Archive for febrer de 2010

Hay que ser previsores/as

25 febrer 2010

Amigos y amigas:

Mucho se ha dicho del pueblo alemán a lo largo de la historia, pero hay algo que es innegable: son una gente muy previsora. ¿Cómo explican sino el que hayan trazado una ruta de emergencia por si nos entra un apretón para ir de repente a cagar? ¿Que no se lo creen? Miren, miren:

1

¡Y eso es todo por hoy! ¡Para más planos hacia destinos escatológicos, permanezcan tuneados a la misma slowpokora en el mismo slowpokanal!

Anuncis

Conspiranoiant / Conspiranoiando

23 febrer 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

1

La conspiranoia: un terme tan universal i imperible com recent en la seua encunyació que en algun moment ha aparegut en les nostres vides, ja siga com actors actius o com teòrics de la mateixa. En el dia d’avui, jo també vull presentar-los la meua pròpia conspiranoia, una propera i de sobres coneguda pels quals vivim per la contornada:

1

La meua teoria sorgeix de la base que les coincidències no existeixen i que la Vall de Cofrents-Aiora és víctima d’una trama ben orquestrada per part dels governs central, valencià i municipals de la comarca, amb especial participació dels ajuntaments de Zarra i Cofrents. Que a què m’estic referint? Doncs a dos fets que, per separat, no haurien de ser especialment preocupants, però que junts demostren que no ens conten tota la veritat:

1

1er La construcció d’una nova carretera que permetrà als vehicles pesats no travessar la localitat de Cofrents, on residisc ara. Aquest projecte està sobre la taula del Ministeri de Foment des dels anys 80 i fins a fa menys d’un any no s’ha engegat. La nova via alleujaria al circulació i evitarà accidents. Això sí, si es lligen el BOE en el qual s’aprovava el projecte, comprovaran que s’explicita que no es farà un estudi d’impacte mediambiental perquè no es denegue la construcció. Malament comencem…

1

2on Zarra és un poble d’aquesta comarca que limita amb Teresa de Cofrents i amb Aiora i que és famós per voler-ho tot. Em referisc que en el seu moment van voler ser la seu de la incineradora d’escombraries de València (projecte que no es va dur a terme per oposició de la resta de pobles veïns) i que ara ha presentat la seua candidatura per a albergar el nou cementiri nuclear pel qual tants municipis s’han interessat.

1

Veuen per on vaig? Efectivament: sostinc que ja se sap des de fa temps que el cementiri es va a instal·lar a Zarra i per això han creat noves vies d’accés per als camions que duguen els residus, a més de convocar les candidatures com cortina de fum. Deliris d’un boig o proves fefaents d’alguna cosa que està per succeir? Només el temps ho dirà…

1

I per a més anades d’olla amb tints de trames corruptes, romanguen tunejats a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

(more…)

Micro-pensaments (5): reflexió amb bonus track / Micro-pensamientos (5): reflexión con bonus track

21 febrer 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Sent l’absència d’actualitzacions i que la d’avui siga tan curta, però és que els Carnestoltes estan sent frenètics. Si això, ja els ensenyaré alguna foto. Ara, gaudisquen de la reflexió:

1

Trobe irònic i encantador el fet que el número del telèfon mòbil d’una mestra de religió comence per 666.

1

I com açò m’ha quedat un poc curt, els porte una cita fantàstica d’un dels meus alumnes de 5é: “L’important no és ser intel·ligent. L’important és pensar.” Aquí queda això.

1

1

Spanish version

Siento la ausencia de actualizaciones y que la de hoy sea tan corta, pero es que los Carnavales están siendo frenéticos. Si eso, ya les enseñaré alguna foto. Ahora, disfruten de la reflexión:

1

Encuentro irónico y encantador el hecho de que el número del teléfono móvil de una maestra de religión comience por 666.

1

Y como esto me ha quedado un poco corto, les traigo una cita fantástica de uno de mis alumnos de 5º: “Lo importante no es ser inteligente. Lo importante es pensar.” Ahí queda eso.

1

Nosaltres, els valencians (III)

16 febrer 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Si hi ha quelcom que es puga considerar valencià són les taronges, la paella i l’orxata, però, sobretot, les Falles. D’elles parlarem novament, ara que s’acosta perillosament la crida i l’inici de la festa.

Les falles de Secció d’Especial van acordar avui limitar el pressupost a 100.000 euros per a la major, i a 25.000 euros per a la infantil, “fins que passe la situació de crisi”. Aquesta mesura entrarà en funcionament a partir de 2011, segons van informar a EuropaPress membres de la Federació de Falles d’Especial.

D’aquesta manera, el pressupost per a la falla gran de Secció Especial no podrà superar a partir de 2011 els 100.000 euros, ni els 14 metres d’altura. Tampoc podrà tenir més de 20 figures, segons les mateixes fonts. Per la seua banda, la falla infantil no podrà superar els 25.000 euros.D’aquesta manera, a més de “ajustar-se” en un moment de crisi, “totes les falles competiran en igualtat de condicions”, van indicar.

Bo, aquesta notícia, que en principi sembla positiva perquè evita que les falles amb pressupostos milionaris deixen arrere a les més humils, no és tan bona, segons sembla:

(more…)

Amor a la catalana

14 febrer 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

14 de febrer: una data assenyalada en els nostres calendaris com el dia dels enamorats, una festivitat celebrada quasi exclusivament en la televisió. Si bé el romanticisme existeix, tampoc note jo que la gent faça coses molt especials per Sant Valentí, la veritat. Però això es va acabar! Des d’avui mateix, tinc intenció d’ajudar-los a celebrar un dia de l’amor com déux mana: amb la seua frases cursis i les seues cançons embafadores. Per a això he recorregut a una sèrie de temes d’autors catalans. Preparen-se a saber el que és ser romàntic de debò. Ah! I aconselle que els diabètics no vegen o escolten el que ve a continuació o podrien morir d’una sobredosi de sucre:

1

Per a començar, Carlitos ens porta el seu hit “Canción de amor”.

1

I ara passem a dos boleros interpretats pel cantant d’AC/DC, Brian Johnson, en el programa del Cansancio “Cuarto Menguante”.

Brian Johnson: el reloj

Brian Johnson y Max Cavalera: Sabor a ti

1

En aquest mateix programa vam descobrir també que els punkies poden enamorar-se i que poden fer cançons tan romàntiques com aquesta. Sangre i Cuesco canten “Amor okupa”:

Amor okupa

1

I acabem amb el tema de Berto, també membre del Cansancio i col·laborador de Buenafuente, que ens ajudarà a demanar-li a la nostra parella una cosa que sempre hem volgut fer.

1

I això és tot. La setmana que ve no sé com estaran les actualitzacions perquè em dedicaré a celebrar els Carnestoltes a Aiora. Si no actualitze, no temen per la meua vida: només estic de parranda. Però, si de cas, romanguen tuneados a la mateixa slowpokora en el mateix slowpokanal!

1

(more…)

¡Que lo haga otro!

10 febrer 2010

Acabo de llegar a casa y he recordado que debería escribir algo para el blog. Sé que no lo debo hacer por obligación, pero no me gusta tenerlo tanto tiempo sin actualizar. La cosa está en que da ahora mismo me da una pereza terrible enfrentarme a la hoja en blanco. Hoy estoy demasiado cansado y falto de ideas, aunque esto se tiene que hacer. Pero como dijo Homer: ¿es que eso no puede hacerlo otro?

1

Así que he optado por la opción fácil: copiar algo que otra persona hizo. En concreto, hoy les traigo las posibles respuestas si quieren saber cuántas criaturas del Mundo de Tinieblas (versión Mascarada) hacen falta para cambiar una bombilla. ¡Que les aproveche!

1
 (more...)

Nothing suits me like a T-shirt!

5 febrer 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Amics i amigues:

Després d’escriure l’article Nothing suits me like a suit, em veig en l’obligació de recordar-los que avui, dia 5 de febrer, celebrem a Espanya el “Dia de posa’t vestit”, que ja se celebra el 10 d’octubre als Estats Units.

1

La cosa és que em sent una mica culpable per haver donat l’esquena a la meua roba de diari a l’optar pels vestits. Per tant, i a manera de compensació, Saber y Gañán els porta avui la sèrie de samarretes més awesome que he trobat per la xarxa i que algun dia m’agradaria posseir. Facen-les un cop d’ull:

1

(more…)

Micro-pensaments (4): aquesta vegada no és una reflexió tan curta / Micro-pensamientos (4): esta vez no es una reflexión tan corta

3 febrer 2010

*Entrada bilingüe*

Catalan version

És increïblement curiós com dos successos de la vida quotidiana de vegades convergeixen de manera tan bé sincronitzada que creus que les casualitats no existeixen. En aquest cas, parle de la lectura del llibre “Los Simpson y la filosofía” (del qual he tret la inspiració per a aquest article) i el comentari d’un ciutadà anònim que no es dedica a l’ensenyament. Després del comentari de aqueix ciutadà, vaig llegir aqueixa mateixa nit un passatge de l’esmentat llibre i vaig desenvolupar la següent reflexió:

1

Saben quina és la major diferència entre una democràcia i una societat elitista? Segons Plató, en una democràcia s’escolten totes les veus, i açò pot dur als ciutadans a concloure que totes posseeixen el mateix valor. Les democràcies tendeixen a justificar-se a si mateixes mitjançant la confrontació amb les aristocràcies o les oligarquies que combaten o a les quals han substituït. En aquestes societats elitistes, alguns presumeixen de saber més o ser millors persones, mentre que els demòcrates són més savis: són tots iguals. La igualtat política, no obstant això, no implica que alguns no puguen tindre coneixements que uns altres no posseeixen.

1

Què vull dir amb tot açò? Que encara que tots/es som iguals, cadascun ens especialitzem en una matèria perquè ens agrada o ens resulta senzilla. Lliure’m déux d’opinar de com arreglar el percutor d’un motor d’injecció o de com operar a un home amb un triple bypass a cor obert. Val: açò és una democràcia i puc opinar, però el meu dret d’opinió no em converteix per art de magia en algú la veu del qual haja de ser escoltada en un tema en el qual sóc un profà.

1

Es preguntaran: a què dimonis ve tot açò? Doncs ve que ja val de dir-me EL FÀCIL QUE ÉS EL MEU TREBALL i EL MOLT QUE ENS TOQUEM ELS OUS ELS/LES MESTRES. Si tan llests es creuen, lliure opinadors del món, endavant: les places de magisteri estan obertes. Quan es traguen la carrera i les oposicions, ja, si això, em conten.

1

(more…)

They’re back, baby: Los crossovers definitivos que siempre quiso ver (aunque usted no lo supiera) III

1 febrer 2010

Bueno, bueno, bueno: ¿quién iba a pensar que un año y 11 días después de la última entrega, los crossovers iban a regresar, eh? Pues sí, aquí los tienen de nuevo con sus peculiaridades tan características que encumbraron a este blog y que los convirtieron en una sección aclamada por público y crítica por igual: chistes fáciles, diálogos forzados y dibujos pobres. Sé que Chewrafa me va a poner de vuelta de perejil en cuanto los vea (muy elegantemente, eso sí), pero creo que esta vez me han quedado algo mejor. Juzguen ustedes mismos/as.

1

Señoras, señores: no dilatemos más la espera. Ante ustedes los 3 nuevos cruces imposibles de series de televisión, películas, tebeos y anuncios.

(more…)