La realidad siempre supera a la ficción / La realitat sempre supera a la ficció

*Entrada bilingüe*

Spanish version

Sí, mis amados lectores y lectoras. Da igual que yo cavile durante días algún post decente, que destile ingenio y originalidad, que haga reír y al mismo tiempo que induzca a pensar porque siempre va a aparecer algo que lo va a superar. Y lo peor es que todos esos esfuerzos son fútiles cuando uno se topa con una realidad mucho más divertida que cualquier cosa que se imagine. Esta entrada va a ser corta, ya que como dice el refranero “Una imagen vale más que 1000 palabras”.

1

Les presento una situación de la vida cotidiana de un centro de Primaria cualquiera: los niños y niñas de 6 años están haciendo sus dibujos para clase de plástica. En estos momentos, están aprendiendo de forma transversal cuáles son las partes del cuerpo, las extremidades en este caso. Lo único que deben hacer es copiar dos veces los modelos que tienen a mano izquierda. Estos son los modelos: un niño y una niña bastante simples.

1

Hasta aquí, todo claro: el dibujo deja tan poco a la imaginación que ni siquiera hay risitas de ver a los dos dibujos en bolas. Pero ahora viene lo bueno, cuando te fijas en lo que ha dibujado uno de los chiquillos:

1

Flipa, flipa, flipa. Y sólo tiene 6 años. De mayor, éste va a ser el puto amo.

1

Y eso es todo por hoy. No esperen más, bastante es que escribo teniendo todo el curro que tengo…

1

Y recuerden: ¡permanezcan tuneados, a la misma slowpokora, en el mismo slowpokanal!

1

1

1

1

Catalan version

Sí, els meus estimats lectors i lectores. Té igual que jo cavil·le durant dies algun post decent, que destil·le enginy i originalitat, que faci riure i al mateix temps que indueixi a pensar perquè sempre apareix alguna cosa que ho supera. I el pitjor és que tots aquestos esforços són fútils quan un es topa amb una realitat molt més divertida que qualsevol cosa que s’imagine. Aquesta entrada va a ser curta, ja que com diu el refranyer “Una imatge val més que 1000 paraules”.

1
Els presente una situació de la vida quotidiana d’un centre de Primària qualsevol: els xiquets i xiquetes de 6 anys estan fent els seus dibuixos per a classe de plàstica. En aquestos moments, estan aprenent de forma transversal quines són les parts del cos, les extremitats en aquest cas. L’única cosa que han de fer és copiar dues vegades els models que tenen a mà esquerra. Aquestos són els models: un nino i una nina bastant simples.

1

Fins a aquí, tot clar: el dibuix deixa tan poc a la imaginació que ni tan sols hi ha rialletes de veure als dos dibuixos en boles. Però ara ve el que és bo, quan et fixes en el que ha dibuixat un dels xics:

1
Flipa, flipa, flipa. I només té 6 anys. De major, aquest va a ser el puto amo.

1
I això és tot per avui. No esperen més, bastant és que escric tenint tot el treball que tinc…

1

I recorden: romanguen tunejats, a la mateixa slowpokora, en el mateix slowpokanal!