Archive for Abril de 2011

What a rip off!

19 Abril 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Recorden el trash entre amics? Si, home: allò de veure els col·legues pelis cutres en el cinema. Sí, sí, allò de Megapiranya.

1

Resulta que els trailers que es van emetre abans que arrancara la pel·lícula eren l’única cosa seriosa de tot aquell assumpte. Ho promet. Un dels anuncis dels patrocinadors em va molestar. I molt. És aquest:

1

Vaja, vaja. Quina demostració! M’he quedat amb el cul tort. Així es publicita una beguda, tios! Però deixem de costat el meu entusiasme i la meua devoció per la Coca Cola (incoming sarcasm) i deixen-me que analitze per a vostès un parell de punts:

– Aqueixa gent havia demanat una Coca Cola normal i no s’havien prestat voluntaris per a cap estudi de mercat. Què els dóna dret a canviar-los el que havien demanat si ja havien pagat per ell? I no, no m’importa que després els conviden a no-res. I aquesta és una altra.

– No crec que publicitar que el 43% d’aqueixa gent després va demanar Zero siga bona idea. Al cap i a la fi, demostra que el 57% restant sí va notar alguna cosa i no la va voler ni regalada…

– Al posar un got més menut dins del seu, han pagat el mateix per menys quantitat. El que s’ha dit: després els regalen una altra beguda, però m’agradaria veure de quina grandària…

– Ningú s’ha parat a plantejar-se que, potser, poguera haver algú al·lèrgic o intolerant als edulcorants artificials de la Zero? Què passa, que tenien un metge esperant a l’eixida del cinema, no?

– Exactament, què prova aquest anunci, a més de que la majoria de la gent segueix preferint la beguda original? Bo, això i que els creadors de Coca Cola són uns tipets molt deixondits, és clar. Ho dic perquè no demostra absolutament res perquè açò té de mètode empíric el que jo de corista: com sabem que el refresc que han servit és realment Coca Cola Zero i no la clàssica? Perquè ho posa en l’aixeta i en el got? Clar, és cert. Una aixeta i un got de Zero no es poden omplir de Coca Cola perquè si això ocorreguera, seria la fi del món! No et fot…

1

Supose que es pot desprendre de les meues paraules que estic furiós o irritat. Res més lluny: gràcies als publicistes eixerits sempre tinc material per a alguna entrada. La trava és que he d’estar sempre atent a la publicitat i el dany cerebral està en camí de ser irreparable i irreversible…

1

I res més per avui. Estiguen encara atents perquè durant aquestes vacances encara haurà un parell d’actualitzacions més. Però tampoc esperen res de l’altre món, que un servidor ha de descansar. Això és tot. Per a més crítiques despietades a una gran multinacional i la seua forma d’anunciar-se, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version 

¿Recuerdan el trash entre amigos? Si, hombre: aquello de ver los colegas pelis cutres en el cine. Sí, sí, lo de Megapiraña.

1

Resulta que los trailers que se emitieron antes de que arrancase la película eran lo único serio de todo aquel asunto. Lo prometo. Uno de los anuncios de los patrocinadores me molestó. Y mucho. Es éste:

1

Vaya, vaya. ¡Qué demostración! Me he quedado con el culo torcido. ¡Así se publicita una bebida, muchachos! Pero dejemos de lado mi entusiasmo y mi devoción por la Coca Cola (incoming sarcasm) y déjenme que analice para ustedes un par de puntos:

– Esa gente había pedido una Coca Cola normal y no se habían prestado voluntarios para ningún estudio de mercado. ¿Qué les da derecho a cambiarles lo que habían pedido si ya habían pagado por él? Y no, no me importa que luego les inviten a nada. Y ésa es otra.

– No creo que publicitar que el 43% de esa gente luego pidió Zero sea buena idea. Al fin y al cabo, demuestra que el 57% restante sí notó algo y no la quiso ni regalada…

– Al poner un vaso más pequeño dentro del suyo, han pagado lo mismo por menos cantidad. Lo dicho: luego les regalan otra bebida, pero me gustaría ver de qué tamaño…

– ¿Nadie se ha parado a plantearse que, quizás, pudiese haber alguien alérgico o intolerante a los edulcorantes artificiales de la Zero? Qué pasa, que tenían un médico esperando a la salida del cine, ¿no?

– Exactamente, ¿qué prueba este anuncio, además de que la mayoría de la gente sigue prefiriendo la bebida original? Bueno, eso y que los creadores de Coca Cola son unos espabilaos, claro está. Lo digo porque no demuestra absolutamente nada porque esto tiene de método empírico lo que yo de corista: ¿cómo sabemos que el refresco que han servido es realmente Coca Cola Zero y no la clásica? ¿Porque lo pone en el grifo y en el vaso? Claro, es cierto. Un grifo y un vaso de Zero no se pueden llenar de Coca Cola porque si eso ocurriese, ¡sería el fin del mundo! No te jode…

1

Supongo que se puede desprender de mis palabras que estoy furioso o irritado. Nada más lejos: gracias a los publicistas listillos siempre tengo material para alguna entrada. La pega es que he de estar siempre atento a la publicidad y el daño cerebral está en camino de ser irreparable e irreversible…

1

Y nada más por hoy. Estén todavía atentos porque durante estas vacaciones todavía habrá un par de actualizaciones más. Pero tampoco esperen nada del otro mundo, que un servidor ha de descansar. Eso es todo. Para más críticas despiadadas a una gran multinacional y su forma de anunciarse, ¡permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

80 anys no són res / 80 años no son nada

14 Abril 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Camarades. Ciutadans i ciutadanes. Treballadors i treballadores:

Permeteu-me un instant de solemnitat: avui la II República Espanyola haguera complit 80 anys. Ja veeu el llarg recorregut que no va poder realitzar el projecte polític i social més ambiciós de la nostra història recent. I tot perquè els intolerants, els envejosos, els covards, els terrateninets, els nobles, els burgesos, les altes institucions clericals i els militars no van acceptar el nou model d’estat.

1

“Eh! Que durant el bienni negre es cremaven esglésies!” I com era la repressió contra les vagues i manifestacions obreres?

1

“Eh! Que en Paracuellos van matar a un munt de gent!” Més gent va matar el bàndol nacional, llestet. Durant la guerra i durant la dictadura.

1

“Eh! Que açò reobri ferides entre espanyols!” No, si això, les tanca. Perquè els que van guanyar van estar escoltant durant 40 anys com eren de bons. I els seus morts van ser màrtirs. Màrtirs! Si fins i tot els van canonitzar!

1

L’única veritat és que havia un govern legítim que va ser enderrocat per una dictadura feixista i que després aquest govern no va ser restituït, sinó que acceptem a aqueix carallot que és el rei. Recordem que el rei va ser designat per Franco com cap de l’estat i al poble no se li va permetre mai opinar sobre el tema.

1

Fa dos anys, ja vaig deixar clara quina és la meua postura sobre la república i en quins principis s’ha de basar. Avui, per a commemorar aquesta data tan assenyalada, els porte dues coses:

1

En primer lloc, gràcies al diari Público, els oferisc la Constitució del 31. Llegeixen-la, escolten-la i diguen-me si és o no és una autèntica meravella.

1

(more…)

Entre col·legues / Entre colegas

12 Abril 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

El divendres passat vaig estar en la FNAC. I no vaig anar a comprar res.

1

“I a què vas anar, Carlos?”

1

A una xarrada. Gràcies per preguntar.

1

“Les que tu tens, guapo.”

1

Quines coses em diuen…. La bona qüestió és que vaig estar en una conferència sobre la influència del món del còmic i la cultura popular que s’inseria dins d’una sèrie de cicles de La Mostra de València, el nostre festival de cinema local. Aquesta xarrada va estar a càrrec de Raúl Minchinela, més conegut per vostès com el Doctor Repronto.

1
I escolten, va anar una autèntica meravella. Per a començar la seua fascinant diatriba, vam visionar primer aquests dos episodis del seu vídeo-bloc, Reflexiones de Repronto:

Alta y baja cultura

Repatriotismo

1

I, a partir d’ací, ens va explicar com es fa un capítol i quines influències té, posant especial èmfasi en el món del còmic (que d’això anava tot). El tipet va resultar molt més simpàtic del que jo m’ho havia imaginat. I em sembla un tio brillant. No dóna puntada sense fil, però no pots perdre’t un segon del seu discurs perquè costa seguir el seu tren de pensament. Tan bé m’ho vaig passar en aquest esdeveniment, que vaig acordar acudir amb altres col·legues a la proposta que ens va llançar a l’acabar el seu col·loqui: vam ser al cinema a marcar-nos un Trash entre amics.

1

“I això què és?”

1

Bona pregunta, astut lector. Avui està inspirat, segons veig. L’experiència Trash entre amigos és transportar al cinema una cosa que fem en les nostres llars: quedar amb els nostres compares per a veure una pel·lícula, sent aquesta el menys rellevant de la vetlada. Et prens unes birres, li pegues un parell de mirades de gairell al film i et pegues unes rialles. Quan açò es fa en una sala d’un cinema, es fa amb les pel·lícules que abunden en l’absurd i en el cas estrany, amb freqüència d’una manera completament accidental: el cinema de sèrie Z, el cinema Trash. Per a mi, encara que no ho diguen els seus promotors de forma explícita, el significat de trash fa referència a una altra de les seues accepcions en anglès: to trash someone és posar-li verd.

(more…)

Ready… Steady… Go!!!

7 Abril 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Amics i amigues:

Ja tenim ací les eleccions municipals i autonòmiques. El 22 de maig anem a exercir el nostre dret al vot, un mer tràmit que ens permet triar als conserges i xics dels recats de la banca i les grans empreses. Tanmateix, fins que se’ns inflen les pilotes i muntem una com la dels països àrabs, hem de participar activament en les eleccions per a, almenys, tractar de triar a líders que no siguen uns venuts. No s’enganyen: aquesta entrada és super partidista. La meua intenció és difamar als dos grans partits i als nacionalistes en favor d’Esquerra Unida.

1

Però clar, quan no es tenen interessos econòmics contrets amb ens privats, no et donen molta propaganda. Així que he decidit formar part d’una iniciativa que em van enviar via facebook: com sembla que d’unes eleccions a altres tot s’oblida, s’ha llançat una iniciativa publicitària gratuïta i duradora consistent a enllaçar les pàgines web del PSOE, PP, CiU, PNB i CC des dels nostres respectius llocs (com aquest bloc) utilitzant una paraula concreta: corrupció.

1

El que s’obté així és que quan una pàgina web isca la primera quan es fa una recerca d’una determinada paraula en un cercador, isquen molts enllaços dirigits cap a ella (hi ha més variables, però aquesta és la fonamental). Quants més enllaços es creen, més possibilitats haurà que una web ocupe les primeres posicions. Simplificant: si molts enllacem les webs d’aquestos partits utilitzant la paraula “corrupció”, quan algú cerque aquest terme, els primers resultats que apareixeran en el cercador seran les webs d’aquestos partits. El somni de tot polític de poltrona: publicitat gratuïta.

1

D’aquesta forma, vinculem (i mai millor dit) visiblement a aquestos partits amb la corrupció que consenteixen dins de les seues files i que tots patim. Aconseguim que quede reflectit d’una manera més dinàmica que la corrupció no se suprimeix d’unes eleccions a unes altres: queda constància en Internet. Aconseguim fer una publicitat real d’aquestos partits i també aportem un òbol contra l’aquesta xacra que duem anys patint.

1

Crec que aquesta és una bona proposta, amén de l’efecte real que tinga. Però hem de lluitar en tots els fronts. Els anime que se sumen a aquesta iniciativa. Tot esforç és menut per a desfer-nos dels corruptes.

1

I per a acabar, una mica d’humor polític que ens ve de Lepe:

1

Ja ho saben: SyG aposta pel canvi. Unisquen-se! La lluita no ha fet més que començar! I per a més esdeveniments propagandístics, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

Amigos y amigas:

Ya tenemos ahí las elecciones municipales y autonómicas. El 22 de mayo vamos a ejercer nuestro derecho al voto, un mero trámite que nos permite elegir a los conserjes y recaderos de la banca y las grandes empresas. Aun así, hasta que se nos hinchen las pelotas y liemos una como la de los países árabes, hemos de participar activamente en las elecciones para, al menos, tratar de elegir a líderes que no sean unos vendidos. No se engañen: esta entrada es super partidista. Mi intención es difamar a los dos grandes partidos y a los nacionalistas en favor de Izquierda Unida.

1

Pero claro, cuando no se tienen intereses económicos contraídos con entes privados, no te dan mucha propaganda. Así que he decidido formar parte de una iniciativa que me enviaron vía facebook: como parece que de unas elecciones a otras todo se olvida, se ha lanzado una iniciativa publicitaria gratuita y duradera consistente en enlazar las páginas web del PSOE, PP, CiU, PNV y CC desde nuestros respectivos sitios (como este blog) utilizando una palabra concreta: corrupción.

1

Lo que se obtiene así es que cuando una página web salga la primera cuando se hace una búsqueda de una determinada palabra en un buscador, salgan muchos enlaces dirigidos hacia ella (hay más variables pero ésta es la fundamental). Cuantos más enlaces se creen, más posibilidades habrá de que una web ocupe las primeras posiciones. Simplificando: si muchos enlazamos las webs de estos partidos utilizando la palabra “corrupción”, cuando alguien busque este término, los primeros resultados que aparecerán en el buscador serán las webs de estos partidos. El sueño de todo político de poltrona: publicidad gratuita.

1

De esta forma, vinculamos (y nunca mejor dicho) visiblemente a estos partidos con la corrupción que consienten dentro de sus filas y que todos padecemos. Conseguimos que quede reflejado de una manera más dinámica que la corrupción no se suprime de unas elecciones a otras: queda constancia en Internet. Conseguimos hacer una publicidad real de estos partidos y también aportamos un grano de arena contra la esta lacra que llevamos años sufriendo.

1

Creo que ésta es una buena propuesta, amén del efecto real que tenga. Pero debemos luchar en todos los frentes. Les animo a que se sumen a esta iniciativa. Todo esfuerzo es pequeño para deshacernos de los corruptos.

1

Y para acabar, algo de humor político que nos viene de Lepe:

1

Ya lo saben: SyG apuesta por el cambio. ¡Únanse! ¡La lucha no ha hecho más que empezar! Y para más eventos propagandísticos, ¡permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Depèn d’amb què ho compares / Depende de con qué lo compares

5 Abril 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Els éssers humans som egoistes. Tendim a oblidar el que passa al nostre al voltant per a centrar-nos en els nostres propis assumptes. El particular gana sobre el comú.

1

Quan tens uns ideals, procures deixar tot això arrere. L’interès general és el veritablement important, el que compta. Però aquesta és una batalla perduda. Una lluita infructuosa.

1

No, la nuclear del meu poble no té un escape de plutoni i no han hagut d’evacuar-me. L’OTAN no està bombardejant la meua casa i la meua família no es mor de fam. Si tinc alguna malaltia, és lleu: res que un antiestamínic no puga guarir. No visc en la indigència ni tinc un treball de merda. És més, m’agrada el meu treball. I tanmateix, no passe pel meu millor moment.

1

Em diuen que sóc jove, amb tota la vida per davant, i que tinc un treball fix. Que no tinc motius per a queixar-me. Tracte de pensar en els quals ho estan passant pitjor que jo. M’obstine en convèncer-me que sóc un egòlatra i que les meues penes no són per a tant. I no obstant això…

1

Què volen que els diga? No passe pel meu millor moment personal ni laboral. I sé que molts es canviarien per mi sense dubtar-ho. I que tot s’arreglarà amb una mica de temps. Però sembla que perquè la meua vida no siga un model de desgràcies, no tinc dret a queixar-me. La rabieta, el plor o el crit de ràbia m’estan vetats. Prohibit emprenyar-se si no és per una raó de pes. No creuen que ja ho intente? Però moltes vegades tot t’aclapara. És superior a tu i t’enfonses.

1

Vol dir això que vaig a passar-me la vida presumint de la meua misèria? No. Per ventura no arribaran temps millors? Doncs clar que si. Encara que, per una vegada, m’agradaria queixar-me del meu, en comptes de pensar en el bé comú. No es preocupen: se’m passarà. És un sot. Ara com ara, deixen-me amb el meu desfici. Després seguisc amb el meu.

1

De fet, el dijous seguiré. Que ja estic de pre-campanya. No s’ho perden: romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

Los seres humanos somos egoístas. Tendemos a olvidar lo que pasa a nuestro alrededor para centrarnos en nuestros propios asuntos. Lo particular gana sobre lo común.

1

Cuando tienes unos ideales, procuras dejar todo eso atrás. El interés general es el verdaderamente importante, el que cuenta. Pero ésta es una batalla perdida. Una lucha infructuosa.

1

No, la nuclear de mi pueblo no tiene un escape de plutonio y no han tenido que evacuarme. La OTAN no está bombardeando mi casa y mi familia no se muere de hambre. Si tengo alguna enfermedad, es leve: nada que un antiestamínico no pueda curar. No vivo en la indigencia ni tengo un trabajo de mierda. Es más, me gusta mi trabajo. Y aun así, no paso por mi mejor momento.

1

Me dicen que soy joven, con toda la vida por delante, y que tengo un trabajo fijo. Que no tengo motivos para quejarme. Trato de pensar en los que lo están pasando peor que yo. Me empeño en convencerme de que soy un ególatra y de que mis penas no son para tanto. Y sin embargo…

1

¿Qué quieren que les diga? No paso por mi mejor momento personal ni laboral. Y sé que muchos se cambiarían por mí sin dudarlo. Y que todo se arreglará con algo de tiempo. Pero parece que porque mi vida no sea un dechado de desgracias, no tengo derecho a quejarme. La pataleta, el llanto o el grito de rabia me están vetados. Prohibido mosquearse si no es por una razón de peso. ¿No creen que ya lo intento? Pero muchas veces todo te abruma. Es superior a ti y te hundes.

1

¿Quiere decir eso que voy a pasarme la vida regodeándome en mi miseria? No. ¿Acaso no llegarán tiempos mejores? Pues claro que sí. Aunque, por una vez, me gustaría quejarme de lo mío, en vez de pensar en el bien común. No se preocupen: se me pasará. Es un bache. Por ahora, déjenme con mi berrinche. Luego sigo con lo mío.

1

De hecho, el jueves seguiré. Que ya estoy de pre-campaña. No se lo pierdan: ¡permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!