero ésta es la fundamental). Cuantos más enlaces se creen, más posibilidades habrá de que una web ocupe las primeras posiciones. Simplificando: si muchos enlazamos las webs de estos partidos utilizando la palabra “corrupción”, cuando alguien busque este término, los primeros resultados que aparecerán en el buscador serán las webs de estos partidos. El sueño de todo político de poltrona: publicidad gratuita.

1

De esta forma, vinculamos (y nunca mejor dicho) visiblemente a estos partidos con la corrupción que consienten dentro de sus filas y que todos padecemos. Conseguimos que quede reflejado de una manera más dinámica que la corrupción no se suprime de unas elecciones a otras: queda constancia en Internet. Conseguimos hacer una publicidad real de estos partidos y también aportamos un grano de arena contra la esta lacra que llevamos años sufriendo.

1

Creo que ésta es una buena propuesta, amén del efecto real que tenga. Pero debemos luchar en todos los frentes. Les animo a que se sumen a esta iniciativa. Todo esfuerzo es pequeño para deshacernos de los corruptos.

1

Y para acabar, algo de humor político que nos viene de Lepe:

1

Ya lo saben: SyG apuesta por el cambio. ¡Únanse! ¡La lucha no ha hecho más que empezar! Y para más eventos propagandísticos, ¡permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Depèn d’amb què ho compares / Depende de con qué lo compares

5 Abril 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Els éssers humans som egoistes. Tendim a oblidar el que passa al nostre al voltant per a centrar-nos en els nostres propis assumptes. El particular gana sobre el comú.

1

Quan tens uns ideals, procures deixar tot això arrere. L’interès general és el veritablement important, el que compta. Però aquesta és una batalla perduda. Una lluita infructuosa.

1

No, la nuclear del meu poble no té un escape de plutoni i no han hagut d’evacuar-me. L’OTAN no està bombardejant la meua casa i la meua família no es mor de fam. Si tinc alguna malaltia, és lleu: res que un antiestamínic no puga guarir. No visc en la indigència ni tinc un treball de merda. És més, m’agrada el meu treball. I tanmateix, no passe pel meu millor moment.

1

Em diuen que sóc jove, amb tota la vida per davant, i que tinc un treball fix. Que no tinc motius per a queixar-me. Tracte de pensar en els quals ho estan passant pitjor que jo. M’obstine en convèncer-me que sóc un egòlatra i que les meues penes no són per a tant. I no obstant això…

1

Què volen que els diga? No passe pel meu millor moment personal ni laboral. I sé que molts es canviarien per mi sense dubtar-ho. I que tot s’arreglarà amb una mica de temps. Però sembla que perquè la meua vida no siga un model de desgràcies, no tinc dret a queixar-me. La rabieta, el plor o el crit de ràbia m’estan vetats. Prohibit emprenyar-se si no és per una raó de pes. No creuen que ja ho intente? Però moltes vegades tot t’aclapara. És superior a tu i t’enfonses.

1

Vol dir això que vaig a passar-me la vida presumint de la meua misèria? No. Per ventura no arribaran temps millors? Doncs clar que si. Encara que, per una vegada, m’agradaria queixar-me del meu, en comptes de pensar en el bé comú. No es preocupen: se’m passarà. És un sot. Ara com ara, deixen-me amb el meu desfici. Després seguisc amb el meu.

1

De fet, el dijous seguiré. Que ja estic de pre-campanya. No s’ho perden: romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

Los seres humanos somos egoístas. Tendemos a olvidar lo que pasa a nuestro alrededor para centrarnos en nuestros propios asuntos. Lo particular gana sobre lo común.

1

Cuando tienes unos ideales, procuras dejar todo eso atrás. El interés general es el verdaderamente importante, el que cuenta. Pero ésta es una batalla perdida. Una lucha infructuosa.

1

No, la nuclear de mi pueblo no tiene un escape de plutonio y no han tenido que evacuarme. La OTAN no está bombardeando mi casa y mi familia no se muere de hambre. Si tengo alguna enfermedad, es leve: nada que un antiestamínico no pueda curar. No vivo en la indigencia ni tengo un trabajo de mierda. Es más, me gusta mi trabajo. Y aun así, no paso por mi mejor momento.

1

Me dicen que soy joven, con toda la vida por delante, y que tengo un trabajo fijo. Que no tengo motivos para quejarme. Trato de pensar en los que lo están pasando peor que yo. Me empeño en convencerme de que soy un ególatra y de que mis penas no son para tanto. Y sin embargo…

1

¿Qué quieren que les diga? No paso por mi mejor momento personal ni laboral. Y sé que muchos se cambiarían por mí sin dudarlo. Y que todo se arreglará con algo de tiempo. Pero parece que porque mi vida no sea un dechado de desgracias, no tengo derecho a quejarme. La pataleta, el llanto o el grito de rabia me están vetados. Prohibido mosquearse si no es por una razón de peso. ¿No creen que ya lo intento? Pero muchas veces todo te abruma. Es superior a ti y te hundes.

1

¿Quiere decir eso que voy a pasarme la vida regodeándome en mi miseria? No. ¿Acaso no llegarán tiempos mejores? Pues claro que sí. Aunque, por una vez, me gustaría quejarme de lo mío, en vez de pensar en el bien común. No se preocupen: se me pasará. Es un bache. Por ahora, déjenme con mi berrinche. Luego sigo con lo mío.

1

De hecho, el jueves seguiré. Que ya estoy de pre-campaña. No se lo pierdan: ¡permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!