Archive for Novembre de 2010

Gris i anodí / Gris y anodino

30 Novembre 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

La crisi econòmica, els atacs en el Sàhara, les filtracions de wikileaks, les eleccions catalanes, l’enorme deute del govern valencià, les fluixejades de google maps o el 5 (pel cul te la clave) a 0 del Barça-Madrid. Podria parlar de qualsevol d’aquestes coses, però no tinc ganes. El dia està gris, plou, fa fred, tot està tranquil i he de canviar la bombona de butà. I com no tinc el cos de moltes coses, millor ens quedem amb un homenatge al desaparegut Leslie Nielsen.

1

I per a més entrades curtes i insípides, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

La crisis económica, los ataques en el Sáhara, las filtraciones de wikileaks, las elecciones catalanas, la enorme deuda del gobierno valenciano, las flipadas de google maps o el 5 (por el culo te la hinco) a 0 del Barça-Madrid. Podría hablar de cualquiera de estas cosas, pero no tengo ganas. El día está gris, llueve, hace frío, todo está tranquilo y tengo que cambiar la bombona de butano. Y como no tengo el cuerpo de muchas cosas, mejor nos quedamos con un homenaje al desaparecido Leslie Nielsen.

1

¡Y para más entradas cortas e insípidas, permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

 

Açò ja em toca els nassos/ Esto ya me esta mosqueando

25 Novembre 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Massa canvis. La meua estabilitat emocional està sent sistemàticament bombardejada. A aquest pas, el suïcidi serà l’única eixida. El món tal com ho conec s’esvaeix davant els meus ulls com una fina boirina i no hi ha res que puga fer referent a això.

1

Fa unes setmanes, les acadèmies de la llengua castellana fixaven noves regles. Gràcies a la nova ortografia que volen publicar no haurà diferències escrites entre “sólo” i “solo”. Així doncs, si jo escric “He mantenido sexo solo durante 6 horas”, depèn del seu bon judici interpretar les meues paraules. Açò no passa en el cuórum de Catar… Per a acabar d’arreglar la cosa, volen que la “y” es diga“ye” i la “w”, “doble uve”. Fotre…

(more…)

I el dit acusador va assenyalar a l’ateu / Y el dedo acusador señaló al ateo

23 Novembre 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Cabellut, hippie, roig, ateu,… Aquests són alguns apel·latius (no massa ofensius) amb els quals se m’ha qualificat des de fa bastant. Et pot agradar més o menys i assumeixes que, en major o menor grau, tots jutgem a algú pel seu aspecte. A l’escollir la meua undumentària i look, vaig acceptar tàcitament aquests encasellaments. L’única cosa que esperava és que la gent, al conèixer-me, vera un poc més enllà. Però resulta que sembla que això va a ser un poc impossible. Al lloro:

1

Ahir es va presentar una mare en el col·legi per a parlar amb la directora. És una mare una miqueta pesada perquè es deixa caure força sovint. Encara que en realitat, ho agraeixes: en comptes de tafanejar amb altres mares i dedicar-se a malficar, ve al col·legi i diu a les clares quin problema té. Avui, la cap ens ha posat al corrent de la visita:

1

Resulta que en la seua família són molt religiosos. Tant, que la filla major, amb 9 anys d’edat, encara es creu tota la parafernàlia que adorna el Nadal. I clar, s’aproximen les festes i les seues filles ja tenen il·lusió. Ens demana que, per favor, duguem amb tacte el tema de l’existència dels tres homes savis d’Orient i que ens abstinguem de fer comentaris sobre la religió.

1

Wow, així, sense draps calents ni res. Una mica dur, no? Però, a què ve açò de cop i volta? Què li ha motivat a sol·licitar una petició òbvia sens dubte quan treballes amb xiquets/es menuts/des? Doncs és que, segons ella: “Crec que va ser Carlos qui va dir que la religió era una xorrada i que els Reis no existien”.

1

BOOM!

1

Es podran imaginar la meua cara. Puc entendre que ens demane aqueix favor perquè les criaturetes són cruels per naturalesa i es burlen dels quals encara creuen. Però açò… És a dir, no sap QUI ha dit semblant burrada a la classe de la seua filla. Però clar, algú més podria fer això? Carlos és jove, impulsiu, un bocamoll i una ovella esgarriada. Perquè Carlos fingeix ensenyar tolerància i convivència, però els ateus són així: van de bon rotllers i després te la claven.

1

Respecte al tema, només diré dues coses:

1

– L’any passat ja vaig ser tot el políticament correcte, discret i conciliador possible perquè els altres alumnes de 5é no es passaren amb una xiqueta que encara creia en el Pare Noël. Em sembla que ho vaig dur amb gràcia.

1

– L’única conversa mínimament similar a la situació descrita per la dona va ser la següent:

1

XIQUETA: Carlos, mira la meua medalla de la Verge. És de la meua comunió. T’agrada?

JO: És molt bonica.

XIQUETA: Me la va donar la meua iaia perquè em protegisca i em done sort.

JO: Això està molt bé, però si no estudies i et portes bé per tu mateixa, poc et va a ajudar.

1

I això va ser tot. Maleït malparlat! Com se’t ocorre dir aqueixes coses?

1

Per a anar acabant: he demostrat que no només sóc un excel·lent mestre d’anglès d’eficàcia provada, sinó que també puc educar als seus fills/es amb paciència, comprensió, fermesa i afecte. A sant de quins collons ve tot açò? Pot ser que estiga exagerant, que la mare només vulga que les seues filles mantinguen la il·lusió, però és que m’irrita una barbaritat que sempre aparega el meu nom en aquests assumptes. I que damunt després es fingisca que no passa gens amb rialletes, acuditets i balls monyes al final del curs. Per descomptat…

1

En fi, perdonen l’eixida de tot i romanguen tunejats per a més lliçons del meu curset del dimoni a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

Melenudo, hippie, rojo, ateo,… Estos son algunos apelativos (no demasiado ofensivos) con los cuales se me ha calificado desde hace bastante. Te puede gustar más o menos y asumes que, en mayor o menor grado, todos juzgamos a alguien por su aspecto. Al escoger mi indumentaria y look, acepté tácitamente estos encasillamientos. Lo único que esperaba es que la gente, al conocerme, viese un poco más allá. Pero resulta que parece que eso va a ser un poco imposible. Al loro:

1

Ayer se presentó una madre en el colegio para hablar con la directora. Es una madre un tanto cansina porque se pasa bastante. Aunque en realidad, lo agradeces: en vez de cotillear con otras madres y dedicarse a malmeter, viene al colegio y dice a las claras qué problema tiene. Hoy, la jefa nos ha puesto al corriente de la visita:

1

Resulta que en su familia son muy religiosos. Tanto, que la hija mayor, con 9 años de edad, todavía se cree toda la parafernalia que adorna la Navidad. Y claro, se aproximan las fiestas y sus hijas ya tienen ilusión. Nos pide que, por favor, llevemos con tacto el tema de la existencia de los tres hombres sabios de Oriente y que nos abstengamos de hacer comentarios sobre la religión.

1

Wow, así, sin paños calientes ni nada. Algo duro, ¿no? Pero, ¿a qué viene esto de repente? ¿Qué le ha motivado a solicitar una petición obvia a todas luces cuando trabajas con niños/as pequeños/as? Pues es que, según ella: “Creo que fue Carlos el que dijo que la religión era una chorrada y que los Reyes no existían”.

1

¡BOOM!

1

Se podrán imaginar mi cara. Puedo entender que nos pida ese favor porque las criaturitas son crueles por naturaleza y se burlan de los que todavía creen. Pero esto… Es decir, no sabe QUIÉN ha dicho semejante burrada a la clase de su hija. Pero claro, ¿alguien más podría hacer eso? Carlos es joven, impulsivo, un bocazas y una oveja descarriada. Porque Carlos finge enseñar tolerancia y convivencia, pero los ateos son así: van de buen rolleros y luego te la clavan.

1

Respecto al tema, sólo diré dos cosas:

1

– El año pasado ya fui todo lo políticamente correcto, discreto y conciliador posible para que los demás alumnos de 5º no se pasasen con una niña que todavía creía en Papá Noël. Me parece que lo llevé con gracia.

1

– La única conversación mínimamente similar a la situación descrita por la mujer fue la siguiente:

1

NIÑA: Carlos, mira mi medalla de la Virgen. Es de mi comunión. ¿Te gusta?

YO: Es muy bonita.

NIÑA: Me la dio mi yaya para que me proteja y me dé suerte.

YO: Eso está muy bien, pero si no estudias y te portas bien por ti misma, poco te va a ayudar.

1

Y eso fue todo. ¡Maldito deslenguado! ¿Cómo se te ocurre decir esas cosas?

1

Para ir acabando: he demostrado que no sólo soy un excelente maestro de inglés de eficacia probada, sino que también puedo educar a sus hijos/as con paciencia, comprensión, firmeza y cariño. ¿A santo de qué cojones viene todo esto? Puede que esté exagerando, que la madre sólo quiera que sus hijas mantengan la ilusión, pero es que me irrita una barbaridad que siempre aparezca mi nombre en estos asuntos. Y que encima luego se finja que no pasa nada con risitas, chistecitos y bailes moñas al final del curso. Desde luego…

1

En fin, perdonen la salida de todo y permanezcan tuneados para más lecciones de mi cursillo del demonio a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Retrospecter

18 Novembre 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

En fi, la classe d’avui no està sent especialment productiva: no escolte massa que digam, la dona s’explica regular i la gent no calla. Aprofitant la conjuntura, he començat a divagar un poc. A donar-li al rum-rum, vaja. I he recordat alguna cosa molt bona:

1

Resulta que el dilluns vaig trobar en la meua classe un carpesà d’un dels meus alumnes de l’any passat. Ah, la nostàlgia! Què bonic va ser el curs anterior! Un autèntic desafiament pedagògic i molt de treball burocràtic ben fet, tot amanit amb riures i bon humor. “A veure, vaig a fer-li un cop d’ull, que pot ser que es deixara alguna cosa dins”, vaig pensar mentre l’obria i el fullejava. No havia passat ni 4 pàgines, quan vaig trobar un càstig que li vaig posar jo l’any passat. Ja saben, una d’aqueixes coses tan ràncies com manar còpies. Concretament, 50 còpies que resaven així:

1

“No le practicaré el coito a la mesa”.

1

Després del xoc inicial, vaig patir una regressió, vaig visualitzar de nou l’escena que va motivar el càstig i vaig pensar que, en realitat, aquest curs està sent bastant millor. O, almenys, més tranquil.

1

I per a més càstigs ridículs i anècdotes de xiquets pertorbats, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

1

Spanish version

En fin, la clase de hoy no está siendo especialmente productiva: no oigo mucho, la mujer se explica regular y la gente no se calla. Aprovechando la coyuntura, he empezado a divagar un poco. A darle al rum-rum, vaya. Y he recordado algo muy bueno:

1

Resulta que el lunes encontré en mi clase un carpesano de uno de mis alumnos del año pasado. ¡Ah, la nostalgia! ¡Qué bonito fue el curso anterior! Un auténtico desafío pedagógico y mucho trabajo burocrático bien hecho, todo aderezado con risas y buen humor. “A ver, voy a echarle un vistazo, que puede que se dejase algo dentro”, pensé mientras lo abría y lo ojeaba. No había pasado ni 4 páginas, cuando encontré un castigo que le puse yo el año pasado. Ya saben, una de esas cosas tan rancias como mandar copias. Concretamente, 50 copias que rezaban así:

1

“No le practicaré el coito a la mesa”.

1

Tras el shock inicial, sufrí una regresión, visualicé de nuevo la escena que motivó el castigo y pensé que, en realidad, este curso está siendo bastante mejor. O, por lo menos, más tranquilo.

1

¡Y para más castigos ridículos y anécdotas de niños perturbados, permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Altra campanya és possible! / ¡Otra campaña es posible!

16 Novembre 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Ha tornat a ocórrer: algú ha tingut una bona idea, l’ha difós via Carallibre i està enlluernant a milers de persones, sent jo una d’elles.

1

I és que cal admetre que les campanyes electorals, tal com es presenten avui dia, són un autèntic conyàs. Per a donar-li un punt simpàtic, llevar-li ferro a l’assumpte i celebrar el 20é aniversari de l’estrena de Dragon Ball a Catalunya (primera autonomia a emetre la sèrie), Matalascañas ha creat aquests posters, imitant els dels partits majoritaris. El millor del cas: es que es veu que la gent els està imprimint i penjant. Delicious! Vegem el que es podran trobar els votants.

(more…)

Les capes, l’orla, els avatars i el videojoc / Las capas, la orla, los avatares y el videojuego

11 Novembre 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Uf, ha estat una mica complicat i crec que, probablement, haguera obtingut un resultat semblat amb el paint. Tanmateix, considere que el resultat de la sessió d’avui és bastant acceptable.

1

De cara al final del curs, hem après a fer orles. Però com no tenia fotos per a fer una, he seleccionat els avatars del videojoc al que m’estic viciant ara: Kingdom Hearts 358/2 Days, per a la DS. I aquest és el resultat (clikeu per a fer la imatge més gran):

Los recuerdos primordiales han caído en el olvido.

Els records primordials han caigut en l’oblit.

Something important has been forgotten.

1

Ja saben: si volen fer records d’aquest tipus, no dubten a contactar amb mi. Per un mòdic preu, de ben segur que arribem a un acord… :P

1

1

Spanish version

Uf, ha sido algo complicado y creo que, probablemente, hubiese obtenido un resultado parecido con el paint. Aun así, considero que el resultado de la sesión de hoy es bastante aceptable.

1

De cara al final del curso, hemos aprendido a hacer orlas. Pero como no tenía fotos para hacer una, he seleccionado los avatares del videojuego al que me estoy viciando ahora: Kingdom Hearts 358/2 Days, para la DS. Y éste es el resultado (clickad para hacer la imagen más grande):

Los recuerdos primordiales han caído en el olvido.

Els records primordials han caigut en l’oblit.

Something important has been forgotten.

1

Ya saben: si quieren hacer recuerdos de este tipo, no duden en contactar conmigo. Por un módico precio, seguro que llegamos a un acuerdo… :P

Com en els anys 30 / Como en los años 30

9 Novembre 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Havia una vegada un home anomenat Joseph. Joseph era alemany i un gran devot: tot un catòlic de bandera. Tant va ser així, que el nostre home de Déu es va convertir en sacerdot, va arribar a Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe i, finalment, es va fer Papa.

1

Aquest bon senyor ha arribat i s’ha anat amb els màxims honors, ha estat rebut pels més alts representants del país i la seua estada ha estat pagada pels nostres impostos. I, damunt, s’ha permès el luxe de donar-nos lliçons de moral. Dita la qual cosa, m’agradaria assenyalar que:

1

1. Mai he criticat a aquest papa, exceptuant les conyes de Ratzinger Z i Emperador Palpatine.

1

2. No esperava res de nou de la seua papat. Vull dir: és un papa. Què creien? Que fomentaria l’ús del preservatiu, perseguiria als pederastes, ordenaria dones i toleraria als gais?

1

3. Com ja bé sabran, el meu problema amb el credo es basa en la jerarquia eclesiàstica: conec a catòlics fantàstics, bona gent desinteressada que t’ajuda sense evangelitzar-te. Tot el món pot practicar la religió que vulga i no ser censurat per això.

1

4. A canvi, la imposició d’una fe (i més estant en un estat aconfessional com el nostre) hauria de ser evitada: les opinions de l’església catòlica han de ser tingudes en compte pels seus fidels, no enteses com ordres per al comú dels mortals.

(more…)

Quarta sessió / Cuarta sesión

4 Novembre 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Molt útil el que hem aprés a fer avui: pujar documents al nostre blog. Ací tenen el resultat. Ja em diran!

1

1

Spanish version

Muy útil lo que hemos aprendido a hacer hoy: subir documentos a nuestro blog. Aquí tienen el resultado. ¡Ya me contarán!

1

View this document on Scribd

Jo només escric coses serioses / Yo sólo escribo cosas serias

2 Novembre 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Aquest cap de setmana se m’ha fet saber que molta gent ja no comenta en el meu bloc perquè és massa “polític”. Volen ximpleries a orri. Lluny de doblegar-me i cedir a aqueixes demandes infundades (ja que segueix havent parides), em reafirme en l’actual línia editorial i porte un article polèmic:

(more…)