Archive for Mai de 2011

Acampanyat (VI): … per una democràcia real / Acampañado (VI): … por una democracia real

17 Mai 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Avui seré breu: Democràcia Real Ja va ser un èxit. M’assec orgullós d’haver format part d’aqueixa expressió per un sistema que li torne el poder al poble. Si volen que la lluita seguisca, no dubten a acudir a les concentracions de les diferents ciutats espanyoles:

1

Madrid – Puerta del Sol

Toledo – Plaza de Zocodover

Sevilla – Plaza de la Encarnacion

Santiago de Compostela – Obradoiro

Cordoba – El Bulevar

Zaragoza – Plaza del Pilar

Alacant- Plaça de la Muntanyeta

VAlència – Plaça de l’Ajuntament

Jaen – Plaza de las Batallas

Santander – Plaza de la Porticada

Barcelona – Plaça de Catalunya

A Coruña – Obelisco

Granada – Fuente de las Batallas

Lanzarote – La plazuela – Arrecife

Las Palmas de Gran Canaria – Plaza de San Telmo

Málaga – Plaza de la Constitución

Tenerife – Plaza de la Candelaria

Bilbao – Teatro Arriaga

Palma de Mallorca – Plaza de España

Xixón/Gijón – Plaza del Ayuntamiento

Huelva – Plaza Antiguo Colombino

Vigo – Calle del Príncipe

Murcia – La Glorieta

Burgos – Plaza Mayor

Pamplona – Plaza del Ayuntamiento

Oviedo – Plaza Escandalera

Segovia – Plaza del Acueducto

Ourense – Praza Maior

Valladolid – Plaza Fuente Dorada

Cáceres – Plaza Mayor

Cartagena – Plaza de los Juncos

Cádiz – Pza San Juan de Dios (ayuntamiento) a las 21:00 hs

Lleida – Plaza Ricard Vinyes

León – Plaza Botines

Soria – Plaza Mayor

1

Perquè no demanem l’abstenció! Demanem la fi del bipartidisme miserable que destrueix el nostre futur com societat! Que els quals ens governen siguen els quals trie la voluntat popular, no els consells d’administració de les diferents empreses!

1

I per a acabar, els deixe amb un parell de reflexions.

1

Estem en la recta final. Encara es poden canviar coses. Sàpiguen com romanent tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version 

Hoy seré breve: Democracia Real Ya fue un éxito. Me siento orgulloso de haber formado parte de esa expresión por un sistema que le devuelva el poder al pueblo. Si quieren que la lucha siga, no duden en acudir a las concentraciones de las diferentes ciudades españolas:

1

Madrid – Puerta del Sol

Toledo – Plaza de Zocodover

Sevilla – Plaza de la Encarnacion

Santiago de Compostela – Obradoiro

Cordoba – El Bulevar

Zaragoza – Plaza del Pilar

Alicante – Plaza de la Montañeta

Valencia – Plaza del Ayuntamiento

Jaen – Plaza de las Batallas

Santander – Plaza de la Porticada

Barcelona – Plaza de Catalunya

A Coruña – Obelisco

Granada – Fuente de las Batallas

Lanzarote – La plazuela – Arrecife

Las Palmas de Gran Canaria – Plaza de San Telmo

Málaga – Plaza de la Constitución

Tenerife – Plaza de la Candelaria

Bilbao – Teatro Arriaga

Palma de Mallorca – Plaza de España

Xixón/Gijón – Plaza del Ayuntamiento

Huelva – Plaza Antiguo Colombino

Vigo – Calle del Príncipe

Murcia – La Glorieta

Burgos – Plaza Mayor

Pamplona – Plaza del Ayuntamiento

Oviedo – Plaza Escandalera

Segovia – Plaza del Acueducto

Ourense – Praza Maior

Valladolid – Plaza Fuente Dorada

Cáceres – Plaza Mayor

Cartagena – Plaza de los Juncos

Cádiz – Pza San Juan de Dios (ayuntamiento) a las 21:00 hs

Lleida – Plaza Ricard Vinyes

León – Plaza Botines

Soria – Plaza Mayor

1

¡Porque no pedimos la abstención! ¡Pedimos el fin del bipartidismo cicatero que destruye nuestro futuro como sociedad! ¡Que los que nos gobiernen sean los que elija la voluntad popular, no los consejos de administración de las diferentes empresas!

1

Y para acabar, les dejo con un par de reflexiones.

1

Estamos en la recta final. Todavía se pueden cambiar cosas. Sepan cómo permaneciendo tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Anuncis

Acampanyat (V): … i per què no votar a uns altres / Acampañado (V): … y por qué no votar a otros

16 Mai 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

I ara toca parlar del PSOE, perquè a València els fa vergonya usar allò de País Valencià i el de PSPV ja no s’estila. Per no parlar de la qüestió de la llengua, no siga que es passen de catalanistes i aquesta massa indecisa no els vote per radicals.

1

El PSOE no para de dir que aquestes eleccions s’han de votar en clau local i autonòmica i no en clau estatal. Discrepe: és que Jorge Alarte, candidat del PSOE a presidir la Generalitat, ha mostrat algun tipus de dissidència pel que fa al discurs oficial del seu partit? S’ha oposat a alguna mesura presa per l’executiu central? De bo de bo creiem que és compatible que des de Madrid ens retallen drets amb que ens els mantinga o amplie el senyor Alarte? Quant ho dubte…

1

Amics i amigues: si volen votar al PSOE, facen-lo. Però no ho facen sota el pretext d’estar votant a l’esquerra o al vot útil per a vèncer al PP. Perquè, si es fixen, totes les mesures preses per aquest govern no han estat rebutjades pel PP (perquè estan d’acord amb elles), només pels partits de veritable esquerra com IU. Els anomenats partits nacionals s’embardissen en debats amb molta verborrea i poca substància. Només dissenteixen en les formes, no en els continguts. Així que ixen molt en la tele dient-se de tot, però després es reparteixen els trossos del pastís i complauen als seus amos: banquers i empresaris que condonen els deutes que ambdós contrauen durant les campanyes en canvi de futurs favors. No s’ho creuen? Repassem:

1

– El PSOE va portar a terme el rescat a la banca amb fons públics només començar la crisi. I, damunt, no es deia a quins bancs se salvava perquè no perdérem la nostra confiança en els causants d’aquest merder. El PP va estar d’acord.

1

– El PSOE ha fet una de les pitjors reformes laborals de la història perquè els mercats (aqueixos desconeguts que dicten els designis del món sense haver estat triats) li demandaven flexibilitat laboral. Així doncs, ara es pot acomiadar a un treballador adduint possibles pèrdues i en comptes de cobrar de l’atur 45 dies per any treballat, es cobren 20 i la meitat de l’acomiadament el paga el govern. Benefici net per a les empreses com Telefònica, que van a acomiadar al 25% de la seua plantilla a Espanya perquè els seus alts directius (com Zaplana) puguen pujar-se el sou.

Per la seua banda el PP es va abstenir, però ara demana amidades encara més dràstiques.

1

– També és responsable el PSOE de la reforma de les pensions, que allarga la nostra edat de jubilació fins als 67 anys. I això si té vostè sort i troba treball prompte i comença a cotitzar JA. El PP, que s’ho passa pipa fent de capdavanter de la 3ª edat, només es va quedar que es congelaven les pensions. La gent jove és més prescindible i difícil de manipular.

1

– Parlem de la Llei Sinde-Biden? Sí, aquesta que ens va fer el govern dels EUA i permet el tancament de webs sense garanties judicials. Aquesta que va impulsar el PSOE amb els seus col·legues de la SGAE i que va rebre el suport de PP i CiU. No els sembla una delícia?

1

– Passem a l’energia nuclear: el PSOE duia en el seu programa el tancament de nuclears i ara va i resulta que els allarga la vida útil, com és el cas de Cofrents. El PP, per descomptat, ha estat d’acord.

1

– Ai, què haurà estat d’aquell Zapatero darrere de la pancarta del No a la guerra! Perquè hem augmentat la nostra presència a Afganistan i ara som part del grupet que està atacant el Líban. Perquè cal protegir a la població d’un tio al que li veníem armes. Clar, que a Síria, Palestina i el Sàhara no moren innocents a les mans dels seus governs. Ai, calla. Que allí no hi ha petroli. I, com ve sent habitual, el PP ha donat el seu suport a aquest embull.

1

Han vist el diferents que són el PSOE i el PP? Res a veure l’u amb l’altre! Són dos pols completament oposats.

1

Senyores; senyors:

1

Hi ha més formes de fer les coses. Existeixen més possibilitats de les quals es creuen. No es deixen enganyar o arrossegar per la massa. Cerquen a un partit que represente els seus interessos i, per minoritari que siga, voten-lo. Sempre serà millor que dipositar la seua confiança en dos partits que duen governant des del 82 i ja han tingut moltes oportunitats de canviar les coses a millor.

1

Voten amb ganes, amb il·lusió i amb esperança de canvi. No ho facen per por. Potser, i només potser, si tots ho férem així, la cosa seria ben distinta.

1

Encara queden dies; encara puc donar més canya i menjar-los més el cap. Però per a això haurien de romandre tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

(more…)

Acampanyat (IV): Per què no votar a uns… / Acampañado (IV): Por qué no votar a unos…

12 Mai 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Com? Encara estem amb el mateix? Segueixen pensant que votar al PPSOE és una bona idea? Encara creuen que ells poden salvar-los de la catàstrofe que ells mateixos han organitzat? Vinga ja! Ah, que és de debò… Doncs deixen-me que tracte de dissuadir-los una vegada més. A continuació els presente motius per a no votar ni farts de vi al PP a el País Valencià:

1

1. Tenim el major nivell de fracàs escolar, xiquets/as que han passat tota la seua etapa escolar en barracots, som la 3ª autonomia que menys inverteix per alumne/a, a més de ser l’autonomia que pitjors resultats obté en primària.

2. Contem amb la pitjor sanitat d’Espanya i som la 2ª autonomia que menys inverteix en sanitat per habitant. No obstant això, s’obstinen en publicitar el nou hospital La Fe com un gran projecte plenament operatiu…

1

3. Els valencians i valencians som els ciutadans amb els 2º salaris més baixos encara que estiguem entre els quals més hores treballen.

1

4. La inversió en I+D+I és un 30% més baixa que la mitjana espanyola.

1

5. Som l’autonomia amb major deute/PIB: cada valencià deu 4.356 €

1

6. La renda per càpita respecte a la mitjana espanyola ha baixat en aquests últims 15 anys, situant-nos entre les autonomies més pobres, situació que s’agreuja al ser la 3ª autonomia amb major taxa d’atur amb 600.000 aturats.

1

7. S’ha destruït de forma irreversible la costa per una construcció salvatge, “motor econòmic” de la Comunitat i que ens ha dut a tindre una de les majors taxes d’atur d’Europa.

1

8. S’han lapidat milions d’euros en projectes fracassats: Terra Mítica, la Fórmula 1, la Ciutat de la Llum a Alacant, Mundo Ilusión, l’Aeroport de Castelló (sí, aquest que és perquè es passegen les persones), la Volvo Ocean Race, el Ágora, La Torre de la Música, Les tres torres de Calatrava que no es van a construir,…

1

9. Les empreses públiques del Consell són cada vegada més insostenibles, les fundacions del Consell tanquen amb 95,2 mil. de deute i el Consell no executa ni la meitat dels projectes ferroviaris.

1

10. Som una de les autonomies on pitjor s’aplica la llei de dependència: un 42% esperen rebre les ajudes que els corresponen.

1

11. La vergonya que suposa que Camps no haja volgut rebre a les famílies de les víctimes del major accident de metro en la història d’Espanya. 43 morts + 47 ferits = 0 responsables.

1

12. La indignitat que és l’acceptar que els dirigents de les principals institucions estiguen imputats per corrupció i seguisquen en els seus càrrecs. Fem un cop d’ull ràpid. Tenim:

– El cas Gürtel

– El finançament il·legal

– El cas Fabra

– El cas Brugal

– La trama de fundacions, com per exemple: Blasco subvenciona amb 390.500 euros a una fundació que lidera la seua esposa

– Els diners que mai va arribar a Nicaragua

– Els vestits de Camps

– 250 càrrecs públics imputats

– 1/3 diputats del PP estan imputats

1

13. Conseqüentment, som la segona autonomia menys transparent i la qual més fallades té del Tribunal Constitucional per vulnerar els drets dels diputats de l’oposició.

1

14. Els nostres mitjans de comunicació estan completament al servei del govern, manipulant i ocultant informació, censurant qualsevol notícia crítica amb el Consell. Aquesta mateixa censura es dóna en les Corts amb els vetos constants a l’oposició.

1

15. La nostra llengua pròpia ha perdut difusió i recolçament constant, i més si tenim en compte la censura a TV3 i els atacs als partidaris de la unitat de la llengua. Però clar, calia gastar milions d’euros en recursos davant el tribunal constitucional per a recórrer que el valencià i el català no són la mateixa llengua i acabar claudicant i acceptant els fets lingüístics, històrics i socials.

1

16. I, finalment, el PP duu 16 anys governant en la nostra comunitat i és hora de propiciar un canvi que restaure les institucions i instaure un govern al servei de la ciutadania.

1

Segur que em deixe coses en el tinter; que cada ciutadà pot pensar en una raó per a no votar al PP. Segur que, d’una forma o altra, aquest govern els ha perjudicat. Si és així, compartisquen-ho. I recorden: no voten a aquesta colla de criminals i interessats. Per favor.

1

Per a anar acabant, uns minuts musicals de dos grups amb estils molt distints, però amb una cosa en comú: la llengua i les ganes de canvi. Amb vostès, ARRAP i Al Tall:

1

I això és tot per avui. Seguisquen atents perquè el pròxim dia parlarem de per què no s’ha de votar als traïdors del PSOE. Ja ho saben: per a seguir amb la lluita pel canvi, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

(more…)

Acampanyat (III) / Acampañado (III)

11 Mai 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

No només d’eleccions viu l’ésser humà: el canvi passa per la participació i la lluita pel canvi contra el sistema. Aprenguem formes pacífiques de fer-ho:

1

Entrevista a Antonio Graella i Pilar Almenar, portaveus de la plataforma “Democracia Real Ya! Toma la calle” a València: “Defensem una democràcia participativa que trenque amb el vici del bipartidisme”

1

“Nosaltres els aturats, els mal remunerats, els subcontractats, els precaris, els joves….no som mercaderia en mans de polítics i banquers”. Amb aquesta contundent proclama la Plataforma “Democracia Real Ya! Toma la calle” ha convocat manifestacions el pròxim 15 de maig, a les 18,00 hores, en el centre de totes les capitals de l’estat espanyol. La convocatòria transcendeix sigles, banderes i ideologies: s’apel·la a la gent del carrer en la seua condició de ciutadà/na. Antonio Graella i Pilar Almenar, portaveus de “Democracia Real Ya!” a València expliquen en aquesta entrevista els objectius i propostes de la nova iniciativa.

1

Com naix Democracia Real Ya?

Fa uns cinc mesos, d’una manera molt senzilla. Quatre persones de Madrid obrin una pàgina en Facebook en la qual van penjant la informació i les convocatòries, a les quals van sumant-se ciutadans particulars i organitzacions socials. Hi ha actualment uns 400 col·lectius adherits en tot l’estat i, el pròxim 15 de maig, la gent eixirà al carrer, a més d’en 37 ciutats de l’estat espanyol, en països com França, Alemanya, Portugal i República Txeca. En València vam estar prop d’un mes i mig organitzant-nos.

1

A qui es dirigeix la plataforma i quins són els seus principals objectius?

Nosaltres no som polítics, líders, periodistes ni professionals de la comunicació. Som una plataforma que funciona al marge de partits i sindicats, i que reivindica, de manera pacífica, la democràcia participativa i la unió dels moviments socials a partir d’un funcionament assembleari. Volem que se’ns tinga en compte com ciutadans i trencar amb l’actual bipartidisme que vicia la democràcia. Joves, desocupats, mestresses, treballadors autònoms, subcontractats, precaris són, en tant ciutadans o organitzats en col·lectius, els nostres principals destinataris.

1

Penseu que la crisi econòmica i els seus punyents efectes socials han ajudat que sorgisca aquesta iniciativa?

Sens dubte. L’estat espanyol frega els 5 milions de desocupats. Som campions d’Europa en atur, precarietat i falta de transparència. En paral·lel, els alts directius de les empreses espanyoles són els millor pagats de la UE i el seu sou no ha deixat de pujar des que va començar la crisi. Les grans empreses, per si no fos poc, declaren beneficis milionaris mentre signen Eres i deixen sense treball a centenars de persones. Si a açò s’agrega que els bancs es queden amb les nostres cases i ens condemnen a seguir pagant-los quasi per a tota la vida, vam pensar que hi ha raons més que sobrades per a eixir al carrer.

1

Com es pot sotmetre a control a bancs i entitats financeres? Hauria de recuperar l’estat la seua capacitat d’intervenció?

Per descomptat. Per exemple, som partidaris de prohibir qualsevol rescat o injecció de capital a entitats bancàries. A les quals tinguen dificultats se’ls ha de deixar que s’enfonsen o, com alternativa, ser nacionalitzades amb la finalitat de constituir una banca pública sota control social. Sobra dir els bancs haurien de retornar tot el capital públic rebut. A les entitats financeres, a més, se’ls elevarien els impostos i se’ls prohibirien les inversions en paradisos fiscals. Totes aquestes mesures es completarien amb sancions als moviments especulatius i la dolenta praxi bancària.

1

És a dir, que l’estat recupere la fiscalitat com eina per a repartir la riquesa.

Començant per un augment del tipus impositiu a les grans fortunes i l’eliminació de les SICAV, societats d’inversions en les quals els rics col·loquen els seus patrimonis. Continuant pel control real i efectiu del frau fiscal i de la fugida de capitals a paradisos fiscals, i la recuperació de l’impost sobre el patrimoni. Però aquestes mesures no són suficients si s’apliquen en un sol país, per això plantegem l’aplicació d’una taxa a les transaccions internacionals, la denominada Taxa Tobin.

1

Quines propostes concretes plantejau per a la lluita contra l’atur?

Hi ha un conjunt de mesures que considerem essencials. Per exemple, el repartiment del treball mitjançant les reduccions de jornada i la conciliació de la vida familiar i laboral, fins a acabar amb l’atur estructural, és a dir, per sota del 5%; tornar a les jubilacions als 65 anys i no admetre augments fins que desaparega l’atur juvenil; restablir el subsidi de 426 euros per a tots els desocupats de llarga durada. A més, caldria fer impossibles els acomiadaments col·lectius o per causes objectives en les grans empreses amb beneficis.

1

I en matèria d’habitatge?, ara que els desnonaments estan a l’ordre del dia.

Precisament plantegem en aquest sentit que es permeta la dació en paga dels habitatges per a cancel·lar les hipoteques, una mesura que alleujaria la situació de moltes famílies i que el govern de Zapatero es nega a acceptar. Una altra de les idees és potenciar el lloguer. En primer lloc, amb ajudes a joves i persones amb pocs recursos perquè puguen arrendar un habitatge. A més, l’estat hauria d’expropiar l’estoc d’habitatges construïts i que no s’han venut per a oferir-les en règim de lloguer protegit.

1

En el vostre manifest arribeu a dir que “uns ens considerem progressistes, altres més conservadors; uns tenim ideologies ben definides, uns altres ens considerem apolítics”. Pot açò dur a la dispersió i atraure companyies no desitjades?

Aquest punt mereix un aclariment. La plataforma és apartidista però no apolítica. Els afiliats i militants de partits i sindicats poden participar, però com ciutadans particulars. La qüestió és promoure processos inclusius, que no excloguen a ningú. És aquesta la raó, que ningú se sent exclòs, per la qual no figuren en la plataforma sigles de partits ni de sindicats. Òbviament, pel contingut de les nostres propostes, no s’acostarà a nosaltres cap organització d’extrema dreta.

1

Subratlleu a més la vostra estructura assembleària, que trenca amb les tradicionals fórmules organitzatives dels partits polítics.

Si defensem una democràcia real i participativa, l’estructura organitzativa més natural i coherent és l’assemblea, perquè tot el món puga participar pel simple fet de ser ciutadà. Pensem, a més, que la participació política no es pot limitar a votar cada quatre anys i per això, a més de les assemblees, defensem iniciatives com la recollida de signatures per a presentar una iniciativa legislativa popular. Per exemple, en el Patio Maravillas de Madrid van arribar a reunir-se 150 persones, entre ciutadans particulars i representants d’organitzacions socials, per a suggerir idees i debatre propostes. El mateix hem fet en el centre cultural Arte-Facto de València.

1

Hi ha algun referent amb el qual us sentiu identificats?

Ens sembla molt significatiu el que està ocorrent a Islàndia com exemple d’assoliments que pot arribar a la mobilització ciutadana, entre uns altres, negar-se mitjançant referèndum a pagar el deute amb els bancs, perseguir als banquers responsables de la crisi o l’elaboració d’una nova constitució amb la participació dels ciutadans. M’agradaria subratllar, de totes maneres, la importància de plantejar propostes en positiu i no quedar-se en la crítica. És a dir, no només queixar-se. També cal organitzar-se i lluitar.

1

Finalment, en el vostre manifest parleu d’una “revolució ètica”, En quin sentit la considereu necessària?

Hi ha una evidència avui dia. El poder econòmic i financer s’imposa a les persones. Per això, la revolució ètica consisteix a recuperar la dimensió humana de la vida i anteposar-la al món de l’economia i les finances. En altres paraules, recuperar la democràcia, que de manera tan lamentable ha anat degradant-se fins al punt que hem d’adjectivar-la, com “real” o “participativa”, quan parlem d’ella. Açò posa de manifest que a la democràcia la hi han buidat de contingut.

1

I res més per avui: les reivindicacions ciutadanes seguiran demà. No se les poden perdre, com sempre, a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal.

1

1

Spanish version

No sólo de elecciones vive el ser humano: el cambio pasa por la participación y la lucha por el cambio contra el sistema. Aprendamos formas pacíficas de hacerlo:

1

Entrevista a Antonio Parrilla y Pilar Almenar, portavoces de la plataforma “Democracia Real Ya! Toma la calle” en Valencia: “Defendemos una democracia participativa que rompa con el vicio del bipartidismo”

1

“Nosotros los desempleados, los mal remunerados, los subcontratados, los precarios, los jóvenes….no somos mercancía en manos de políticos y banqueros”. Con esta contundente proclama la Plataforma “Democracia Real Ya. Toma la calle” ha convocado manifestaciones el próximo 15 de mayo, a las 18,00 horas, en el centro de todas las capitales del estado español. La convocatoria trasciende siglas, banderas e ideologías: se apela a la gente de la calle en su condición de ciudadan@. Antonio Parrilla y Pilar Almenar, portavoces de “Democracia Real Ya” en Valencia explican en esta entrevista los objetivos y propuestas de la nueva iniciativa.

1

¿Cómo nace Democracia Real Ya?

Hace unos cinco meses, de una manera muy sencilla. Cuatro personas de Madrid abren una página en Facebook en la que van colgando la información y las convocatorias, a las que van sumándose ciudadanos particulares y organizaciones sociales. Hay actualmente unos 400 colectivos adheridos en todo el estado y, el próximo 15 de mayo, la gente saldrá a la calle, además de en 37 ciudades del estado español, en países como Francia, Alemania, Portugal y República Checa. En Valencia llevamos cerca de un mes y medio organizándonos.

1

¿A quién se dirige la plataforma y cuáles son sus principales objetivos?

Nosotros no somos políticos, líderes, periodistas ni profesionales de la comunicación. Somos una plataforma que funciona al margen de partidos y sindicatos, y que reivindica, de manera pacífica, la democracia participativa y la unión de los movimientos sociales a partir de un funcionamiento asambleario. Queremos que se nos tenga en cuenta como ciudadanos y romper con el actual bipartidismo que vicia la democracia. Jóvenes, parados, amas de casa, trabajadores autónomos, subcontratados, precarios son, en tanto ciudadanos u organizados en colectivos, nuestros principales destinatarios.

1

¿Pensáis que la crisis económica y sus lacerantes efectos sociales han ayudado a que surja esta iniciativa?

Sin duda. El estado español roza los 5 millones de parados. Somos campeones de Europa en desempleo, precariedad y falta de transparencia. En paralelo, los altos directivos de las empresas españolas son los mejor pagados de la UE y su sueldo no ha dejado de subir desde que empezó la crisis. Las grandes empresas, por si fuera poco, declaran beneficios millonarios mientras firman EREs y dejan sin trabajo a cientos de personas. Si a esto se agrega que los bancos se quedan con nuestras casas y nos condenan a seguir pagándolos casi de por vida, pensamos que hay razones más que sobradas para salir a la calle.

1

¿Cómo se puede someter a control a bancos y entidades financieras? ¿Debería recuperar el estado su capacidad de intervención?

Por supuesto. Por ejemplo, somos partidarios de prohibir cualquier rescate o inyección de capital a entidades bancarias. A las que tengan dificultades se les debe dejar que quiebren o, como alternativa, ser nacionalizadas con el fin de constituir una banca pública bajo control social. Sobra decir los bancos tendrían que devolver todo el capital público recibido. A las entidades financieras, además, se les elevarían los impuestos y se les prohibirían las inversiones en paraísos fiscales. Todas estas medidas se completarían con sanciones a los movimientos especulativos y la mala praxis bancaria.

1

Es decir, que el estado recupere la fiscalidad como herramienta para repartir la riqueza.

Empezando por un aumento del tipo impositivo a las grandes fortunas y la eliminación de las SICAV, sociedades de inversiones en las que los ricos colocan sus patrimonios. Continuando por el control real y efectivo del fraude fiscal y de la fuga de capitales a paraísos fiscales, y la recuperación del impuesto sobre el patrimonio. Pero estas medidas no son suficientes si se aplican en un solo país, por eso planteamos la aplicación de una tasa a las transacciones internacionales, la denominada Tasa Tobin.

1

¿Qué propuestas concretas planteáis para la lucha contra el paro?

Hay un conjunto de medidas que consideramos esenciales. Por ejemplo, el reparto del trabajo mediante las reducciones de jornada y la conciliación de la vida familiar y laboral, hasta acabar con el desempleo estructural, es decir, por debajo del 5%; volver a las jubilaciones a los 65 años y no admitir aumentos hasta que desaparezca el paro juvenil; restablecer el subsidio de 426 euros para todos los parados de larga duración. Además, habría que hacer imposibles los despidos colectivos o por causas objetivas en las grandes empresas con beneficios.

1

¿Y en materia de vivienda?, ahora que los desahucios están a la orden del día.

Precisamente planteamos en este sentido que se permita la dación en pago de las viviendas para cancelar las hipotecas, una medida que aliviaría la situación de muchas familias y que el gobierno de Zapatero se niega a aceptar. Otra de las ideas es potenciar el alquiler. En primer lugar, con ayudas a jóvenes y personas con pocos recursos para que puedan arrendar una vivienda. Además, el estado debería expropiar el stock de viviendas construidas y que no se han vendido para ofrecerlas en régimen de alquiler protegido.

1

En vuestro manifiesto llegáis a decir que “unos nos consideramos progresistas, otros más conservadores; unos tenemos ideologías bien definidas, otros nos consideramos apolíticos”. ¿Puede esto llevar a la dispersión y atraer compañías no deseadas?

Este punto merece una aclaración. La plataforma es apartidista pero no apolítica. Los afiliados y militantes de partidos y sindicatos pueden participar, pero como ciudadanos particulares. La cuestión es promover procesos inclusivos, que no excluyan a nadie. Es esta la razón, que nadie se sienta excluido, por la que no figuran en la plataforma siglas de partidos ni de sindicatos. Obviamente, por el contenido de nuestras propuestas, no se acercará a nosotros ninguna organización de extrema derecha.

1

Subrayáis además vuestra estructura asamblearia, que rompe con las tradicionales fórmulas organizativas de los partidos políticos.

Si defendemos una democracia real y participativa, la estructura organizativa más natural y coherente es la asamblea, para que todo el mundo pueda participar por el mero hecho de ser ciudadano. Pensamos, además, que la participación política no se puede limitar a votar cada cuatro años y por eso, además de las asambleas, defendemos iniciativas como la recogida de firmas para presentar una iniciativa legislativa popular. Por ejemplo, en el Patio Maravillas de Madrid llegaron a reunirse 150 personas, entre ciudadanos particulares y representantes de organizaciones sociales, para sugerir ideas y debatir propuestas. Lo mismo hemos hecho en el centro cultural Arte-Facto de Valencia.

1

¿Hay algún referente con el que os sintáis identificados?

Nos parece muy significativo lo que está ocurriendo en Islandia como ejemplo de logros que puede alcanzar la movilización ciudadana, entre otros, negarse mediante referéndum a pagar la deuda con los bancos, perseguir a los banqueros responsables de la crisis o la elaboración de una nueva constitución con la participación de los ciudadanos. Me gustaría subrayar, de todos modos, la importancia de plantear propuestas en positivo y no quedarse en la crítica. Es decir, no sólo quejarse. También hay que organizarse y luchar.

1

Por último, en vuestro manifiesto habláis de una “revolución ética”, ¿En qué sentido la consideráis necesaria?

Hay una evidencia hoy en día. El poder económico y financiero se impone a las personas. Por ello, la revolución ética consiste en recuperar la dimensión humana de la vida y anteponerla al mundo de la economía y las finanzas. En otras palabras, recuperar la democracia, que de manera tan lamentable ha ido degradándose hasta el punto de que hemos de adjetivarla, como “real” o “participativa”, cuando hablamos de ella. Esto pone de manifiesto que a la democracia se la ha vaciado de contenido.

1

Y nada más por hoy: las reivindicaciones ciudadanas seguirán mañana. No se las pierdan, como siempre, a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Acampanyat (II) / Acampañado (II)

10 Mai 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

I seguim amb la nostra campanya:

Espere que en l’entrada anterior els convencera perquè acudisquen a votar el dia 22. Recorden: el seu vot pot canviar moltes més coses del que els fan creure els quals sempre estan en el poder. Conseqüentment, a més d’anar a les urnes, també han de saber a qui votar.

1

Si és vostè un amant de les mesures que s’estan prenent, no hi ha dubte que valga: vote al PP o al PSOE. Ambdós fan el mateix: destruir les conquestes socials que cap amo ens va regalar; va haver de morir gent en vagues, manifestacions i guerres al llarg de la història per a aconseguir els estats socials i democràtics de dret que els peixos grossos ara ens volen arravassar.

1

Així que jo tinc clar el que faré el dia 22 de maig: anar a votar a la força política que crec que millor defensa els interessos de la ciutadania; la qual es preocupa per les nostres necessitats, no per les dels empresaris i banquers; un partit transparent, democràtic, participatiu i actiu, marginat en els mitjans de comunicació per defensar interessos contraris als dels poderosos. El 22 de maig jo vaig a votar a Esquerra Unida.

1

Els convide que es prenguen un temps i es lligen les seues propostes en política local i autonòmica, amb les seues propostes més concretes per als ajuntaments valencians i la nostra comunitat. No poden saber si val la pena votar-los o no si no ho fan. Creguen-me: EU demostra que hi ha altra forma de fer les coses.

1

I els deixe amb una cosa més lleugera. En primer lloc, el vídeo de campanya per a el País Valencià:

1

I per a rematar, aquest altre vídeo, basat en un text del genial Eduardo Galeano:

1

No desesperen molt: només queden 10 dies de campanya. Espere que siga el temps suficient per a convèncer-los. Encara que només hi ha una forma de saber-ho: romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version 

Y seguimos con nuestra campaña:

Espero que en la entrada anterior les convenciese para que acudan a votar el día 22. Recuerden: su voto pueda cambiar muchas más cosas de lo que les hacen creer los que siempre están en el poder. Consecuentemente, además de ir a las urnas, también han de saber a quién votar.

1

Si es usted un amante de las medidas que se están tomando, no hay duda que valga: vote al PP o al PSOE. Ambos hacen lo mismo: destruir las conquistas sociales que ningún amo nos regaló; tuvo que morir gente en huelgas, manifestaciones y guerras a lo largo de la historia para conseguir los estados sociales y democráticos de derecho que los peces gordos ahora nos quieren arrebatar.

1

Así que yo tengo claro lo que haré el día 22 de mayo: ir a votar a la fuerza política que creo que mejor defiende los intereses de la ciudadanía; la que se preocupa por nuestras necesidades, no por las de los empresarios y banqueros; un partido transparente, democrático, participativo y activo, marginado en los medios de comunicación por defender intereses contrarios a los de los poderosos. El 22 de mayo yo voy a votar a Izquierda Unida.

1

Les invito a que se tomen un tiempo y se lean sus propuestas en política local y autonómica, con sus propuestas más concretas para los ayuntamientos valencianos y nuestra comunidad. No pueden saber si vale la pena votarles o no si no lo hacen. Créanme: IU demuestra que hay otra forma de hacer las cosas.

1

Y les dejo con algo más ligero. En primer lugar, el vídeo de campaña para el País Valenciano:

1

Y para rematar, este otro vídeo, basado en un texto del genial Eduardo Galeano:

1

No desesperen mucho: sólo quedan 10 días de campaña. Espero que sea el tiempo suficiente para convencerles. Aunque sólo hay una forma de saberlo: ¡permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Acampanyat / Acampañado

9 Mai 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Bo. Doncs ja estem de campanya electoral. Se senten amb ganes? Ja. Clar. Normal. Veure als moniatos de torn llançant perles per la TV o als seus candidats locals besant xiquets no és plat de bon gust. De fet, segurament el estar fart els duga a no acudir a les urnes el dia 22. Jo no pense obligar a ningú a fer res que no vulga, però pensen açò:

1

Per desgràcia, se’ns diu que aquest és un país “democràtic”. No se’ns permet formar part activa en la presa de decisions. En lloc d’això, ens enganyen a l’afirmar que delegar durant 4 anys en un representant és la millor manera de gestionar els nostres diferents governs. La majoria d’aqueixos representants no tornen a consultar als seus electors fins que necessiten que els tornen a triar.

1

Vist com està l’assumpte, el que hem de fer és votar a forces polítiques que defensen un canvi: cal aconseguir una democràcia participativa que li retorne el poder al poble i no convertisca els nostres vots en una simple mercaderia que mantinga l’estatu quo. Si, malgrat tot açò, encara no estan convençuts per a anar a votar, deixen-me que els presente la reflexió que ens brinda el bloc La libreta en blanco sobre la importància de votar. Vegen que no és el mateix abstenir-se, votar en blanc o ficar en la papereta un vot nul:

1

Si no votes, probablement és per a expressar el teu descontentament amb la situació de la política espanyola. Probablement digues “estic en contra d’un sistema que em pren el pèl, així que no participe en el sistema“. Alguns dels quals han muntat la pàgina de Facebook de malestar.org, pensen així. Molts de vosaltres segur que també. No obstant això, els no-vots en el sistema electoral espanyol no conten mai. Ni per a malament, ni per a bé.

1

Posem-nos en antecedents. En 2010 igual que en 2006, la força més votada en les eleccions catalanes va ser l’abstenció, amb un 40% i 43% d’abstencions respectivament. Cap partit va superar aqueixos percentatges en cap de les dues ocasions. Ni tan sols el partit més votat, CIU. De fet en les de 2006, a pesar de no haver guanyat cap, els partits del tripartitt es van proposar tombar al partit més votat i ajuntant els seus trocets, van fer govern per sobre de la voluntat popular.

1

El cas del referèndum per a la Constitució Europea és el més xocant. Segons el Govern, de cara a la Unió Europea, vam ser el primer país a aprovar la Constitució Europea per majoria en referèndum. El cas és que sí, el 76% dels vots va ser per al sí, per la qual cosa la Constitució va ser aprovada per una àmplia majoria. Això sí, solament va anar a votar el 42% del cens. Quasi el 60% dels espanyols es va quedar a casa. Va ser la participació més baixa de tota la història de la democràcia. Va servir per a demostrar alguna cosa? No. La Constitució es va aprovar malgrat això.

1

Per tant, a Espanya, l’abstenció no significa que estigues en contra del sistema. En Espanya el teu no-vot es va a prendre com un vot a la majoria. Un “em dóna igual el que isca, ja veurem com me les apanye després”. Si realment et dóna igual el que isca, perfecte. Si et dóna igual que puge l’atur, la gasolina, les hipoteques, la delinqüència… En fi, ets lliure de no votar. Però si estàs fart, no tens més remei que anar a votar si vols que se’t escolte. Si no, la teua abstenció se la hi van a passar pel folre.

1

Per altra banda està el vot nul: el vot nul és el vot ambigu. Els vots amb paperetes no oficials, vots a més d’un candidat, vots trencats, vots amb dibuixets,… Tots aqueixos són vots nuls, perquè encara que el votant s’ha personat per a donar el seu vot, el vot no s’até a les regles dels vots.

1

Aquest vot, igual que les abstencions, no suma vots en el còmput global de vots emesos i, per als efectes, és el mateix. Es registra com nul perquè la comptabilització al final de la jornada, entre vàlids, nuls i abstencions, sume el 100% i ningú diga que ha sigut una enganyifa.

1

Històricament, a Espanya, sempre hi ha hagut molt pocs vots nuls. En les generals només ha superat el 1% les primeres 4 eleccions de 1977, 1979, 1982 i 1986, i l’hi podríem atribuir perfectament que estaven encara aprenent com funcionava això de votar.

1

El fet que el vot nul no siga computable ho fa una molt dolenta elecció si vols canviar les coses. Amb caràcter general, a Espanya funciona igual que una abstenció. I si les abstencions no fan res pel canvi, imagina’t el que fan els vots nuls que pràcticament no superen el 2%.

1

Finalment, està el vot en blanc. Segons la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, en el seu article 96, punt 5: “Es considera vot en blanc, però vàlid, el sobre que no continga papereta i, a més, en les eleccions per al Senat, les paperetes que no continguen indicació a favor de cap dels candidats”.

1

Quina és la diferència d’una abstenció i d’un vot nul? El tema que siga un vot “vàlid”. El vot en blanc és vàlid perquè sí compta per al còmput final de vots. Però si et penses que es va a traduir en escons en blanc, t’equivoques de ple. Llavors, què es fa amb ells?

1

Si has escoltat que són vots que es donen al partit més votat, o que es distribueixen entre els més votats, no és cert. Però sí perjudiquen als partits menys votats. En Espanya no s’utilitza un sistema proporcional normal i lògic, en el qual cada partit es duu el tant per cent d’escons que ha aconseguit en les urnes. En Espanya vam utilitzar una complicada fórmula matemàtica, la llei d’Hont, amb una regla d’eixida bàsica: si no arribes al 3% dels vots, no entres en el joc. Els vots en blanc, encara que no se li reparteixen a ningú, si que fan el sac de vots més gran, amb el que els percentatges, es fan més menuts. Com a conseqüència els partits amb menys vots ixen perdent.

1

A més, els articles 68 i 69 de la Constitució Espanyola estableixen que la circumscripció electoral per a les eleccions generals (Congrés i Senat) és la província. Això vol dir que, encara que un partit es passe del 3% en el recompte de vots nacional, si província a província no arriba al 3%, queda eliminat. En les últimes eleccions generals, li va passar A IU de manera escandalosa. Encara que va traure més vots que CIU en les eleccions al Congrés, va traure 8 diputats menys. Per què? Perquè circumscripció a circumscripció havia quedat eliminada, a pesar de tenir un total nacional superior.

1

En les pròximes eleccions municipals i autonòmiques passa tres quarts del mateix. Cada autonomia té la seua pròpia Llei Electoral, sent la Valenciana de les més feridores contra els partits minoritaris, ja que eleva el mínim al 5%. No obstant això, com la circumscripció electoral segueix sent la província, encara que un partit arribe al 5% global en totes les províncies de l’autonomia, o fins i tot al 10%, o al 12%, no tindrà accés a escó si no arriba al 5% almenys en una d’elles.

1

Per això votar en blanc fa més difícil als partits menuts arribar a obtenir escons, o el que és el mateix, fa més fàcil als partits majoritaris obtenir-los. Per aquest motiu el vot en blanc acresca les injustícies electorals.

1

La conclusió és que et pots queixar tot el que vulgues, tenim llibertat d’expressió, però si no sals a votar el 22 de maig, les coses no van a canviar. Clar, veient que abstenir-te no és una opció, trencar la teua papereta tampoc i deixar el sobre buit menys encara… què fem? Doncs votar a forces polítiques que realment es preocupen pels interessos de la ciutadania.

1

Què aconsegueixes amb això? En primer lloc, si diversifiquem el vot, la llei d’Hont és més difícil d’aplicar i menys abusiva. Repartir els escons entre cinc partits on dos queden eliminats i altres dos tenen en conjunt el 70% dels vots restants és afavorir el bipartidisme. Si baixem aqueix 70% i pugem la resta, afavorim que la representació en les corts autonòmiques i els ajuntaments siga més equitatiu i castiguem veritablement a la classe política assentada, perquè llavors és quan veritablement perden poder.

1

En segon lloc, ajudem que les formacions polítiques que queden injustament excloses per la barrera del 3% o el 5% i la circumscripció electoral tinguen opcions a aconseguir escons en les autonomies. Encara que no aconseguisquen tots els quals els corresponen per dret percentualment, almenys tindran l’oportunitat de deixar escoltar la seua veu i defensar el teu vot.

1

Finalment aconseguim un canvi encara més gran: en la ciutadania. Així que no votes indiscriminadament. Informa’t de les alternatives i escull la qual et semble millor a tu. La ciutadania tendeix a pensar que si no votem PP cal votar PSOE, perquè PP i PSOE ens conviden a pensar així. Però això no és cert. Hi ha altres partits als quals, tal vegada per ser menuts, tal vegada per pensar que no van a arribar a aqueix 3%, tal vegada per pensar que és llençar el teu vot, no els dónes ni l’oportunitat de llegir-te el seu programa electoral. I si tenen idees bones? Vas a permetre que es perden aqueixes idees per seguir la mateixa tendència de sempre? I si volen canviar aquest sistema electoral per un millor? No seria això digne de ser votat?

1

Doncs ja saben: no s’ho pensen i acudisquen a les urnes el dia 22. El crear altra Espanya i una veritable democràcia està en les seues mans. I vagen preparant-se perquè aquest parell de setmanes el bloc va a ser monotemàtic: és el mínim que puc fer per a col·laborar. Així que ja saben: per a més informació sobre els efectes del seu vot, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

(more…)

Celebració endarrerida / Celebración atrasada

5 Mai 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

M’haurien de perdonar: el passat 1 de maig va ser el dia de classe treballadora. Vaig assistir aqueix dia a la manifestació, com ve sent costum en mi. Fins i tot vaig eixir en les notícies de la Sexta! El que passa és que enguany aquesta celebració coincidia amb una cosa més familiar: el dia de la mare.

1

Per això, encara que arribe una mica tard, vull desitjar un feliç dia de la mare, eh, nanos?

1

Eh, per què em mireu així? Sobretot tu, Rorschach! Que la teua mare et va criar! Què aneu a fer-me? No. No. Noooooooooooooooo!!!

1

ENCARA ET PASSA POC. PER LLEST. EN FI… PER A MÁS FELICITACIONS INADEQUADES, ROMANGUEN TUNEJATS A LA MATEIXA SLOWPOKORA EN EL MATEIX SLOWPOKANAL.

1

1

Spanish version 

Me tendrán que perdonar: el pasado 1 de mayo fue el día de clase trabajadora. Asistí ese día a la manifestación, como viene siendo costumbre en mí. ¡Hasta salí en las noticias de la Sexta! Lo que pasa es que este año esta celebración coincidía con algo más familiar: el día de la madre.

1

Por eso, aunque llegue algo tarde, quiero desear un feliz día de la madre, ¿eh, chicos?

1

Eh, ¿por qué me miráis así? ¡Sobre todo tú, Rorschach! ¡Que tu madre te crió! ¿Qué vais a hacerme? No. No. ¡¡¡Noooooooooooooooo!!!

1

AÚN TE PASA POCO. POR LISTO. EN FIN… PARA MÁS FELICITACIONES INADECUADAS, PERMANEZCAN TUNEADOS A LA MISMA SLOWPOKORA EN EL MISMO SLOWPOKANAL.

Dies de col·legi (VI) / Días de colegio (VI)

3 Mai 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Grans ments pensants; éssers completament aïllats del món de l’ensenyament després d’anys en un despatx; ploms que no paren de dir-nos que usem pissarres digitals, tablets i altres bajanades:

1

Vegen i aprenguen.

1

He dit.

(more…)