Archive for Novembre de 2009

Extra, extra

30 Novembre 2009

*Entrada bilingüe*

Catalan version

1

Però què és açò? Breaking news? I ens les porta Slowpoke? Vaja, deu ser alguna cosa realment important perquè la bestiola reaccione d’aquesta manera. I bé? De què es tracta?

1

Sloooooooooooooooooow, slow, slow, sloooooooooooowpoke, sloooooooooooow…

1

Eeeeeeeeeeh, estàs segur que vols que els diga això?

1

Slooow…

1

En fi, jo els hi dic. De part de Slowpoke, els desitgem a tots…

1

… un molt feliç Halloween!

1

I per a més felicitacions fora de temps, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

1

¿Pero qué es esto? Breaking news? ¿Y nos las trae Slowpoke? Vaya, debe de ser algo realmente importante para que el bicho reaccione de esta manera. ¿Y bien? ¿De qué se trata?

1

Sloooooooooooooooooow, slow, slow, sloooooooooooowpoke, sloooooooooooow…

1

Eeeeeeeeeeh, ¿estás seguro de que quieres que les diga eso?

1

Slooow…

1

En fin, yo se lo digo. ¡De parte de Slowpoke, les deseamos a todos…

1

… un muy feliz Halloween!

1

¡Y para más felicitaciones a destiempo, permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

¡Ya tenemos respuesta!

26 Novembre 2009

¡Flipa, flipa, flipa!

¿Pues no posteé ayer la entrada apoyando la candidatura de Cáceres 2016 como capital europea de la cultura y ya tengo respuesta? No sólo respuesta: ¡salgo en las noticias! Si es que son más salaos… ¡Cáceres me ama! Compruébenlo:

1

http://caceresnews.com/main.php?id=8b8ddad7911c1a93f6837d4e57ba5c0b

1

Así que ya saben: si van a Cáceres, digan que van de mi parte y verán qué bien les tratan. Garantizado.

1

¡Y para más agradecimientos audiovisuales, permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

¡Que no se diga!

25 Novembre 2009

Pues sí, peña, sí:

Resulta que el otro día, por canales ajenos a los comentarios del blog (pero igualmente retroactivos), se me recriminó el hecho de que hiciese seguidos dos posts en catalán. Dicho reproche se basa en el hecho de que la mayoría de ustedes no habla mi otra lengua materna y se esgrimió el argumento de la pérdida de visitas por esta misma razón. Ahora, mi respuesta:

1

¿Saben el maldito coñazo que es hacer un blog bilingüe? No, en serio: tener que traducir las malditas entradas no es un suplicio, es lo siguiente: o no sabes cómo es la traducción exacta o no tiene maldita la gracia el chiste al traducir. ¡Y no vean el tiempo que lleva! Pero vamos, todo sea por la causa del bilingüismo total. Lo que pasa es que, siendo un blog bilingüe, creo que es natural que a veces me incline más por hacer las cosa sen una sola lengua. De hecho, creo que la queja no está muy fundada, habida cuenta de que éstas han sido las únicas entradas en catalán.

1

Aun así, como ya saben lo susceptible que soy a sus críticas, la entrada de hoy está 100% en castellano (si exceptuamos el anglicismo “blog”). Es más, para compensar el agravio que han sido estas entradas y otras futuras únicamente en catalán, he decidido tomar partido por una iniciativa puramente castellana, apoyando la candidatura de Cáceres como capital europea de la cultura en 2016.

1

¿Que por qué este proyecto? Pues miren, no sé: me han convencido. ¡Y no tiene nada que ver que participe en el proyecto Ricardo Castella! “¿Pero no se enfadará tu novia, la burgalesa? Que al fin y al cabo, Burgos también es candidata…” Bien visto, sagaz lector, mas a día de hoy mi apoyo es para la ciudad extremeña. Si Burgos quiere mi apoyo, ¡que espabilen! ¡Que toda ayuda es buena!

1

Y por ahora lo dejamos aquí. A ver si mañana les puedo traer otra entradita. En cualquier caso, ¡permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

… i 100 / … y 100

23 Novembre 2009

*Entrada bilingüe*

Catalan version / Spanish version

I ja van cent! / ¡Y ya van cien!

Aprenga a parlar català amb Bola de Drac. Avui: les frases d’en Vegeta

19 Novembre 2009

[Durante una jornada más, vamos a seguir con nuestro pequeño curso de correcta habla catalana. Pido disculpas una vez más a los lectores monolingües, pero, si quieren, vean el vídeo, que es mortal. Y si me lo piden, les traduzco las expresiones, que tampoco tienen desperdicio.]

1

1

Miren vostés el següent vídeo, que és mortal:

1

1

Ai, Vegeta, Vegeta. El príncep dels guerrers de l’espai, quin home! Miren que va nàixer al planeta Vegeta i després d’uns quants anys vivint a la Terra, miren quin català parla! Això sí que és integració, sí! Ja podrien aprendre Montilla i Camps! Les seues frases són molt bones i molt típiques. Fins i tot hi ha unes quantes que jo desconeixia. Així doncs, ací els hi deixe les millors expressions d’en Vegeta, l’heroi i amic dels xiquets i xiquetes:

1

– Segon 5: “M’he entrenat sense descans mentres tu et grataves la panxa!”

. Segon 14: “Doncs els estobem i llestos!”

– Segon 32: “Tots són uns patates, per això.”

– Segon 35: “Demà m’afeitaràs! Tant m’he fa que sigui el gran déu Neptú, l’únic que m’interessa es combatre amb tu i veure qui guanya. Per això participo en un torneig de mitges merdes com aquest. Què et pensaves?”

– Segon 47: “Dròpols!”

– Segon 51: “ Pallasso, et donaré una mica més de temps, a veure si tu pots convèncer els curts de gambals de la Terra!”

– Segon 58: “No siguis ruc, no et preocupes per mi: fes-ne via, pallasso!”

– Minut 1:04: “Mira que ets sabatot!”

– Minut 1:14: “Qui diantre et penses que ets tu, fantasmot?! Ets un ase!”

– Minut 1:22: “Tots dos tenim uns fills força baliga balagas, oi?”

1

I això és tot, senyors meus. El proper dia deixarem de banda el nostre curset sobre la llengua per a parlar d’una cosa totalment diferent. No s’ho perden! Ja sasaben: romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

[Editat el 25/11/2009 a les 18:15 hores: com que vos he ensenyat com parla en Vegeta, ara vos mostre al seu doblador al català: Joan Sanz Bartra. Un autèntic crack. Gaudiu!]

Parlar bé no costa una merda, collons!

18 Novembre 2009

[Hoy pido perdón a mis lectores y lectoras monolingües, pero después de las jornadas sobre TIC en las que participé la semana pasada, quiero denunciar como hablan catalán los responsables de la Conselleria de Educación. Disculpen las molestias.]

1

1

Amics i amigues catalanoparlants:

Des dels Pirineus fins a terres alacantines, des de l’interior de València fins a l’illa d’Eivissa hi ha gent que parla la nostra llengua. No ho fa tothom, però som uns quants. I clar, ahí on hi ha parlants d’una llengua, hi ha gent que la parla malament. Jo no estic lliure de pecat. És més, abans de començar els meus estudis universitaris, jo mateix emprava molts barbarismes, allò que a València li diguem “espardenyaes”.

1

Ara bé, si jo sóc un responsable de la Conselleria (d’Educació, com a agravant), sempre faré servir un llenguatge més culte o “normativitzat”. No ens enganyem: parlar correctament no vol dir que siguem catalanistes. Vol dir que parlem amb precisió i cura; vol dir que, en definitiva, ens preocupem per la llengua. Aleshores, em pot explicar algú com pot ser que 4 ponents (dos homes i dues dones) facen les següents errades?

1

– “manejar” en lloc d’ ”utilitzar”, “emprar” o “fer servir”

– “amagats detrás” i “des de detrás” en lloc d’ “amagats darrere” i “des de darrere”

– “desarrollant” en lloc de “desenvolupant”

– “veent” en lloc de “veient”

– “mos dóna” en lloc d’ “ens dóna”

– “estropeat” en lloc de “espatllat”

– “per lo tant” en lloc de “per tant”

– “tot lo que anem a fer” en lloc de “tot el que anem a fer”

– “ventatges” en lloc d’ “avantatges”

– “ensenyança” en lloc d’ “ensenyament”

– “col·lege” en lloc de “col·legi”

– “tindriem que fer” en lloc d’ “hauriem de fer”

– “giner” en lloc de “gener”

– “aniguem” en lloc d’ “anem”

– “algo” en lloc de “quelcom” o “alguna cosa”

– “jornà” en lloc de “jornada”

– “antes” en lloc d’ “abans”

– “pa veure” en lloc de “per a veure”

– “te van a cridar” en lloc d’ “et van a cridar”

– “però hasta que” en lloc de “però fins que”

– “ni tan siquiera” en lloc de “ni tan sols”

– “està anant molt mal” en lloc d’ “està anant molt malament”

– “enxufes” en lloc d’ “endolls”

1

I ara sí que ja ve la traca final: totes les ficades de pota que presente a continuació les va fer sol un home:

– “abanico de possibilitats” en lloc de “ventall de possibilitats”

– “no merece la pena” en lloc de “no mereix la pena”

– “la costum” en lloc d’ “el costum”

– “potatge de garbansos” en lloc de “potatge de cigrons”

– “ni siquiera” en lloc de “ni tan sols”

– “a modo de” en lloc d’ “a manera de”

– “registrar-se i suscribir-se” en lloc d’ “enregistrar-se i suscriure’s”

– “per supost” en lloc de “per descomptat”

– “incluire” en lloc d’ “incloure”

– “fil per fil” en lloc de “fill per fill”

– “dar a conèixer” en lloc de “donar a conèixer”

– “habrà que pensar” en lloc d’ “haurà que pensar”

– “inspecció lo ve” en lloc d’ “inspecció ho veu”

– “pots posar-las com se feia” en lloc de “pots posar-les com es feia”

– “professor d’ese centre” en lloc de “professor d’aqueix centre” o “professor d’eixe centre”

– “deixa de tener” en lloc de “deixa de tindre” o “deixa de tenir”

– “funciona en temps reial” (sí, sa majestat) en lloc de “funciona en temps real)

– “sufriment” en lloc de “patiment” (encara que no hi havia patiment major que sentir parlar a aquest home)

– “ha tomat possesió” en lloc d’ “ha pres posseció”

– “requisitis” (WTF?!) en lloc de “requisits”

– “el nom del meu perro” (mira que aquesta és fàcil!) en lloc d’ “el nom del meu gos”

– “portant a cab” (really?) en lloc de “duent a terme”

– i la meua favorita: “sin embarg” en lloc de “no obstant això” o “tot i això”

1

He de dir que he omès el fet de que tots excepte els dos últims ponents deien:

– “entonces” en lloc d’ “aleshores” o “llavors”

– “pues” i “pos” en lloc de “doncs”

1

Sí, senyor! Això és parlar com toca! Som valencianets i valenciantes com cal! No mos fareu catalans!!! Quina creu…

1

Bé, que també hem d’admetre que, de vegades, aquesta manera de parlar tan roïna, també pot fer gràcia. Miren, miren:

1

1

Doncs bé, hui ja hem acabat. Per a denunciar més bestieses i barbaritats, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

És aquest bloc malvat? / ¿Es este blog malvado?

16 Novembre 2009

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Amics, amigues:

Sé que vostès són gents temeroses i de bé que es preocupen per les seues ànimes. Sé que no volen renunciar a aquest blog, però últimament penge coses que podrien considerar-se pernicioses. Així, doncs com poden saber vostès, bones gents, si les seues ànimes immortals estan fora de perill llegint les línies amb les quals procure enlluernar-los? Fàcil: avui dia existeixen mètodes pseudo-científics per a eixir de dubtes.

1

Per tant, després d’una llarga i exhaustiva anàlisi, s’ha determinat que Saber y Gañán és…

e26

g74

1

Com? 74% bo?! Però com és possible?! Si no pare de redactar coses xungues i que sembren la discòrdia! Alguna cosa no estic fent bé, per descomptat…

1

I estiguen atents al dimecres, que tindrem un curs d’estil de la llengua amb vídeos bojos inclosos! Romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

Amigos, amigas:

Sé que ustedes son gentes temerosas y de bien que se preocupan por sus almas. Sé que no quieren renunciar a este blog, pero últimamente cuelgo cosas que podrían considerarse perniciosas. Así, pues ¿cómo pueden saber ustedes, buenas gentes, si sus almas inmortales están a salvo leyendo las líneas con las cuales procuro encandilarles? Fácil: hoy en día existen métodos pseudo-científicos para salir de dudas.

1

Por tanto, tras un largo y exhaustivo análisis, se ha determinado que Saber y Gañán es…

e26

g74

1

¿Cómo? ¡¿74% bueno?! ¡¿Pero cómo es posible?! ¡Si no paro de redactar cosas chungas y que siembran la discordia! Algo no estoy haciendo bien, desde luego…

1

¡Y estén atentos al miércoles, que tendremos un curso de estilo de la lengua con vídeos locos incluidos! ¡Permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Sexista? Jo? No, jo treballe a Nintendo! / ¿Sexista? ¿Yo? ¡No, yo trabajo en Nintendo!

11 Novembre 2009

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Sí, penya: cada vegada és més difícil per a la companyia que va donar vida a Mario, Pikachu i Link amagar quin peu calcen. I és que, no en va, Nintendo és una companyia japonesa. Els japonesos mai han estat el súmmum en la igualtat entre sexes. És més, forma part de la seua cultura el que la dona se sotmeta a l’home, tant fora com dins de la llar. El més flipant de tot l’assumpte és que estan exportant aquesta imatge mitjançant els seues videojocs i, no només ningú diu res, si no que, damunt, sembla que troben mercat.

1

Em referisc a jocs en els quals les xiquetes han de ser dissenyadores, cangurs, mamàs, ballarines, veterinàries o mestres (que per a ser una professió tan femenina, en el meu col·legi els tios som majoria aixafadora). A totes aquestes merdes cal sumar els jocs de Hannah Montana, High School Musical, els de mascotes i altres avortaments mentals.

1

“Això és una ximpleria: les xiquetes compren aqueixos jocs perquè volen, no perquè se’ls impose cap rol sexual”. Val, pot ser que tinga vostè raó, estimat lector dissident. Encara que ara li vaig a presentar un exemple que li va a desmuntar el seu argument:

(more…)

Pwnejant a orri / Pwneando a granel

10 Novembre 2009

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Interrompem breument les entrades que tenia planejades per a contar una anècdota èpica ocorreguda aquest cap de setmana.

1

València, dissabte 23:00 hores. Sopar en un lloc de menjar italià (no recorde el nom).

1

Els homes començarem a comentar quin és el millor joc de taula del món. Després d’exposar un parell d’arguments, vam arribar a la conclusió que aquest joc és el Risk. Jo vaig adduir que, àdhuc sent un joc bel·licista i imperialista, mola tenir el teu propi exèrcit conquistador.

1

Davant la situació, les dones allí presents van declarar que el Risk és un joc “de tios” perquè només a un home li pot agradar haver d’ocupar territoris amb canons de plàstic. En definitiva, als homes ens agrada el Risk perquè som més violents. Com reacciona un enfront d’això? De la següent manera:

1

Un dels tios, Thomas (el meu nou heroi), va contestar el següent: “El que passa és que a les ties no vos agrada el Risk perquè per a poder jugar, primer, has de saber llegir un mapa.”

1

SNAP! Epic pwnage!

1

Si és que… La culpa és d’elles per anar menyspreant-nos. I per a més colps en la cresta com el d’avui, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

Interrumpimos brevemente las entradas que tenía planeadas para contar una anécdota épica ocurrida este fin de semana.

1

Valencia, sábado 23:00 horas. Cena en un sitio de comida italiana (no recuerdo el nombre).

1

Los hombres empezamos a comentar cuál es el mejor juego de mesa del mundo. Tras exponer un par de argumentos, llegamos a la conclusión de que dicho juego es el Risk. Yo aduje que, aun siendo un juego belicista e imperialista, mola tener tu propio ejército conquistador.

1

Ante la situación, las mujeres allí presentes declararon que el Risk es un juego “de tíos” porque sólo a un hombre le puede gustar tener que ocupar territorios con cañones de plástico. En definitiva, a los hombres nos gusta el Risk porque somos más violentos. ¿Cómo reacciona uno frente a eso? De la siguiente manera:

1

Uno de los tíos, Thomas (mi nuevo héroe), contestó lo siguiente: “Lo que pasa es que a las tías no os gusta el Risk porque para poder jugar, primero, has de saber leer un mapa.”

1

SNAP! Epic pwnage!

1

Si es que… La culpa es de ellas por ir menospreciándonos. Y para más golpes en la cresta como el de hoy, ¡permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Resum idiota / Resumen idiota

4 Novembre 2009

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Bo, després del breu parèntesi que va suposar l’entrada del dilluns (gràcies a tots t totes pels vostres bells i emotius comentaris), parlem de com va ser la jornada del dissabte en el festival Mundo Idiota:

1

Partim de la base que un va amb certa objecció a un concert a les 18 hores (màxim si el dia anterior va estar de parranda). Si damunt veus una cua kilométrica, et dóna el baixó. Sort vam tenir d’haver comprat les entrades per Internet i que ens deixaren passar per on els VIPs. Una vegada dins, em vaig comprar un cocktel per 6,5€ (evidentment, no vaig tornar a comprar res) i em vaig disposar per al primer concert: El Hombre Linterna

1

Que miren vostès per on, em va encantar. I és que al principi no tenia interès en veure’ls, però he de reconèixer que si et toquen temes que et coneixes de la teua infància i els fan així un poc rockers, doncs t’animes. Al final d’aquest concert ja no podia cantar tons aguts. Va ser una bona arrencada: mogut, divertit i ràpid. Bé per ells!

IMG_0399

IMG_0402

IMG_0404

1

Els van seguir en la llista El Reno Renardo. Altre concert guapo, la veritat. Segons el meu parer, curt. I crec que podrien haver tocat més temaços. Però es va agrair la interacció amb el públic, sobretot quan ens van fer cantar amb diferents vocals allò “espera Farru, que me quito” i acabem bramant “me mete el pene de repente”. La penya es va lliurar a ells a mort, especialment amb Camino a Moria. Així passem al tercer concert.

IMG_0409

IMG_0413

IMG_0417

1

Mamá Ladilla. Sóc fan seu des que va començar la meua època pubescent. Ja els havia vist una vegada fa cosa de 4 anys a Sedaví i en aquesta ocasió va ocórrer el mateix: quasi muir aixafat. I és que de vegades oblidem que són un grup de punk i que els seguidors van molt a sac. D’altra banda, al·lucinant: van tocar temes de molts discos. I van fer gala del seu verb florit i mestratge musical. Espectaculars. La qual cosa ens duu al quart i últim concert de la nit.

IMG_0426

IMG_0430

IMG_0431

1

Encara que clar, primer van tocar els Escafandra, el grup de techno vinguts de Düsseldorf…

IMG_0434

1

Los Gandules la van triomfar pel simple fet d’eixir a la palestra amb més músics. Concretament, van eixir a escena amb una xaranga que tocava més que decentment. Els temes de sempre a ritmes més rockers o festers segons el moment. Per no parlar de la conyes entre ells, les pues a nosaltres i els espectacles dantescos. Miren el vídeo que hi ha just després de les seues fotos i ho entendran.

IMG_0435

IMG_0443

1

I per a anar acabant l’entrada d’avui, els deixe amb els millors moments de la jornada:

1

Aquest va ser el moment en el qual vam fer asseure a Juan Luis, de Gomaespuma, en la butaca dels Gandules al crit de “Juan Luis, cabrón, siéntate al sillón”.

IMG_0432

1

Ací em tenen amb Roberto, de Los Gandules.

IMG_0385

1

En aquesta altra estem un col·lega (Joselo, el nostre comentarista) i jo amb Javi, el baixista dels Mamá Ladilla.

IMG_0456

1

I en aquesta altra, vam eixir uns quants amb Juan, del Hombre Linterna. Bé, amb Trancas. Va Resultar ser un paio super amigable i agradable. Com diuen de l’anormal del rei: un tio trempat (campechano xD).

IMG_0457

1

Va ser una bona nit. Una nit excel·lent. Collonuda, diria jo. Tant, tant que fins i tot els gats xinesos es van sumar a la festa:

IMG_0459

1

I això vindria a ser tot per avui. O demà o el divendres haurà una mini-entrada i seguirem amb el ritme normal el diumenge. Romanguen tunejats a la mateixa slowpkora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

Bueno, tras el breve paréntesis que supuso la entrada del lunes (gracias a todos t todas por vuestros hermosos y emotivos comentarios), hablemos de cómo fue la jornada del sábado en el festival Mundo Idiota:

1

Partamos de la base de que uno va con cierto reparo a un concierto a las 18 horas (máxime si el día anterior estuvo de parranda). Si encima ves una cola kilométrica, te da el bajón. Suerte tuvimos de haber comprado las entradas por Internet y que nos dejasen pasar por donde los VIPs. Una vez dentro, me compré un cocktel por 6,5€ (evidentemente, no volví a comprar nada) y me dispuse para el primer concierto: El Hombre Linterna

1

Que miren ustedes por dónde, me encantó. Y es que al principio no tenía interés en verlos, pero hay que reconocer que si te tocan temas que te conoces de tu infancia y los hacen así un poco rockeros, pues te animas. Al final de este concierto ya no podía cantar tonos agudos. Fue un buen arranque: movido, divertido y rápido. ¡Bien por ellos!

IMG_0399

IMG_0402

IMG_0404

1

Les siguieron en la lista El Reno Renardo. Otro concierto guapo, la verdad. Según mi parecer, corto. Y creo que podrían haber tocado más temazos. Pero se agradeció la interacción con el público, sobre todo cuando nos hicieron cantar con distintas vocales aquello de “espera Farru, que me quito” y acabamos berreando “me mete el pene de repente”. La peña se entregó con ellos a muerte, en especial con Camino a Moria. Así pasamos al tercer concierto.

IMG_0409

IMG_0413

IMG_0417

1

Mamá Ladilla. Soy fan suyo desde que empezó mi época pubescente. Ya los había visto una vez hace cosa de 4 años en Sedaví y en esta ocasión ocurrió lo mismo: casi muero aplastado. Y es que a veces olvidamos que son un grupo de punk y que los seguidores van muy a saco. Por lo demás, alucinante: tocaron temas de muchos discos. E hicieron gala de su verbo florido y maestría musical. Espectaculares. Lo cual nos lleva al cuarto y último concierto de la noche.

IMG_0426

IMG_0430

IMG_0431

1

Aunque claro, primero tocaron los Escafandra, el grupo de techno venidos de Düsseldorf…

IMG_0434

1

Los Gandules la triunfaron por el simple hecho de salir a la palestra con más músicos. Concretamente, salieron a escena con una charanga que tocaba más que decentemente. Los temas de siempre a ritmos más rockeros o festeros según el momento. Por no hablar de la chanzas entre ellos, las púas a nosotros y los espectáculos dantescos. Miren el vídeo que hay justo después de sus fotos y lo entenderán.

IMG_0435

IMG_0443

1

Y para ir acabando la entrada de hoy, les dejo con los mejores momentos de la jornada:

1

Éste fue el momento en el que hicimos sentar a Juan Luis, de Gomaespuma, en el sillón de los Gandules al grito de “Juan Luis, cabrón, siéntate al sillón”.

IMG_0432

1

Aquí me tienen con Roberto, de Los Gandules.

IMG_0385

1

En esta otra estamos un colega (Joselo, nuestro comentarista) y yo con Javi, el bajista de los Mamá Ladilla.

IMG_0456

1

Y en esta otra, salimos unos cuantos con Juan, del Hombre Linterna. Vamos, con Trancas. Resultó ser un tío super majo y agradable. Como dicen del anormal del rey: un tío campechano.

IMG_0457

1

Fue una buena noche. Una noche excelente. Cojonuda, diría yo. Tanto, tanto que hasta los gatos chinos se sumaron a la fiesta:

IMG_0459

1

Y eso vendría a ser todo por hoy. O mañana o el viernes habrá una mini-entrada y seguiremos con el ritmo normal el domingo. ¡Permanezcan tuneados a la misma slowpkora en el mismo slowpokanal!