Archive for febrer de 2011

Dies de col·legi (II) / Días de colegio (II)

24 febrer 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Quan et dediques a l’ensenyament, acabes adonant-te de com són de difícils els jocs malabars: has de combinar correctament una sèrie de coses, procurant donar-los la mateixa importància a totes. Aquests ítems vindrien a ser les capacitats i interessos de l’alumnat, el que els pares i mares esperen que s’aconseguisca i el que l’administració et demanda. Molts mestres i professors se centren en aquest últim aspecte: jo seguisc el meu llibre de text i faig els exàmens per a després posar unes notes en un butlletí. Tot molt mecànic, burocràtic i, quasi sempre, desastrós. Quines són les conseqüències d’aquest comportament? I qui les paga? Els hi podria explicar jo, però tinc una idea millor:

1

Coneguen a Sir Ken Robinson, un educador, escriptor i conferenciant britànic, expert en assumptes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l’ensenyament, la innovació i els recursos humans. A continuació, una xarrada en el TED sobre la creativitat i com l’escola pot arribar a acabar amb ella. És una autèntica joia, tant per als del gremi com per als profans.

1

I què els ha semblat? No diu cap bogeria, no? Esperem que en el futur tots els ensenyants actuem com ell proposa.

1

I això vindria a ser tot. La setmana que ve regressem amb més Dies de col·legi i amb alguna que altra sorpresa. Romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

Cuando te dedicas a la enseñanza, acabas dándote cuenta de lo difíciles que son los malabares: has de combinar correctamente una serie de cosas, procurando darles la misma importancia a todas. Estos items vendrían a ser las capacidades e intereses del alumnado, lo que los padres y madres esperan que se consiga y lo que la administración te demanda. Muchos maestros y profesores se centran en este último aspecto: yo sigo mi libro de texto y hago los exámenes para luego poner unas notas en un boletín. Todo muy mecánico, burocrático y, casi siempre, desastroso. ¿Cuáles son las consecuencias de este comportamiento? ¿Y quién las paga? Se lo podría explicar yo, pero tengo una idea mejor:

1

Conozcan a Sir Ken Robinson, un educador, escritor y conferenciante británico, experto en asuntos relacionados con la creatividad, la calidad de la enseñanza, la innovación y los recursos humanos. A continuación, una charla en el TED sobre la creatividad y cómo la escuela puede llegar a acabar con ella. Es una auténtica joya, tanto para los del gremio como para los profanos.

1

¿Y qué les ha parecido? No dice ninguna locura, ¿no? Esperemos que en el futuro todos los enseñantes actuemos como él propone.

1

Y eso vendría a ser todo. La semana que viene regresamos con más Días de colegio y con alguna que otra sorpresa. ¡Permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!


Dies de col·legi (I) / Días de colegio (I)

22 febrer 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Avui estrenem secció en SyG: Dies de col·legi, un compendi d’anècdotes i reflexions sobre el món de l’ensenyament en clau d’humor o, almenys, el més disteses possible, no siga que se m’avorrisquen o facen zapping amb altres blocs…

1

Per a la inauguració, un fet real que va succeir en l’escola de Cofrents fa poc més d’un mes i que ve a evidenciar que, per manifassers que resulten de vegades els xiquets i xiquetes, conserven una innocència encantadora. Pueril i un poc ximple en aquest cas, però encantadora al cap i a la fi. Va ocórrer així, quan el conserge del cole li va voler fer una gràcia a un xiquet de primer.

1

CONSERGE: Oye, Fulanito. ¿Tú sabes lo que es un esguince?

ALUMNE 1: No.

CONSERGE: Catorce burros y contigo, quince.

1

El xiquet comença a riure un munt. Però una barbaritat. El conserge li diu que vaja a fer-li el mateix a altra persona. El xaval corre, enxampa a altre xiquet i li solta:

1

ALUMNE 1: Oye, Menganito. ¿Tú sabes lo que es un esguince?

ALUMNE 2: No.

ALUMNE 1: Catorce burros y conmigo, quince.

1

Espere que de major no siga tan naive, però desitge amb totes les meues forces que, d’altra banda, el xaval no canvie. Quin crack!

1

I res més per avui. El dijous tornem amb una convocatòria reivindicativa en defensa de la llibertat d’expressió, d’informació i d’entreteniment. Ja ho saben: romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

Hoy estrenamos sección en SyG: Días de colegio, un compendio de anécdotas y reflexiones sobre el mundo de la enseñanza en clave de humor o, al menos, lo más distendidas posible, no sea que se me aburran o hagan zapping con otros blogs…

1

Para la inauguración, un hecho real que sucedió en la escuela de Cofrentes hace poco más de un mes y que viene a evidenciar que, por puñeteros que resulten a veces los niños y niñas, conservan una inocencia encantadora. Pueril y un poco tonta en este caso, pero encantadora al fin y al cabo. Ocurrió así, cuando el conserje del cole le quiso hacer una gracia a un niño de primero.

1

CONSERJE: Oye, Fulanito. ¿Tú sabes lo que es un esguince?

ALUMNO 1: No.

CONSERJE: Catorce burros y contigo, quince.

1

El niño empieza a reírse un montón. Pero una barbaridad. El conserje le dice que vaya a hacerle lo mismo a otra persona. El chaval corre, pilla a otro niño y le suelta:

1

ALUMNO 1: Oye, Menganito. ¿Tú sabes lo que es un esguince?

ALUMNO 2: No.

ALUMNO 1: Catorce burros y conmigo, quince.

1

Espero que de mayor no sea tan naive, pero deseo con todas mis fuerzas que, por lo demás, el chaval no cambie. ¡Qué crack!

1

Y nada más por hoy. El jueves volvemos con una convocatoria reivindicativa en defensa de la libertad de expresión, de información y de entretenimiento. Ya lo saben: ¡permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Invencibilitza’t! / ¡Invencibilízate!

17 febrer 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Siguem realistes: la gent jove que hem crescut mà a mà amb sèries d’animació o còmics hem desitjat en alguna ocasió ser un superhroi. Ens donava igual que ens picara una aranya radioactiva, ens donaren un anell de poder o pilotàrem un robot gegant. Alguns de nosaltres vam poder satisfer aquelles eixelebrades fantasies submergint-nos en móns imaginaris, ja sigués mitjançant la lectura de còmics, el jugar a videojocs i rol o veient sèries i pel·lícules. Però el fantasiar es va a acabar perquè per fi s’ha inventat la recepta que li concedeix a un simple mortal els poders d’un semidéu o d’un fill de Krypton. Senyores i senyors, si volen aconseguir superpoders l’única cosa que han de fer és beure una màgica beguda. Parle, com no, de l’Actimel.

(more…)

Nucelar; la paraula és nucelar / Nucelar; la palabra es nucelar

15 febrer 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

8:50 d’aquest matí. Arribe al col·legi, deixe les meues coses en la meua classe, vaig al bany i m’assec al costat del despatxet del conserge a esperar que arriben els meus companys, mentre observe als nostres alumnes posar-se en fila per a entrar a classe després del timbre. Escena costumista en un col·legi. Però avui alguna cosa ha fallat: els altres mestres han arribat puntuals pels pèls. Els pregunte el perquè del seu retard. “Ens han parat els picolos, a veure qui érem i a on anàvem. Fins i tot ens han demanat que els ensenyàrem els llibres de text, a veure si era cert que érem mestres!”. Vaja, això és nou. I a què es deu tal control? Em diuen: “Que hi ha uns quants de Green Peace penjats de les ximeneres de la central!” El dia es posa interessant.
1
Des de les sis del matí, hora a la qual ha començat l’acció, sis escaladors han pres una de les torres de refrigeració, de 125 metres d’altura, des d’on s’han despenjat per a pintar el missatge: Perill nuclear. A més, altre grup d’activistes ha desplegat altra amb el lema Cofrents: tancament ja.

1

L’acció forma part d’una campanya de l’organització ecologista que demana al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i al Govern que no es renove el permís d’explotació de Cofrents, que venç el pròxim 19 de març, i es procedisca al seu tancament definitiu.

1
I així estan les coses pel meu poble. Si volen llegir una mica més sobre com ha anat l’acció, ho pot veure detalladament en la pàgina dels ecologistes:

1
http://www.greenpeace.org/espana/es/Blog/accin-activistas-de-greenpeace-entran-en-la-c/blog/33321
1
Però clar, açò no anava a ser un simple relat d’un succés transcendent en el meu entorn immediat (no siguen il·lusos!). Crec que l’ocasió bé mereix un comentari per la meua banda:

(more…)

The real Lost

10 febrer 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Atenció, pregunta: quantes coses sabrien vostès dir així, a veu de sobte, sobre Islàndia? Així, sense pensar. Què? Que costa?

1

L’imaginari col·lectiu presenta Islàndia com una illa bucòlica, plena de verdes prades, saunes a l’aire lliure, neu i gent senzilla i tranquil·lota. Més recentment, un dels seus volcans va entrar en erupció i va col·lapsar el tràfic aeri europeu. I clar, com ve sent normal, el nostre enginy natural ens va dur a comparar Islàndia amb la illa de Lost. Ja coneixen la regla: illa + fum negre = illa de Lost. I això és així. Pregunten-li a qualsevol matemàtic. Els repte a fer-ho.

1

Però les similituds amb la sèrie televisiva van més enllà perquè, s’han fixat que des de llavors Islàndia no ha tornat a eixir en els mitjans? No és com si haguera desaparegut? Estan per ventura els islandesos donant salts en l’espai i el temps? Trobaré alguna vegada a Wally?

1

La resposta a totes aquestes preguntes és no (maleït sigues, Wally). L’única cosa que ha passat és que els mitjans han decidit silenciar totes les notícies relacionades amb l’antany illa vikinga. Ho explicava a la perfecció l’humorista gràfic Manel Fontdevila en la seua tira del diari Público:

1

Déu n’hi do! – pensaran alguns de vostès – Podria ser que els nostres governs, les grans multinacionals, els bancs i els mitjans de comunicació no estiguen ocultant quelcom? No, això és impossible. No serien capaços: al cap i a la fi ens estan ensenyant el que està passant a Tunis i a Egipte.

1

Cert, veem el que està passant en dos països africans que han armat la marimorena per a aconseguir la seua llibertat. Però, què passa quan el que s’està muntant una revolució ho fa amb mètodes pacífics? I encara més: què passa si aqueix revolucionari aspira a ser soci de la Unió Europea? Doncs vegem-ho:

(more…)

Post inesperat / Post inesperado

7 febrer 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

El post d’avui no estava previst, la veritat. Però com també està relacionat amb un assumpte de l’entrada anterior, he considerat oportú que se sàpia l’ocorregut. Fem un resum succint, a joc amb la resta del text:

1

S’acordaran vostès de la polèmica que “l’artista” anomenat Alejandro Sanz (aka Nou Ramoncín) va suscitar al comparar els drets dels xiquets africans amb els dels artistes i creadors a tenir una llei que protegira els seus interessos comercials. Semblant desgavell només podia provenir d’un tipus que viu en una mansió a Miami. Va arribar a comparar a la gent que es descarrega coses amb traficants, assassins i proxenetes. Ací, que es note el nivell, eh, figura? Com és normal, el nostre personatge (que encara no entenc què és el que tem: qui voldria baixar-se els seus discos?) va donar salts d’alegria a l’aprovar-se la Llei Sinde. Observen aquesta dramatització:

1

Fins a ací, tot clar, no? Doncs fa cosa d’una setmana, a través d’una publicació en carallibre del webcomiquer Zelgadis, vaig llegir aquest article:

http://alt1040.com/2011/01/la-pirateria-no-existe

(more…)

En un pis pas

3 febrer 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Mare meua! Doncs no han passat coses des que vaig deixar d’escriure posts allà pel mes de desembre. I tot digne d’esment, segons la meua humil òptica. Però clar, tampoc em puc esplaiar, que si no açò seria infumable. Fem doncs un resum breu dels últims fets esdevinguts que m’hauria agradat comentar durant aqueixos dies. Hit it, dude!

1

1. El pacte social

Quina enganyifa. Una estafa en tota regla: treballem més anys per a percebre una pensió menor. I damunt els sindicats estan super orgullosos. Doncs des d’ací els dic als de CC.OO.: que us donen, però sense estar-se de res. No només em vaig a donar de baixa. També em plantege cancel·lar-vos el pagament d’últim trimestre i que em retorneu els diners que em van retenir per fer vaga el 29-S. Sou uns traïdors i uns venuts. Fins a més veure!

1

Em sembla una vergonya que els sindicats de classe (serà de classe alta) pacten tal aberració, màxim quan ja ens la van clavar en 1997: llavors van assegurar les pensions per a 40 anys. Es pot saber què collons ha passat?

1

I a la penya que en 2008 va votar socialista perquè pensaven que això era votar a l’esquerra: t’ho vaig dir o no t’ho vaig dir?

1

2. La vaga de controladors

Amics: podem culpar a un col·lectiu de voler tenir les millors condicions de treball possibles? Ni parlar-ne.

És bo que els estigmatitzem pel que han fet? En absolut.

Però el que sí hem de fer és guardar les formes: si vols fer una vaga, la fas. No vas al treball, perds un dia de sou i et manifestes. Res d’això de tots malalts alhora i deixant als viatgers llençats. I es va acabar això que només haja una acadèmia en tota Espanya i la matrícula coste 45.000€. Que tot el món puga accedir a la professió: que es democratitze i que juguen net. Es van acabar les elits.

1

3. La llei anti-tabac

És una benedicció. L’aprove totalment: és més saludable i menys pudenta. Ara bé, quina putada per als quals en el seu moment van fer reformes per a separar a fumadors de no-fumadors, no? I té tela el de no poder fumar prop de parcs i col·legis. Diguen-me boig, però els fums dels milers de cotxes i fàbriques als quals s’exposen els xiquets no són bastant més nocius? No siguem tan exagerats.

1

4. La llei Sinde

Una jugada mestra: va ser aprovar-la i la gent jove es va oblidar completament de la reforma laboral i de les pensions. La nova revolució bolxevic s’està fargant per a defensar el nostre dret de tindre gratis tot el que estiga disponible en la xarxa. La llei és una bona merda que, a més, provarà ser completament ineficaç. Però si: indignem-nos tots molt.

1

Comentar també que Alejandro Sanz és tocacollons perdut (la sida i els drets, perfect match). Ah! I per Álex de la Igleisa: primer, Acción Mutante; ara, aquesta dimissió. Tio, t’adore.

1

5. Les llengües cooficials en el senat

Que sí, que hi ha crisi. Que sí, que hi ha pocs calers. Però què volen que els hi diga: una despesa de 350.000€ anuals comparat amb els viatges a cor què vols que es peguen els diputats o les pensions que es gasten González i Aznar no em sembla excessiu. Es podria estalviar aqueixa despesa? Aquesta i moltes altres més sagnants. Sembla que el senat ara ens representa un poc millor als bilingües. Encara que segueix sent una merda de càmera de representació territorial.

1

6. El rescat de les caixes

Va eixir l’altre dia Hugo Chávez en la televisió i li van dir més que a un gos per voler nacionatlizar un banc per a ajudar a les famílies víctimes dels últims desastres naturals. Ací sí que som bons de debò: nacionalitzem les caixes d’estalvis, les arreglem amb diners públics i després les tornem a privatitzar. Amb dos collons! Nano, si és que ens pixen al damunt i ens diuen que plou. I ens ho creiem!

1

7. Les filtracions de Wikileaks

Sense novetats en el front: era el que els cridats “*conspiranoics” duien anys dient. No ha estat més que la confirmació que aquest món és una castanya.

1

8. Els globus d’or

Em van semblar una autèntica delícia. Ja feia temps que no reia de tal manera. Un carrer per a Rick Gervaisa la veu de JA!

1

9. La matança de Tucson

Senyora Palin: jo no li culpe del que va passar allí. Al cap i a la fi, vostè no va estrènyer el gallet. Però, si no li importa, vaig a posar a Internet la seua adreça i la vaig a marcar en el mapa amb una diana. Després em vaig a passar els dies acusant-la d’enfonsar la seua nació en un discurs agressiu i ple de picades d’ullet a l’ús de les armes. Li fa el pla? Perquè si vol, a més, puc ser populista, racista, xenòfob i partidista. Li he convençut ja? Més em val, perquè després no vull escoltar els plors de ningú si li disparen, estem?

1

10. Revolucions

Olé. A mort amb elles. Dictadors a prendre per sac, encara que pugen al poder islamistes radicals. Que siguen els pobles els quals decidisquen. Ja n’hi ha prou de permetre a uns dictadors malparits el controlar un país sota el pretext que els islamistes són pitjors. Que després damunt ens creiem amb l’autoritat moral de jutjar a Estats Units per fer el mateix amb la revolucions llatinoamericanes.

1

Això sí, no ens deixem enganyar pels mitjans de comunincació: el de Tunis i Egipte ha estat canyer, però ningú parla d’Islàndia. Que no saben a què em referisc? Ho suposava. Tranquils: la setmana que ve, parlarem del tema.

1

I res més. Crec que no em deixe res en el tinter. I si volen conèixer la meua opinió sobre algun tema més, no dubten a preguntar. I romanguen atents a les novetats perquè la setmana que ve regressem, com sempre, a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal.

1

(more…)

42 dies després / 42 días después

1 febrer 2011

*Entrada bilingüe*

Catalan version

No es deixen enganyar: aquest títol no és el d’una pel·lícula de zombies, encara que el seu protagonista és un mort que s’alça i torna a caminar. Amb vostès, el segon retorn de la temporada de SyG. Sí, nena: hem tornat! Amb poques idees noves, però amb bastants ganes de seguir avant.

1

Haurà qui demande una explicació referent a açò. Podria dir-los que estava completament desmotivat, mancat d’idees, atabalat per una sèrie de circumstàncies personals i un poc rondinaire com per a dedicar-me a l’escriptura amateur. Però es van acabar les mentides: pense obrir el meu cor i llevar-me així la càrrega que afligeix el meu cor. La veritable raó per a aquesta llarga parada del bloc s’ha degut al fet l’astrologia:

1

El 21 de desembre de 2010, em vaig alçar i em vaig posar a llegir el periòdic mentre desdejunava. Arribats a la zona dels passatemps, em vaig embardissar en la lectura de les tires còmiques i em vaig disposar a completar el sudoku, quan, de cop i volta, em vaig fixar en l’horòscop. Feia temps que no li feia una bona ullada i potser en aqueixes línies estiguera la clau que guiara els meus passos fermament. Així doncs, vaig concentrar la mirada per a poder llegir la endimoniadament menuda lletra del meu signe, lleó, i açò va ser el que posava i com responia jo:

1

– Treball: si en tens, estigues tranquil. Si no en tens, prompte eixirà alguna cosa.

[Maledicció! Jo tinc un treball! I no em preocupa perdre’l! Com ho ha sabut?!]

1

– Amor: és un bon moment per a l’aventura.

[Déu! Quanta raó!]

1

– Salut: Si no mors avui, estaràs bé.

[Fotre, açò comença a ser acollonant…]

1

– Oci: deixaràs de fer una cosa per Internet per a sempre.

[Eeeh… What?]

1

Una predicció un tacte exacta. Massa concreta per al que solen ser aquestes coses. Armat de suspicàcia, vaig decidir fer-li un cop d’ull a la predicció de verge perquè les revistes i diaris mai es posen d’acord i no coincideixen a l’hora de posar la data del meu natalici en un signe o altre:

1

– Oci: tancaràs el teu bloc per a sempre i no miraràs arrere.

1

Boom. Enderrocador. Concís. Aclaparant. Definitiu.

1

Quin altra opció tenia? No es pot enganyar als astres. Ells sabien que estava escrit que jo ho faria. Així que ho vaig fer.

1

Però el temps passa i un alquimista boig apareix en les nostres vides per a canviar-les radicalment. Es diu ofiuco, és una constel·lació i està inspirada en un tipus grec que duu una serp. I, segons es veu, és el nou signe zoodiacal que fa que tots els altres canvien. Bo, tots menys el meu, ja que em confirma definitivament com lleó.

1

Em vaig sentir traït després d’aquesta revelació: havia obeït les bajanades del becari del periòdic. Típic d’un lleó! Què serà ara d’aqueixa pobra gent que diu coses com “té el típic temperament d’un taure”, si ara el tal taure és bessons? És que li ha canviat totalment la personalitat o és que l’astrologia és pura porqueria? Jutgen vostès mateixos!

1

Quant a mi, ací estic de tornada i amb ganes de més. Però això si: pense fer-li cas a aquella predicció del 21 de desembre i vaig a deixar una cosa per a sempre. Parle de cercar temes astrològics en Internet, ni que siga per a documentar-me. Senyor, quanta collonada…

1

I res més! El dijous tornem amb un breu repàs de l’actualitat, que tinc un parell de coses en el tinter. Ja ho saben: hem tornat! Així que… romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

No se dejen engañar: este título no es el de una película de zombies, aunque su protagonista es un muerto que se levanta y vuelve a caminar. Con ustedes, el segundo regreso de la temporada de SyG. Sí, nena: ¡hemos vuelto! Con pocas ideas nuevas, pero con bastantes ganas de seguir adelante.

1

Habrá quien demande una explicación al respecto. Podría decirles que estaba completamente desmotivado, falto de ideas, agobiado por una serie de circunstancias personales y un poco gruñón como para dedicarme a la escritura amateur. Pero se acabaron las mentiras: pienso abrir mi corazón y quitarme así la carga que aflige mi corazón. La verdadera razón para este largo parón del blog se ha debido a la astrología:

1

El 21 de diciembre de 2010, me levanté y me puse a leer el periódico mientras desayunaba. Llegados a la zona de los pasatiempos, me enfrasqué en la lectura de las tiras cómicas y me dispuse a completar el sudoku, cuando, de repente, me fijé en el horóscopo. Hacía tiempo que no le echaba un buen vistazo y quizás en esas líneas estuviese la clave que guiase mis pasos firmemente. Así pues, concentré la mirada para poder leer la endiabladamente pequeña letra de mi signo, leo, y esto fue lo que ponía y cómo respondía yo:

1

– Trabajo: si lo tienes, estate tranquilo. Si no lo tienes, pronto saldrá algo.

[¡Maldición! ¡Yo tengo un trabajo! ¡Y no me preocupa perderlo! ¡¿Cómo lo ha sabido?!]

1

– Amor: es un buen momento para la aventura.

[¡Dios! ¡Cuánta razón!]

1

– Salud: Si no mueres hoy, estarás bien.

[Joder, esto empieza a ser giñante…]

1

– Ocio: dejarás de hacer algo por Internet para siempre.

[Eeeh… What?]

1

Una predicción un tacto exacta. Demasiado concreta para lo que suelen ser estas cosas. Armado de suspicacia, decidí echarle un vistazo a la predicción de virgo porque las revistas y diarios nunca se ponen de acuerdo y no coinciden a la hora de poner la fecha de mi cumpleaños en un signo u otro:

1

– Ocio: cerrarás tu blog para siempre y no mirarás atrás.

1

Boom. Demoledor. Conciso. Abrumador. Definitivo.

1

¿Qué otra opción tenía? No se puede engañar a los astros. Ellos sabían que estaba escrito que yo lo haría. Así que lo hice.

1

Pero el tiempo pasa y un alquimista loco aparece en nuestras vidas para cambiarlas radicalmente. Se llama ofiuco, es una constelación y está inspirada en un tipo griego que lleva una serpiente. Y, según se ve, es el nuevo signo zodiacal que hace que todos los demás cambien. Bueno, todos menos el mio, ya que me confirma definitivamente como leo.

1

Me sentí traicionado tras esta revelación: había obedecido las pamplinas del becario del periódico. ¡Típico de un leo! ¿Qué será ahora de esa pobre gente que dice cosas como “tiene el típico temperamento de un tauro”, si ahora el tal tauro es un géminis? ¿Es que le ha cambiado totalmente la personalidad o es que la astrología es pura basura? ¡Juzguen ustedes mismos!

1

En cuanto a mí, aquí estoy de vuelto y con ganas de más. Pero eso sí: pienso hacerle caso a aquella predicción del 21 de diciembre y voy a dejar algo para siempre. Hablo de buscar temas astrológicos en Internet, ni que sea para documentarme. Señor, cuánta soplagaitez…

1

¡Y nada más! El jueves volvemos con un breve repaso de la actualidad, que tengo un par de cosas en el tintero. Ya lo saben: ¡hemos vuelto! Así que… ¡permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!