Archive for Desembre de 2009

I diuen que ja no queda bon racisme com el d’abans… / Y dicen que ya no queda buen racismo como el de antes…

28 Desembre 2009

*Entrada bilingüe*

Catalan version

En pla de conya, però en més d’una ocasió, en sèries de televisió bastant cafres com La Casa de los Dibujos o Padre de Familia algú ha dit que ja no queda bon racisme com el d’abans. Diuen que la correcció política (segons el meu parer, excessiva en moltes ocasions) ha matat als clixés racistes. Clar, que llavors arribe jo amb la meua mirada torbada i pregunte “Oh, really?”. Però abans que seguim, vull aclarir que, encara que avui siga 28 de desembre, el que van a llegir a continuació no és cap inocentada, sinó una cosa molt real que està succeint en la ciutat de València des de l’any passat.

1

Veuran: resulta que des del 13 de desembre i fins al 5 de gener, han muntat en el Bioparc una jaima marroquí. Els artífexs han estat els responsables del projecte en l’àrea de la sabana àrida del parc, amb la finalitat de que xiquets i pares s’acosten fins a allí per a lliurar les seues cartes als Reis Mags. Miren l’escena:

1

Un “patge real” es troba instal·lat en l’interior de la jaima per a rebre les missives i parlar amb els xavalets per a saber si han estat bons durant l’any. I com no, ara arriba la perla, ja que segons Rosa María Moreno, directora de negoci de Bioparc, l’objectiu del muntatge nadalenc d’enguany “consisteix a mostrar als xiquets que les festes poden gaudir-se a través de cultures i tradicions alienes a la nostra”.

1

Ejem. No noten res rar? Vull dir: val, sí, ensenyem cultures alienes a la nostra, però també és casualitat que l’any passat per les mateixes dates posaren també la jaima amb un patge i amb un rei Baltasar, no? Pot ser que siga una mica innocent i sense maldat, però cony, posar 2 anys seguits a un grup de persones negres compartint espai amb camells i al costat dels micos i altres animals per a mi és una miqueta racista.

1

Insistisc que és una opinió personal, però és que als altres reis, que són blancs àdhuc sent també d’Orient, no se’ls veu el pèl. Sóc una mala persona per creure que es compara a l’ètnia negra amb animals per ficar-los en el Bioparc? O és la imatge que d’amagatons volen vendre’ls als xiquets? Doncs la veritat, no sé què dir. Potser sóc un malpensat incapaç d’entendre les il·lusions dels més menuts amb açò del Nadal, mes em segueix semblant molt denigrant. Com a molt, l’única cosa que puc fer des d’ací és convidar-los a la reflexió activa i que traguen les seues pròpies conclusions.

1

I això vindria a ser tot per avui. Lamentablement, no tindrem més entrades fins a l’any que ve perquè un servidor de vostès parteix demà cap a Burgos (sí, em va el sado. Qui vol un clima temperat a l’hivern podent anar a morir de fred al nord? Pfft!). Així que espere que siguen bons, que ho passen bé sense cometre molts excessos (ni posar en perill la seua vida ni la d’altres) i que en 2010 romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

(more…)

Anuncis

Una de freda i una de calenta / Una de cal y otra de arena

26 Desembre 2009

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Per culpa de l’entrada anterior, he quedat com un merdeta i pense esmenar-ho. No tot va a ser bon rotllo, alegria i amor. L’última vegada em vaig deixar dur pel embriagador ambient nadalenc i pel que mola veure a follets ballant break. Però tot això es va acabar: els vaig a felicitar les festes tal com vostès esperen de mi, de forma bèstia. Com l’ocasió bé ho mereix, els deixe amb la nadala que va compondre l’any passat el grup conegut com El Reno Renardo, vells amics d’aquest bloc. Espere que els agrade!

1

1

Spanish version

Por culpa de la entrada anterior, he quedado como un moñas y pienso enmendarlo. No todo va a ser buen rollo, alegría y amor. La última vez me dejé llevar por el embriagador ambiente navideño y por lo que mola ver a duendes bailando break. Pero todo eso se acabó: les voy a felicitar las fiestas tal y como ustedes esperan de mí, a lo bestia. Como la ocasión bien lo merece, les dejo con el villancico que compuso el año pasado el grupo conocido como El Reno Renardo, viejos amigos de este blog. ¡Espero que les guste!

Bon Nadal! / ¡Feliz Navidad!

24 Desembre 2009

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Saben que no sóc molt amic de tot allò que implique l’exaltació de qualsevol creença religiosa, però el Bibliotecari i Slowpoke m’han amenaçat i em veig en l’obligació de desitjar-los un Bon Nadal a ritme de hip hop.

1

Miren les fotos dels assajos:

1

Tenen el vídeo al final de l’entrada.

1

Sàpien vostès que en els pròxims dies haurà almenys 2 entrades més abans del canvi d’any. Així que ja saben: romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

Saben que no soy muy amigo de todo aquello que implique la exaltación de cualquier creencia religiosa, pero el Bibliotecario y Slowpoke me han amenazado y me veo en la obligación de desearles una Feliz Navidad a ritmo de hip hop.

1

Miren las fotos de los ensayos:

1

El vídeo lo tienen aquí abajo.

1

Sepan ustedes que en los próximos días habrá por lo menos 2 entradas más antes del cambio de año. Así que ya saben: ¡permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Send your own ElfYourself eCards

Micro-pensaments (1) / Micro-pensamientos (1)

20 Desembre 2009

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Si un dia t’alces a les 4:30 del matí perquè corres el risc de rebentar si no orines, fa un fred de collons, bufa un vent molt fort, plou a doll, no s’escolta res més que la tempesta i al passar per davant de la finestra que dóna al carrer veus que les llums de l’escorxador estan enceses, penses “Fo-tre” i tornes a la seguretat del teu llit còmode i calentó.

1

1

Spanish version

Si un día te levantas a las 4:30 de la mañana porque corres el riesgo de reventar si no miccionas, hace un frío del carajo, sopla un viento muy fuerte, llueve a mares, no se oye nada más que la tormenta y al pasar por delante de la ventana que da a la calle ves que las luces del matadero están encendidas, piensas “Jo-der” y te vuelves a la seguridad de tu cama cómoda y calentita.

1

La policia no és ximple! Bé, val, però boja… / ¡La policía no es tonta! Bueno, vale, pero loca…

17 Desembre 2009

*Entrada bilingüe*

Catalan version

No es perden la següent imatge, enviada per un lector al diari valencià Las Provincias després d’haver esborrat la matrícula:

1

Saben què és el pitjor de tot (no ho puc corroborar perquè mai ho he vist)? Que són varis els cotxes que llueixen la inscripció. I ara la guinda de les postres: no és una brometa que algun setciències li ha gastat als maderos, sinó que és una errata generalitzada de fàbrica. Jo aposte a què els causants d’aquesta putadeta han estat els de la CGT que treballen a la planta de Ford a Almussafes :P

1

Pregunte aleshores: quina ha estat la brillant idea de l’ajuntament de València per a resoldre l’error? S’està retirant dels cotxes l’adhesiu. Encara sort! Que coneixent-los, podrien fins i tot retirar els cotxes sencers…

1

I sí, aquest post està fet a mala llet perquè la policia en més d’una ocasió m’ha donat mala vida. La més destacable: no aparèixer quan fan falta i fotre la marrana quan ens manifestem.

1

I per a seguir posant a brou al personal amb fotos reals, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

(more…)

Aprenda a hablar en gañán en cómodas sesiones: especial ayorinismos

15 Desembre 2009

¿Saben? No es muy frecuente que en este pueblo caigan nevadas tan fuertes como las que tuvimos ayer. Hacía ya unos cuantos años en los que la nieve no cuajaba y se corría el riesgo de que cortasen carreteras. Ante una situación tan peliaguda, sería prudente abastecerse tanto de víveres y combustible como de otros enseres de primera necesidad. Para conseguir el material, lo más cómodo sería ir a un supermercado, ergo: vayamos a comprar al Consum de Ayora.

1

Después de un viaje de unos 24 km en una carretera algo pobre, llegas al pueblo y preguntas por el Consum. Y esa entrañable ancianita que te responde, dice: “Si quieres llegar al Cónsum, gira por la siguiente a la izquierda”. ¿Cónsum? ¿Con tilde en la “o”? ¿Va en serio? Y es en ese momento en cuanto adquieres consciencia de algo muy importante: Ayora es un mundo aparte.

(more…)

SyG wants you!

13 Desembre 2009

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Amics i amigues:

Fa un parell de dies que vaig tindre una gran idea. Bé, no és que siga una ocurrència especialment brillant, però està per sobre del nivell mitjà de les bogeries que em passen pel cap. Es tracta de fer un post molt especial d’ací a 30 entrades exactament (ja descobriran el perquè). El problema és que per a portar a terme tal proesa, vaig a necessitar ajuda presencial i poca vergonya. Per tant, a partir d’avui mateix, m’engegue en la recerca de col·laboradors i col·laboradores disposats/des a donar el millor i el més desinhibit de si mateixos/es. De debò, si ix bé, la guapada resultant no tindrà parangó (almenys comparada amb les altres bajanades que em dedique a crear).

1

Així que ja saben: si volen eixir de dubtes, durant els 30 pròxims posts, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

Amigos y amigas:

Hace un par de días que tuve una gran idea. Bueno, no es que sea una ocurrencia especialmente brillante, pero está por encima del nivel medio de las locuras que me pasan por la cabeza. Se trata de hacer un post muy especial dentro de 30 entradas exactamente (ya descubrirán el porqué). El problema es que para llevar a cabo tal proeza, voy a necesitar ayuda presencial y poca vergüenza. Por lo tanto, a partir de hoy mismo, me pongo en marcha en la búsqueda de colaboradores y colaboradoras dispuestos/as a dar lo mejor y lo más desinhibido de sí mismos/as. En serio, si sale bien, la guapada resultante no tendrá parangón (al menos comparada con las otras sandeces que me dedico a crear).

1

Así que ya saben: ¡si quieren salir de dudas, durante los 30 próximos posts, permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

El veritable origen dels “gaiteros” / El verdadero origen de los gaiteros

10 Desembre 2009

[La entrada de hoy se la quiero dedicar a Superlayo, que mostró mucho interés en saber quiénes éramos los gaiteros, y a Raquel, cuya insistencia por saber cuándo tendría listo este post ha sido implacable. Espero que os guste.]

1

1

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Gaitero/a: segons el diccionari de la RAE, un/a gaitero/a és:

1. adj. coloq. p. us. Dicho de un vestido o de un adorno: De colores demasiado llamativos y combinados con extravagancia.

2. adj. p. us. Dicho de una persona: Que usa tales vestidos o adornos. U. t. c. s.

3. m. y f. Persona que toca la gaita.

1

Però per a aquells que en el seu moment ens dedicàrem a preparar oposicions per a qualsevol cos d’ensenyament, gaitero/a té un significat completament distint. Els gaiteros i gaiteras (ex-gaiteros i ex-gaiteras en el nostre cas) som els que hem estudiat en l’acadèmia “Gaite Navarro” de València, una de les millors acadèmies d’oposicions de la ciutat (si no la millor).

1

Què mou a una persona a apuntar-se a una acadèmia d’oposicions? Doncs, bàsicament, la confiança que dóna anar a un lloc on saben què i com et van a preguntar en les proves i t’ajuden a estudiar. Encara que clar, vas per això, però després descobreixes que t’aporta quelcom més. Perquè siguem realistes: tenint el temari i sabent més o menys com programar, assistir a classe pot ser en ocasions prescindible. Llavors, quins altres motius t’impulsen a seguir anant una vesprada a la setmana a que et donen la brasa? És bastant obvi: la companyia i el companyerisme.

(more…)

Buscando en el baúl de los recuerdos (uuuh). Hoy: pifias mentales.

8 Desembre 2009

¿Recuerdan ustedes el programa El Informal? Si no es así: ¡fuera de mi blog, perro asqueroso! Si ha contestado con un “sí” a medio camino entre la risa y el suspiro melancólico, supongo que también guardará en su memoria la sección “pifias mentales”. Como muestra, un botón:

1

Bien, una vez aclarado esto, les cuento que durante este puente me puse a revisar mis viejos trastos y encontré algunas de mis agendas de cuando iba al colegio. Concretamente, encontré las agendas de cuando iba a la 11 y la 12, lo que vendrían a ser 1º y 2º de bachillerato. ¡Cuál no fue mi sorpresa al releerlas! Dibujos, chistes, citas importantes, exámenes, desvaríos,… pero al final de ambas estaba una sección que a toda la clase le gustaba leer, sobre todo porque se actualizaba constantemente. Me refiero, claro está, a la sección de pifias mentales de la clase. Y es que durante 2 cursos me dediqué a recoger las cagadas que todos decíamos. Y digo decíamos porque yo mismo aparezco en unas cuantas ocasiones.

1

Así pues, hoy les traemos una recopilación de las grandes meteduras de pata y momentos legendarios de los alumnos y alumnas y profesores del Colegio Alemán de Valencia entre los años 2002 y 2004. Nótese que algunas frases están en cursiva: eso quiere decir que originalmente fueron dichas en alemán y han sido traducidas al castellano para su disfrute.

1

Dramatis personae: hay una serie de profesores que son recurrentes en estas frases y que han de ser contextualizados. Son:

1

Hattendorf: nuestro tutor y profesor de matemáticas

Nati: nuestra profesora de historia y la más divertida de todo el claustro

El señor Martínez: profesor de lengua, literatura y filosofía y un auténtico sabio

Kophamel: antiguo tutor y profe de alemán, al final sólo nos daba ciencias políticas. Tenía más bien poca correa, pero era divertido

Langue: la inútil profesora de música

Schütz: el despótico y aturdidor director era también nuestro profesor de alemán

Breidt: también conocido como Super Mario, nos daba inglés y francés

Erhard: el que fue sin duda nuestro mejor y más divertido profesor de inglés

Climent: un profe de biología y mates más en Narnia que en nuestra tierra. Se le iba la olla a Camboya sin parar

El resto son alumnos/as.

1

Una vez presentados, les dejo con las frases. ¡Que ustedes las disfruten!

(more…)

Reflexions pedagògiques. Avui: qui fóra Makarenko…! / Reflexiones pedagógicas. Hoy: ¡quién fuera Makarenko…!

3 Desembre 2009

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Avui és un d’aqueixos dies en els quals, per molt que m’agrade el meu ofici, acabe fins als mismísims. I és que hi ha ocasions en les quals els xiquets i xiquetes te trauen de polleguera. Supose que en major o menor mesura ens passa a tots en el nostre treball: hi ha vegades en les quals ho manaries tot a fer punyetes. En el meu cas, no només pense això, sinó que, a més, m’enrecorde d’Antón Makárenko. Que qui és Antón Makárenko? Doncs jo s’ho conte resumidament:

1

Antón Semiónovich Makárenko: nascut el 13 de març de 1888, mort el 1 d’abril de 1939 a Moscou, va ser un pedagog ucranià. Després del triomf de la revolució russa va fundar les cases cooperatives per a orfes de la guerra civil, destacant la Colònia Gorki; més tard va fundar, sota els auspicis de Stalin, el municipi de Dzerjinski, on va treballar fins a la fi dels seus dies.

1

Makárenko va ser un mestre precoç: als 16 anys ja s’havia graduat en l’institut amb excel·lent en totes les assignatures i va ingressar en uns cursos pedagògics d’un any de durada, en els quals preparaven mestres per a les classes d’infantil. A partir de la revolució de 1905, Makárenko sempre va estar vinculat al bolxeviquisme i va participar activament en diferents cercles d’intel·lectuals a favor de la revolució.

1

Makárenko va escriure nombroses obres, entre les quals destaca “El Poema pedagògic”, que no és sinó una història de la colònia Gorki. Va ser un llibre molt popular en la URSS, compost originalment per tres volums, i actualment forma part del temari d’estudi de nombrosos plans universitaris relacionats amb el món de l’escola i la pedagogia. Tinguen açò últim en compte per a llegir els següents paràgrafs: a Makárenko se li segueix estudiant en magisteri i pedagogia. És més, jo vaig llegir a aquest home en Teories i Institucions Contemporànies de l’Educació.

(more…)