The real Lost

*Entrada bilingüe*

Catalan version

Atenció, pregunta: quantes coses sabrien vostès dir així, a veu de sobte, sobre Islàndia? Així, sense pensar. Què? Que costa?

1

L’imaginari col·lectiu presenta Islàndia com una illa bucòlica, plena de verdes prades, saunes a l’aire lliure, neu i gent senzilla i tranquil·lota. Més recentment, un dels seus volcans va entrar en erupció i va col·lapsar el tràfic aeri europeu. I clar, com ve sent normal, el nostre enginy natural ens va dur a comparar Islàndia amb la illa de Lost. Ja coneixen la regla: illa + fum negre = illa de Lost. I això és així. Pregunten-li a qualsevol matemàtic. Els repte a fer-ho.

1

Però les similituds amb la sèrie televisiva van més enllà perquè, s’han fixat que des de llavors Islàndia no ha tornat a eixir en els mitjans? No és com si haguera desaparegut? Estan per ventura els islandesos donant salts en l’espai i el temps? Trobaré alguna vegada a Wally?

1

La resposta a totes aquestes preguntes és no (maleït sigues, Wally). L’única cosa que ha passat és que els mitjans han decidit silenciar totes les notícies relacionades amb l’antany illa vikinga. Ho explicava a la perfecció l’humorista gràfic Manel Fontdevila en la seua tira del diari Público:

1

Déu n’hi do! – pensaran alguns de vostès – Podria ser que els nostres governs, les grans multinacionals, els bancs i els mitjans de comunicació no estiguen ocultant quelcom? No, això és impossible. No serien capaços: al cap i a la fi ens estan ensenyant el que està passant a Tunis i a Egipte.

1

Cert, veem el que està passant en dos països africans que han armat la marimorena per a aconseguir la seua llibertat. Però, què passa quan el que s’està muntant una revolució ho fa amb mètodes pacífics? I encara més: què passa si aqueix revolucionari aspira a ser soci de la Unió Europea? Doncs vegem-ho: