Posts Tagged ‘avant amb la lluita’

Promet ser breu / Prometo ser breve

15 Mai 2012

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Avui és 15 de maig, primer aniversari de la manifestació que va donar origen al moviment dels/les indignats/ades i al que em vaig unir als 2 dies del seu naixement i amb el qual seguisc participant. Vaig a ser breu, que ací a el País Valencià se’ns ha solapat aquest natalici amb la preparació de les vagues en el sector educatiu convocades per als pròxims dies.

Gràcies.

Ha passat un any i la cosa segueix fotuda. És més, ha anat a pitjor. I el que li queda.

Però en el temps que vaig estar en aqueixa plaça, compaginant la meua dedicació altruista amb el meu ofici, vaig viure una de les experiències més gratificants i emocionants de la meua vida.

Reconec que em vaig unir al moviment no només per convicció: ho vaig fer per a distraure’m i concentrar-me en altres coses perquè travessava un mal moment personal. I admet que tot el que vam fer em va fer sentir-me útil i realitzat. Vaig aprendre una barbaritat de coses, sobretot a veure els punts en comú entre diferents formes d’entendre el món, sent algunes d’elles completament desconegudes per a mi. A més, vaig conèixer a gent meravellosa a la qual estic orgullós de poder anomenar no només companys/es de lluita, sinó també amics i amigues.

I ací ho deixe. Açò no s’acaba. Més aviat al contrari: açò no ha fet més que començar.

Salut i avant!

1

1

Spanish version

Hoy es 15 de mayo, primer aniversario de la manifestación que dio origen al movimiento de l@s indignad@s y al que me uní a los 2 días de su nacimiento y con el que sigo participando. Voy a ser breve, que aquí en el País Valenciano se nos ha solapado este cumpleaños con la preparación de las huelgas en el sector educativo convocadas para los próximos días.

Gracias.

Ha pasado un año y la cosa sigue jodida. Es más, ha ido a peor. Y lo que le queda.

Pero en el tiempo que estuve en esa plaza, compaginando mi dedicación altruista con mi oficio, viví una de las experiencias más gratificantes y emocionantes de mi vida.

Reconozco que me uní al movimiento no sólo por convicción: lo hice para distraerme y concentrarme en otras cosas porque atravesaba un mal momento personal. Y admito que todo lo que hicimos me hizo sentirme útil y realizado. Aprendí una barbaridad de cosas, sobre todo a ver los puntos en común entre diferentes formas de entender el mundo, siendo algunas de ellas completamente desconocidas para mí. Además, conocí a gente maravillosa a la que estoy orgulloso de poder llamar no sólo compañer@s de lucha, sino también amig@s.

Y aquí lo dejo. Esto no se acaba. Más bien al contrario: esto no ha hecho más que empezar.

¡Salud y adelante!

Anuncis